El Parlament fa marxa enrere i acorda eliminar les llicències per edat

BarcelonaPunt final a les llicències per edat. L'exclusiva del diari ARA se salda amb una rectificació per complet de la mesa del Parlament, que aquest dimarts ha fet marxa enrere en la reforma que havia aprovat ara fa tot just tres setmanes i ha decidit eliminar aquest complement que permetia als treballadors de més de 60 anys seguir cobrant el sou sense treballar fins a la jubilació.

La decisió s'ha pres per unanimitat, és a dir, amb el vot favorable del PSC, ERC, JxCat i la CUP. A partir d'ara s'obre una negociació entre la mesa i els treballadors per reformular el model, del qual actualment es beneficien 21 treballadors, que perceben anualment 1,7 milions d'euros.

Fonts de la mesa del Parlament expliquen que, per una banda, s'ha pactat començar les converses amb el consell de personal de la cambra –l'equivalent a un comitè d'empresa– per derogar la llicència d'edat aquest 2022 i, per l'altra, sol·licitar un informe als lletrats perquè estudiïn si es poden revocar les llicències que ja s'estaven tramitant aquest any o a punt d'executar-se, de les quals no n'han explicitat la quantitat. Les mateixes fonts descarten que aquesta reforma es pugui aplicar amb efectes retroactius –afirmen que és un "dret adquirit"–, de manera que els 21 funcionaris actualment acollits a aquest règim especial, entre els quals dos ex secretaris generals del Parlament, Imma Folchi i Pere Sol, no estarien afectats per l'eliminació de les llicències.

Aquest és l'acord polític al qual han arribat tots els grups del Parlament representats a la mesa, malgrat que només fa tres setmanes, abans que l'ARA destapés el cas, van aprovar una reducció de la llicència per edat a tres anys. És a dir, van mantenir la possibilitat de cobrar sense treballar dos anys menys que el règim instaurat l'any 2008. Com han justificat els partits el seu canvi de posicionament? Esquerra ha assumit "part de la responsabilitat" per no haver detectat, asseguren, aquest règim especial malgrat que en les darreres legislatures ha tingut la presidència de la cambra, i ha justificat el vot a favor perquè van fer "confiança" a l'acord a què s'havia arribat amb el consell de personal. "No coneixíem l'abast de l'acord", ha assegurat la portaveu, Marta Vilalta, i ha defensat que quan han conegut "tota la informació" han reaccionat. S'ha defensat de la mateixa manera la portaveu socialista, Alícia Romero, denunciant "opacitat" de la cambra catalana a l'hora de tractar aquest tema i marcant distàncies amb la reforma que tots els grups havien aprovat fa tres setmanes. En canvi, la líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha sigut explícita: "Els privilegis no són menys lamentables ara que al desembre, el que ho ha canviat ha sigut una investigació periodística que ha generat una pressió ciutadana que ha fet que ara rectifiquin. Lamentem que aquest canvi sigui a cop de titular i no per la convicció democràtica". Els comuns no estan representats a la mesa del Parlament.

Al seu torn, la CUP ha dit que hi va donar suport perquè representava un enduriment de les condicions per accedir a aquest règim especial, però ha deixat clar que aposta per "l'extinció" d'aquesta fórmula. A més, el diputat Xavier Pellicer ha demanat no només revisar certes condicions del personal de la cambra, sinó també abordar la rebaixa del sou dels diputats eliminant les dietes de desplaçament que ara no tributen a Hisenda.

La reforma de finals del 2021 va ser el primer canvi significatiu que es va fer d'aquest règim especial del personal del Parlament instaurat l’any 2008 –es podia gaudir del sou sense treballar durant cinc anys–, sota la presidència d’Ernest Benach i per unanimitat de tots els grups. L’expresident de la cambra, entrevistat aquest passat dilluns a Els matins de TV3, va justificar la creació del règim especial pel “context” i per “rejovenir” l’administració, malgrat que la figura no permetia substituir les places, sinó que se n’havien d’obrir de noves si hi havia necessitat de recursos humans. Al seu torn, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va defensar també dilluns la reforma feta en la darrera mesa del 2021, assegurant que ja s'havia arreglat aquesta qüestió i remarcant que era la primera presidenta de la cambra que l'abordava després dels mandats de Núria de Gispert, Carme Forcadell i Roger Torrent. Ara bé, aquesta modificació, negociada i acordada amb el consell de personal, no acabava amb el privilegi d’aquests treballadors, no eliminava la llicència d’edat: només reduïa de cinc a tres anys la possibilitat d’acollir-s'hi.

Canvis en el sistema de transparència?

L'altre flanc que ha abordat la mesa aquest dimarts i que serà una altra de les assignatures pendents és el sistema de transparència del Parlament. Borràs va anunciar que aquest dimarts renovaria l'òrgan intern de transparència, que ha dimitit sencer per les pressions durant el procés de petició d'informació de l'ARA, però la resta de grups han demanat temps. De fet, aquest organisme no ha sigut qui ha posat traves a l'hora de lliurar les dades a aquest diari –hi ha fet fins a dues resolucions favorables–, sinó que qui es resistia a facilitar-les eren els serveis parlamentaris. L'ex lletrat major Antoni Bayona va registrar la seva dimissió el 23 de desembre perquè no s'estava donant compliment a les resolucions d'aquest ens.

És per això que un dels altres acords d'aquest dimarts és que Assumpta Escarp, diputada del PSC i encarregada dels assumptes de transparència a la mesa, estudiï una revisió del sistema. A diferència d'altres institucions, la cambra catalana no està sotmesa a la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) i està pendent la possibilitat de fer-hi un conveni perquè també s'hi pugui apel·lar per la informació que afecti la cambra. "Ho hem d'estudiar", mantenen fonts parlamentàries, que afegeixen que es tractaria d'un sistema "complementari" al que ja té el Parlament en aquests moments. En tot cas, la CUP i els comuns s'hi han mostrat favorables i els socialistes també ho veuen factible.

El Govern evita posicionar-se

Si bé el cas destapat per l'ARA ha suscitat tota mena de reaccions polítiques, qui no ha volgut dir res ha estat el Govern. Escudant-se en la separació de poders i argumentant que es tracta d'un afer que afecta el Parlament i no la Generalitat, la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, s'ha limitat a dir que les institucions han de "donar exemple" –informa Quim Bertomeu–.