Salvador Illa: "La CUP i Junts ja han dit que Aragonès no és de fiar, i amb nosaltres tampoc ha complert"

BarcelonaEl primer secretari del PSC i cap de l’oposició a Catalunya, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), atén l’ARA una setmana després de la sortida de Junts del Govern i en un moment en què el president, Pere Aragonès, busca socis per aprovar els pressupostos del 2023 i el PSC s’ofereix a pactar-los.

L’enfrontament entre partits independentistes afavoreix els seus interessos polítics. S’ho esperava? 

— El que fa aquest enfrontament crònic és perjudicar Catalunya, no sé si de retruc m’afavoreix o no. Hem tingut 500 dies d’un govern que ha malbaratat el temps dels catalans. I ara tenim un govern més feble que ja ha fet un primer anunci molt negatiu: l’1 de gener del 2023 no hi haurà uns pressupostos en vigor. 

Al debat de política general va dir que el Govern era una joguina trencada. És positiva la sortida de Junts? 

— No és positiva, perquè deixa un govern més feble amb una orientació confusa. Estem vivint un moment molt complex i el que convé són governs forts i estables i política útil. No veig aquest plantejament per part del president Aragonès.

Aleshores, per què està en contra d’una convocatòria electoral? 

— Perquè és un moment molt delicat. ¿Com expliquem als ciutadans que, per una picabaralla de partits, no hi ha un pressupost dins el termini i en la forma escaient que posi a disposició dels catalans els 3.098 milions d’euros de més ingressos que tenim? A mi això és el que em mou. Porto des de finals d’agost oferint-me per fer uns pressupostos de país i, incomprensiblement, el senyor Aragonès em diu que no. Que prefereix acordar els pressupostos amb el soci de govern que ha deixat de ser soci perquè diu que el senyor Aragonès no ha complert la seva paraula. 

¿Estaria disposat a afavorir els pressupostos tot i que no els negociï? 

— No, els pressupostos s’han de negociar. Vull recordar-li que el senyor Aragonès té el suport de 33 diputats, els mateixos que té el meu grup però amb la diferència que el meu grup té més vot popular. Estic disposat a contribuir en els pressupostos, però s’han de negociar.

Quines serien les línies de negociació d’aquest pressupost? 

— Amb el govern alternatiu hem aprovat un pla de xoc social de 848 milions d’euros que he remès al senyor Aragonès. I ho hem fet després d’enraonar amb agents socials, sindicats i patronals. Això és un primer tema a parlar, però n’hi ha molts altres, per exemple en matèria d’energies renovables, en què anem a la cua, o en matèria d’infraestructures. Jo li asseguro que estic disposat a fer-ho amb un esperit constructiu, vaig de debò. El que vull saber és què vol el senyor Aragonès, perquè ja he sentit veus que diuen que millor prorrogar el pressupost, que no passa res. Què vol dir que no passa res? S’està convertint en un president de la renúncia: renuncia a tenir pressupostos, al diàleg entre catalans, a tenir un govern fort i estable.

Amb la formació del nou govern sí que li ha donat un missatge a l’incorporar-hi exmembres de Convergència i un antic membre del PSC.

— Els missatges a mi m’agrada que es donin directament, agafant el telèfon, trucant i dient miri, hi ha això. Jo no veig cap missatge. Ha incorporat una persona que va estar fa anys a la nostra formació, doncs ni fred ni calor. Desitjo que el senyor Nadal, el senyor Campuzano, la senyora Ubasart i qui sigui tinguin tots els èxits del món. El problema d’aquest govern no és de composició, és de viabilitat parlamentària. El senyor Aragonès va ser investit amb un suport de 74 diputats. Els diputats de la CUP van ser els primers que li van dir vostè no ha complert i no veiem que sigui de fiar, i li van retirar el suport. Ara ha estat Junts qui li ha dit que tenien un acord i que no és de fiar perquè no ha complert. I jo el que li puc dir és que tinc un acord amb ERC, el que vam fer en ocasió de la investidura de Pedro Sánchez, que estipula que hi haurà un diàleg entre catalans, i tampoc s’ha complert. Això ho he de prendre en consideració, però vam oferir-nos per als pressupostos i seguim en aquesta via.

¿Encara que el president d’ERC, Oriol Junqueras, digui que veta el PSC per aprovar-los? 

— A mi ja em van vetar des de les eleccions, però no és temps de vetos ni de bloqueig. I tampoc puc entrar en provocacions de ningú. Jo faig un plantejament que crec que és el que correspon en aquest moment.

¿Una de les condicions per negociar els pressupostos seria crear aquesta taula de diàleg a Catalunya? 

— Jo he de tenir en compte que vam fer un acord i que una part no s’ha complert. Per tant, he d’anar alerta i tenir moltes garanties que el que s’acordi es compleixi.

Perquè vostès aprovessin els pressupostos catalans, ERC els hauria d’aprovar al Congrés? 

— La política catalana ha de tenir i té la seva dinàmica. El que sí que he defensat sempre és coherència política aquí i a Madrid. I no entendria que un partit que demana que hem de ser tots responsables aquí no ho sigui quan estem parlant d’una altra administració. En aquest moment totes les administracions han de tenir pressupostos aprovats, perquè el moment és delicat.

