Els delictes imputats a Borràs són corrupció?
La mesa decidirà en funció d'això si aplica la suspensió prevista al reglament a la presidenta del Parlament
BarcelonaUn dels punts més debatuts de la causa que afecta la presidenta del Parlament, Laura Borràs, és si es tracta d'una cas de corrupció. No només és important en termes polítics sinó també a efectes del que diu l'article 25.4 del reglament de la cambra: que els diputats als quals s'obri un judici oral per "delictes vinculats a la corrupció" han de ser suspesos dels seus drets i deures immediatament per la mesa. Borràs ha dit des d'un primer moment que no se sent "interpel·lada" per aquest article perquè no ha comès cap delicte, però arran de l'escrit de la Fiscalia aquest dijous hi ha més elements sobre la taula per analitzar-ho: ara ja se sap per quins delictes l'acusa el ministeri públic –prevaricació i falsedat documental– i la mesa del Parlament haurà de determinar si estan vinculats a la corrupció per decidir sobre el futur de la líder de Junts.
Una de les crítiques principals a l'article, a més de la "vulneració de la presumpció d'innocència" i de la manera com es va introduir el 2017 –a última hora per part de la majoria independentista–, és que no concreta a quins delictes es refereix i, per tant, genera inseguretat. ¿En quins casos, doncs, s'hauria d'aplicar? Al Codi Penal no es recull el delicte de corrupció ni s'especifica quins són els que hi estan vinculats, però sí que hi ha una doctrina sobre quins s'identifiquen com a tal tant a escala estatal com internacional. Dels delictes que la Fiscalia ha imputat aquest dijous a Borràs, en les referències consultades hi apareix el de prevaricació però no el de falsedat documental. També els de malversació i frau, però el ministeri públic els ha descartat en la causa que afecta la presidenta de la cambra.
En el recull que fa el Consell General del Poder Judicial dels procediments vinculats a la corrupció, per exemple, s'hi inclouen els següents delictes: negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics; malversació; suborn; prevaricació; els delictes vinculats a l'ordenació del territori, urbanisme i patrimoni històric; la infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets; el tràfic d'influències; el frau, i la corrupció en les transaccions comercials. Aquests tipus penals –més alguns altres vinculats al blanqueig de capital– també són els que la Fiscalia Anticorrupció inclou en la memòria de la seva activitat a l'hora de fer la radiografia sobre quins són els delictes més freqüents relacionats amb la corrupció. A l'última, de l'any 2020, les qualificacions més repetides en l'àmbit de la corrupció són la prevaricació, per davant de la malversació i el suborn.
El mateix estatut del ministeri fiscal (article 19), a l'hora de fixar les funcions de la Fiscalia Anticorrupció –que intervé en aquells casos en què es tracti de "supòsits d'especial transcendència" a consideració de la Fiscalia General de l'Estat–, enumera els delictes en els quals té competència per intervenir: delictes contra la Hisenda Pública, prevaricació, delictes d'abús, malversació, frau, tràfic d'influències, suborn, negociació prohibida als funcionaris, blanqueig de capitals, delictes societaris, delictes de propietat intel·lectual, alteració de preus en concursos, negociació prohibida i insolvències punibles.
Finalment, també el conveni de l'ONU contra la corrupció de l'any 2003, ratificat per Espanya, especifica els delictes que es conceben com a tals. Entre els diferents articles, inclou la malversació, l'abús de les funcions, el suborn o el tràfic d'influències.
Criteri diferent del Parlament
Malgrat aquesta doctrina, un informe del lletrat Joan Ridao del 2018 sobre la suspensió dels diputats presos per l’1 d’Octubre descartava aplicar el 25.4 en el cas dels líders independentistes –en aquell moment processats per malversació– perquè no hi havia un enriquiment personal sinó una “desviació” o “un canvi de finalitat deslleial” dels cabals públics. Així, en aquest informe circumscriu el 25.4 “al delicte de suborn actiu i passiu i, en algunes circumstàncies, al tràfic d’influències”. Un criteri pel qual tampoc s’aplicaria a Borràs. De fet, aquest dijous Junts ha demanat als independentistes "no anar més enllà" de la fiscalia i descartar la suspensió de la presidenta del Parlament, ja que -en paraules de Borràs- "sociològicament la corrupció s'associa a la malversació" i la Fiscalia no veu indicis d'aquest delicte.
Serà la mesa on es decidirà quina doctrina preval quan el jutge dicti judici oral.