Guia del judici a Laura Borràs: tot el que has de saber

La presidenta suspesa del Parlament, que s'enfronta a sis anys de presó, s'hi juga més que el seu futur polític

La presidenta de Junts, Laura Borràs, seguint un ple al Parlament des de la tribuna.
10/02/2023
4 min

BarcelonaEl TSJC decidirà el futur de la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, en el judici que comença aquest divendres i que s'allargarà fins a l'1 de març per presumpte fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). 

1.

De què se l'acusa?

Fraccionar contractes menors


La Fiscalia manté que Laura Borràs i Isaías Herrero, a qui unia una relació d'amistat, "van actuar de mutu acord" perquè la "retribució dels treballs informàtics" que Herrero feia per a la ILC es vehiculés a partir de "fraccionar indegudament" la contractació "en diversos contractes menors". Segons l'escrit, Borràs i Herrero eren "perfectament conscients" que infringien la llei de contractació. La legislació establia que els contractes menors (que no requereixen concurs públic) havien de tenir una quantia inferior als 18.000 euros –actualment en són 15.000–, que no es pot fraccionar un mateix projecte i limita la contractació successiva de les mateixes persones o empreses. El vincle entre els dos acusats és la Universitat de Barcelona, on l'empresari era professor d'un màster i d'un postgrau dirigits per Borràs. Tots dos, a més, havien coincidit a Hermeneia, un grup d’investigació literària que també encapçalava la líder de Junts.

En total, l'import dels serveis encarregats a Herrero per la ILC va pujar a 277.438,17 euros més IVA en 18 contractes que la Fiscalia creu que s'haurien d'haver agrupat en 6. Alguns es van adjudicar directament a nom d'Herrero, però d’altres a societats fantasma en què l’imputat acabava sent sempre "el veritable adjudicatari". Borràs defensa que els contractes es van fer correctament i denuncia que l'únic objectiu és apartar-la de la primera línia política. L'origen de la causa rau en la investigació que els Mossos van obrir abans contra Herrero per tràfic de drogues i falsificació de moneda, a partir de la qual van trobar uns correus electrònics entre ell i Borràs parlant dels contractes a la ILC. La jutge va decidir més tard que fos la Guàrdia Civil qui continués indagant en el cas.

2.

A quines penes s'enfronta?

6 anys de presó i 21 d'inhabilitació

6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i 144.000 euros de multa demana la Fiscalia contra ella. El ministeri públic l'acusa dels delictes de prevaricació administrativa i de falsedat documental amb l'agreujant del seu caràcter públic. A Herrero li demana el mateix amb 72.000 euros de multa. També seu al banc dels acusats l'empresari Andreu Pujol, a qui el fiscal demana 3 anys de presó i 10 d'inhabilitació com a "col·laborador necessari" per prestar-se que es presentessin pressupostos falsos a nom seu a canvi d'una comissió.

3.

Quines proves hi ha contra Borràs?

Correus i àudios

La intervenció de la Generalitat va advertir Borràs el 2014 que la ILC estava abusant de la figura dels contractes menors, que són els que s'adjudiquen a dit. L'informe, lliurat a la justícia per un funcionari de la ILC, recomanava optar pel procediment negociat, que obliga a valorar més ofertes i a donar publicitat al procediment, però Borràs va defensar continuar fent servir la fórmula dels contractes menors. Aquest funcionari també va lliurar dos àudios de WhatsApp que Borràs li hauria enviat el 2018, quan ja havia marxat de l'organisme. En el primer, li demanava que l'avisés si els Mossos tornaven a la ILC per reclamar informació sobre Herrero i en el segon –enviat quan ja era consellera de Cultura– s'interessava per les factures pendents que encara tenia per cobrar el seu amic. Els correus entre Borràs i Herrero, però, són la prova principal de l'acusació. La defensa qüestiona que Borràs sigui l'autora dels e-mails, en què es donen instruccions de com fer el fraccionament, i apunta que s'haurien obtingut sense aval judicial i no se n'hauria respectat la cadena de custòdia. Ho intentarà demostrar el polèmic pèrit Luis Enrique Hellín Moro, exmilitant de la ultradretana Fuerza Nueva i condemnat a 43 anys de presó per la tortura i l'assassinat d'una jove militant comunista el 1980.

4.

Com pot afectar un pacte entre la Fiscalia i Herrero?

Borràs demana declarar l'última

L'empresari hauria sondejat la Fiscalia per acostar posicions i mirar de buscar un pacte de conformitat que li permetés rebaixar la condemna a canvi de confessar els fets. Si aquesta confessió s'acaba produint, pot comprometre la defensa de Borràs perquè suposaria inculpar-la directament. Davant d’aquest possible pacte, Borràs ha demanat ser l'última a declarar perquè es considera l'única acusada en el judici. El seu advocat, Gonzalo Boye, ha presentat un escrit al TSJC perquè es modifiqui l'ordre de les compareixences assumint, diu, que els altres dos acusats, Herrero i Pujol, haurien arribat a un acord amb la Fiscalia malgrat que ara per ara no existeix: "Els coacusats s'han transformat en coacusadors".

5.

Quan durarà el judici?

Un mes dividit en set sessions

El judici s’allargarà gairebé un mes dividit en set sessions. Aquest divendres comença amb el plantejament de les qüestions prèvies on les acusacions i defenses plantegen els seus escrits de conclusions provisionals amb la petició inicial de pena i amb l'acceptació o no de les diferents proves aportades. Totes les mirades se centraran, però, en els possibles pactes de la Fiscalia amb Herrero. El 20 de febrer declararan els acusats, mentre que els tres dies següents ho faran els diferents testimonis del cas. Entre ells, el funcionari de la ILC que va aportar els àudios que podrien incriminar Borràs, representants de les empreses que hauria fet servir Herrero per presentar pressupostos inflats, investigadors dels Mossos i de la Guàrdia Civil, i els exconsellers de Cultura Santi Vila i Ferran Mascarell. El 27 de febrer serà el dia de les proves pericials, en què la defensa intentarà que es desestimin els correus, que són el pilar de l’acusació. Si es compleix el calendari, l’1 de març, les parts presentaran els seus informes i el judici quedarà vist per a sentència.

6.

Com ho ha viscut l'independentisme?

Borràs va ser suspesa com a presidenta del Parlament el 28 de juliol, amb els vots a favor d'ERC, del PSC i de la CUP. Republicans i cupaires, de fet, parlen d'un cas de "presumpta corrupció" i rebutgen incloure'l en la carpeta de la repressió contra l'independentisme. Aquest divendres no hi haurà representants ni d'un partit ni de l'altre davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acompanyant la presidenta suspesa del Parlament. Tampoc hi envia cap delegació Òmnium Cultural, que ha fet equilibris des del primer dia: no va incloure la presidenta en la llista de represaliats pel cas de la ILC i sí que ho va fer posteriorment per l'espionatge del Catalangate. L'AMI també s'ha desmarcat de la convocatòria. En canvi, JxCat acompanyarà la presidenta per denunciar el lawfare al qual consideren que se l'està sotmetent i també hi haurà representants de l'ANC i del Consell de la República. L'alcaldable de Junts a Barcelona, Xavier Trias, ha al·legat "motius d'agenda" per excusar la seva presència.

stats