La taula de diàleg s’ha de reunir abans d’acabar l’any. S’hi ha d’acordar la reforma de la sedició? 

— La nostra posició és coneguda. És un compromís del president Sánchez en la seva investidura, i jo que el conec bé sé que té per costum complir els seus compromisos, i si no pot, explica per què. I tinc confiança que aquest compromís es farà en dues direccions: incorporant l’experiència del que va passar a Catalunya fa cinc anys, i que afortunadament ja estem deixant enrere, i prenent en consideració el dret comparat que hi ha a nivell europeu.

¿Un acord de claredat per a un referèndum seria possible? 

— Nosaltres estem a favor de votar un acord, no de votar una ruptura. No entenc per què hi ha gent que continua entestada a dividir.

Preguntar és dividir? 

— És generar una dinàmica divisiva, sí. Hi ha molta gent que se sent catalana, espanyola, europea, andalusa o aragonesa. Per què hem de triar? L’experiència recent el que m’ha ensenyat, i ho he viscut en primera persona, és que anant junts som més forts. El que hem de fer és obrir el diàleg entre catalans, reconèixer que Catalunya té maneres de pensar diferents i buscar allò que ens uneix. Hi ha molt camp per córrer en la millora del nostre autogovern i, quan tinguem un acord, sotmetre’l a consideració de la ciutadania.

Més del 70% dels enquestats del CEO diuen que voldrien decidir el futur del país en un referèndum.

— Sí, però no diuen un referèndum d’autodeterminació. Aquí es fan trampes al solitari. Jo també estic d’acord amb votar en un referèndum, però per votar un acord.

Vostè parla de millorar l’autogovern de Catalunya. Amb què? 

— Amb la llei electoral, per exemple.

¿I tenen temps de millorar la llei electoral, després de tants anys?

— Després de 40 anys som l’única comunitat autònoma que no tenim una llei electoral, i això és responsabilitat exclusiva nostra. No hi tenen res a veure ni Madrid ni Cadis. Jo he dit que hi estic disposat i el senyor Aragonès va dir que era un compromís, però el més calent és a l’aigüera. Un altre tema obvi és no permetre que les institucions, com el Parlament de Catalunya, estiguin en posició d’interinitat. I també la millora del finançament autonòmic. 

¿Estaria disposat a presentar una moció de censura? 

— No tinc això al cap, avui. El que tinc al cap són els pressupostos. I vull actuar amb prudència, no tinc pressa. Hem d’explorar totes les vies perquè puguem tenir-ne.

Per tant, la mà estesa no té data de caducitat? 

— En funció de com vagin les coses tampoc podem estar encallats. Cal discutir i veure què es pot fer, jo vaig amb aquesta voluntat. Ara, vostè em diu: vostè descarta…? No, no puc descartar res. Jo el que li asseguro és que actuaré pensant en l’interès general dels catalans més que en els meus interessos electorals. 

¿Els resultats de la taula de diàleg són suficients? 

— Està avançant, no? ¿Que m’agradaria que anés més de pressa i més ràpid? Sí. Potser hi aniria més si també féssim el diàleg entre nosaltres aquí.

Catalunya ha rebut en la primera meitat de l’any el 15,7% de la inversió territorialitzada que apareixia als pressupostos de l’Estat. Està segur que s’estan fent bé les coses? 

— La Generalitat de Catalunya executa un 20% del capítol d’inversions a 31 d’agost i ningú s’esquinça les vestidures. Per què, quan passa a Madrid, és un maltractament i mala fe amb Catalunya? Hi ha recorregut de millora? Sí. Però molts projectes s’han de tornar a licitar perquè hi ha un increment important de costos. També és veritat que hi ha un procés d’adjudicació i licitació massa garantista que s’ha d’agilitzar, o que hi ha hagut molts anys que no s’han fet projectes a Catalunya per part d’anteriors governs i que tampoc aquí hi ha hagut l’atenció per impulsar-los.

Vostè ha defensat el traspàs de Rodalies. Com que el problema és Adif, això no és un regal enverinat? 

— No tinc costum de fer regals enverinats. Adif és Adif i Renfe és Renfe. 

Però si no es controlen les vies... vostè l’acceptaria?

— Tinc tanta confiança en les capacitats de Catalunya que crec que no ens ha de fer por, això. I crec que s’ha de treballar no contra Renfe, no contra Adif, no contra Ferrocarrils de la Generalitat, sinó conjuntament amb tots ells.

L’últim baròmetre del CEO li dona al PSC una victòria amb fins a 42 escons. A qui s’aproparia vostè per governar? 

— No estic pensant en quants escons tindré. A mi m’agradaria tenir prou força per poder fer un govern amb els comuns, progressista, i si no ja ho veuríem. Però no és moment d’això. A mi ara el que m’obsessiona és el pressupost. 

La setmana vinent es veurà amb el president Aragonès. Què posarà damunt la taula?

— El que faré, en primer lloc, és escoltar quin plantejament té, què em vol dir. I jo el que posaré damunt la taula és que estic construint una alternativa, però que estic disposat a allargar la mà en allò que sigui bo per als catalans. I també li diré que, si eventualment arribem a un acord, hem de tenir garanties.