La CUP es posa de perfil amb el cas Borràs

La CUP, com ERC, confia que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, acabi fent un pas al costat quan li obrin judici oral per presumpte fraccionament de contractes al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Això evitaria que les dues formacions independentistes hagin d’acabar decidint en votació parlamentària si ha de mantenir o no el seu escó. Tot i que públicament no han anunciat encara quin serà el seu posicionament, els cupaires consideren que, si bé la investigació contra Borràs s'ha vist fomentada per la seva projecció institucional, els fets pels quals se l'acusa no tenen res a veure amb el Procés i se circumscriuen a la seva vida abans d’aterrar a primera línia política. En aquest plantejament no hi ha fissures dins la CUP.

Però la formació assembleària no vol quedar com la responsable de la caiguda de Borràs, temorosa del desgast que li podria comportar pel lideratge i la popularitat de la presidenta de Junts i sobretot perquè no van ser els seus diputats els qui la van posar al capdavant de la cambra catalana. "No ens menjarem aquest gripau, qui ha de moure fitxa és Junts, i després ERC", admeten fonts dels anticapitalistes. Ho va deixar clar la setmana passada el diputat Xavier Pellicer, que va instar els dos socis de govern a "responsabilitzar-se" d'una situació "previsible" amb una proposta concreta. "Nosaltres no la vam votar", va etzibar el diputat, remarcant que la causa que assetja Borràs va ser el motiu per no donar-li suport com a nova presidenta del Parlament. La CUP, doncs, creu que pertoca a les dues grans forces independentistes resoldre aquest nou conflicte que han generat ells mateixos. "La nostra posició no ha canviat. Esperem una proposta d’ERC i Junts", insisteixen fonts del partit.

La continuïtat de Borràs al Parlament està amenaçada per un dels articles del reglament que es va introduir el 2017, promogut precisament per la CUP per lluitar contra la corrupció i que la presidenta va intentar modificar sense sort. “L'article no es toca, i en cas que hi hagi delictes de corrupció, cal aplicar-lo”, va concloure Pellicer l'any passat, quan la presidenta va proposar una modificació avalada pels lletrats de la cambra. Però més enllà d'aquests advertiments, els cupaires no han demanat públicament a Borràs, com sí que ja han fet els republicans, i aquest mateix dilluns el mateix president Pere Aragonès, que faci un pas al costat.

Aquest perfil baix contrasta amb l’actitud proactiva que van mantenir al Congrés davant del suplicatori per avalar o rebutjar que Borràs, aleshores diputada independentista, fos jutjada pel Tribunal Suprem per aquesta mateixa causa. Aleshores la CUP va proposar que deixés l'escó de la cambra per evitar, d'una banda, la "persecució política" de l'alt tribunal i, de l'altra, garantir que els càrrecs electes mostrin "exemplaritat" davant de qualsevol "indici de corrupció". "Cal trobar una sortida digna per al conjunt de l'independentisme que combini i permeti denunciar la persecució política de l'Estat i que, alhora, no impedeixi que les presumptes irregularitats siguin investigades", va argumentar la CUP. Ara ha preferit mantenir-se en un segon pla, conscient que en aquesta nova batalla hi té molt més a perdre que a guanyar.