Illa titlla el Govern de "joguina trencada" i s'ofereix per aprovar el pla de xoc i els pressupostos

BarcelonaL'objectiu de Salvador Illa no és cap altre que substituir Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat. I en aquest objectiu combina dues estratègies: la crítica i la mà estesa, clau per projectar-se com a oposició responsable i desarmar la majoria independentista a la qual es contraposa el PSC. Amb aquestes dues premisses ha vestit la seva intervenció al debat de política general, que ha arrencat amb una crítica a l'"autocomplaença" i "queixa" d'Aragonès i amb un dur balanç de l'executiu: "Obra de govern escassa, actitud equivocada i manca de projecte". Illa, que ha furgat en les diferències i l'"embolic constant" entre ERC i JxCat, ha titllat el Govern de "joguina trencada". I en un tram d'intervenció en castellà ha denunciat que els socis a la Generalitat generen ara mateix "més incerteses que certeses": "Estan jugant amb els temps dels catalans", ha dit.

Davant d'aquesta situació, ha tornat a allargar la mà del PSC per tirar endavant la legislatura amb quatre pactes: un de social, que entronca amb el pla de xoc anunciat per Aragonès; un en matèria d'infraestructures portuàries, aeroportuàries, viàries i energètiques; un altre per impulsar tres lleis –la llei electoral, la forestal i la del sistema policial–, i un últim per a l'aprovació dels pressupostos del 2023. El líder socialista ha qualificat d'"insuficient" l'escut social de 300 milions d'euros que el cap del Govern ha posat sobre la taula per fer front a la inflació, però ha anunciat el suport del seu partit a les mesures que se'n deriven. Això sí, en els pròxims dies li farà arribar una proposta per ampliar l'escut social i ha demanat que aquest pla de xoc s'obri al diàleg amb els agents socials.

Sobre l'acord de claredat anunciat per Aragonès perquè Catalunya torni a votar el seu futur, en canvi, la resposta d'Illa ha estat un cop de porta sense matisos: "No hi estic d'acord, crec que no resol res", ha dit, i ha afegit que no és més que un "déjà-vu". El cap de l'oposició, que ha secundat el no del PSOE, ha insistit que està a favor de "votar acords" i no de "votar ruptures" i ha retret al president que plantegi nous pactes mentre no compleix els acords vigents, com el de la investidura de Pedro Sánchez. Ha tornat a reclamar en aquest sentit que, en paral·lel a la taula de diàleg entre governs, es convoqui també la taula de partits catalans.

En el torn de rèplica, Aragonès ha contraatacat pel flanc nacional assenyalant les contradiccions dels socialistes. El president ha preguntat a Illa com pot ser que el seu partit defensés el 2016 la via canadenca amb el PP al govern espanyol i que ara, amb el PSOE a la Moncloa, hi hagi un veto. "Com és que ara no és possible? [...] Deu ser per manca de voluntat política i no per impossibilitat tècnica", ha dit, i ha avisat que persistirà en la proposta: "Aquest debat estarà tant sí com no sobre la taula". Aragonès ha acabat llançant un repte i un avís als socialistes. D'una banda, els ha dit que "si són federalistes han d'admetre la celebració d'una consulta". De l'altra, ha deixat clar que, "per més que facin, la majoria independentista no es dissoldrà".

La CUP insta ERC a abandonar la via del diàleg amb l'Estat

La CUP ha refusat l'acord de claredat i ha remarcat la immediatesa del govern espanyol en rebutjar la proposta del president. "La Moncloa no ha trigat ni 30 minuts a refusar l'acord de claredat", ha dit la diputada Eulàlia Reguant per deslegitimar la iniciativa. Els cupaires s'han mostrat molt crítics amb l'estratègia dels republicans i han tornat a carregar contra la taula de diàleg, que Reguant ha titllat d'una "eina inútil que no és altra cosa que una bilateral entre ERC i el PSOE". Més contundent ha sigut Carles Riera, en el torn de rèplica: "Aixequi’s de la taula, president, acabi amb aquest desencert, la taula de diàleg no ha servit de res”.

Reguant ha admès que la CUP no té "fórmules màgiques" per aconseguir la independència, però ha instat a "aturar les lluites partidistes" i a apostar per buscar la solució en l'àmbit internacional perquè "deixi de ser un conflicte intern" aprofitant la demanda d'Escòcia de celebrar un nou referèndum.

Albiach: "Benvingut a la proposta que vam fer els comuns fa cinc anys"

La proposta del president Pere Aragonès sembla bé als comuns. Tant, que la seva líder, Jéssica Albiach, ha recordat aquest dimarts que el 2017 ja van plantejar una llei de claredat en el seu programa electoral, i la va defensar tant el seu antecessor al càrrec, Xavier Domènech, com ella mateixa el 2018 quan Quim Torra presidia la Generalitat. Els comuns van plantejar una llei que hauria d'aprovar el Congrés que establís qüestions com "el moment a partir del qual Catalunya podria celebrar un referèndum, el procediment i les condicions per dur-lo a terme, la interpretació del resultat o el termini per repetir-lo si el resultat fos negatiu". Per aprovar-la caldria una "majoria absoluta al Congrés de Diputats". "Benvingut a la proposta que va fer En Comú Podem fa cinc anys", ha dit la diputada, que ha retret a Aragonès que hagi fet la proposta "des d'un faristol": "Es governa parlant, dialogant i acordant". I ha furgat en la divisió amb Junts: "El Govern no té rumb".

Vergés s'enganxa amb Vox

El líder de Vox, Ignacio Garriga, ha estat cridat a l’ordre dues vegades per saltar-se el codi de conducta al vincular la inseguretat amb la immigració. El diputat ha reaccionat amb una actitud desafiant i ha assegurat que buscarà trencar els “consensos”. A continuació ha reivindicat la victòria de la líder dels Germans d’Itàlia, Georgia Meloni, als comicis de diumenge passat: “Els patriotes europeus acabarem triomfant”. La seva resposta a l’acord de claredat plantejat pel president Aragonès ha estat, a més, contundent: “Mai tindran un referèndum”. “La unitat de la nació ni es negocia ni es vota”, ha afegit.

Carrizosa considera que el pla per a un nou referèndum no és “seriós”

Ciutadans no considera “seriosa” la proposta del president Pere Aragonès per fer un nou referèndum. El número u del partit taronja, Carlos Carrizosa, ha recordat que abans d’impulsar un acord de claredat seria necessària la modificació de l’article 2 de la Constitució, que es refereix a la indissoluble unitat d’Espanya. A més, ha destacat que quan van aprovar la llei de claredat al Canadà “es van acabar els referèndums”. El diputat de Cs, que ha denunciat “ingerències ideològiques” a l’educació, ha criticat que el Procés vol distreure del que és “l’essencial” i “llastra el desenvolupament” de Catalunya. Per la seva banda, el president del PP català, Alejandro Fernàndez, ha insistit en un mantra del constitucionalisme: que s’han d’acatar les lleis i els tribunals de l’Estat. “Si vol fer com el Canadà, respecti la llei i les sentències com van fer els canadencs”, ha conclòs.