Les dietes dels diputats, també a debat: els partits ultimen la reforma

BarcelonaAquesta setmana ha estat marcada per la polèmica dels 1,7 milions d’euros anuals que destina el Parlament a retribuir funcionaris que ja no hi treballen, però de retruc s’ha reobert una altra discussió que ja és eterna: el sou dels diputats. Arran de la decisió de la mesa d’acabar amb la llicència per edat del personal de la cambra, la CUP va reclamar també que es regularitzin ja les dietes de desplaçament dels parlamentaris i passin a tributar -ara estan exemptes d’IRPF-. Es tracta d’entre 16.000 i 24.000 euros a l’any per diputat en funció del lloc de residència. De fet, a l’inici de la legislatura també la presidenta del Parlament, Laura Borràs, havia manifestat la seva intenció de reformar el salari dels electes per acabar amb la part exempta d’IRPF -les dietes- i incorporar-les a la resta de sou. Ara bé, hi ha moltes maneres de fer-ho (mantenint o no poder adquisitiu) i això ha generat un debat profund entre els grups parlamentaris i entre diputats de dins un mateix partit que viuen en llocs diferents.

Per clarificar conceptes: un diputat ras cobra 2.921 euros al mes de sou fix als quals s’han de sumar complements en funció de si són presidents de grups, portaveus o presideixen alguna comissió legislativa (entre 600 i 3.000 euros més al mes). A aquests diners s’hi afegeix una quantitat variable a l’any per sufragar els desplaçaments en funció de la residència: 16.975 euros anuals dins l’àrea metropolitana, 22.070 a 80 km, 23.694 fins a 190 km i 23.895 a més distància. Aquesta quantitat no tributa i es cobra tant si els diputats es desplacen com si no: també la perceben ara malgrat que a la cambra es torna a fer teletreball a la majoria de comissions. I és que en el fons els diputats sempre han admès, amb la boca petita, que aquestes dietes de desplaçament eren en realitat un sobresou per compensar una retribució que la majoria troben baixa en comparació amb el Govern. Una fórmula que fins ara els ha servit per esquivar el debat sobre si cal apujar el salari als diputats, sempre incòmode políticament.

Fórmules

Ara com ara tots els grups estan d’acord en incorporar les dietes al sou fix perquè comencin a tributar, però no hi ha acord en el com: la majoria no volen perdre poder adquisitiu i això implica que se’ls hagi d’augmentar el salari brut anual a càrrec del pressupost del Parlament. És a dir, a la pràctica la cambra hauria d’assumir l’IRPF de més que passarien a pagar els diputats i que fins ara no tributaven. Aquesta via, a la qual la CUP s’oposa -aposta per la reducció salarial-, ja es va preveure en l’aprovació del pressupost del 2022 que va presentar l’any passat al ple la vicepresidenta Alba Vergés, encarregada d’aquest assumpte: els comptes augmenten un 4% la despesa, fins a 65,5 milions d’euros, per tal de sufragar la reforma del salari. En tot cas, no és l’única opció, ja que des de fa setmanes s’estudien diferents “simulacions” per intentar arribar a un consens.

S’explora un camí intermedi: que els diputats només s’incorporin una part de les dietes al sou fix -el Parlament n’assumiria l’IRPF- i, paral·lelament, tinguin a la seva disposició una bossa de diners per poder fer els desplaçaments. El debat que hi ha en aquest punt entre diputats és si aquests desplaçaments s’haurien de justificar o bé se seguiria el model actual, en què se’ls fa l’ingrès sense preguntar a què destinen els diners. Sigui com sigui, és un nou debat polèmic que afronta la cambra catalana.