La CUP aposta per un "trencament absolut" amb el Govern
La formació debat iniciar "una estratègia molt més bel·ligerant" contra ERC i Junts
BarcelonaLa CUP diu prou. Molesta pel rumb de la legislatura, la formació anticapitalista no només està molt lluny de seure a negociar els pròxims pressupostos sinó que planeja "un trencament absolut" amb el Govern i iniciar "una estratègia molt més bel·ligerant" contra ERC i Junts. Per escenificar aquest trencament, els cupaires celebraran un acte o una conferència política amb totes les organitzacions de la candidatura aquesta tardor. Així es desprèn del document que ha elaborat el secretariat nacional, que porta per títol Ja n’hi ha prou d’aquest color i al qual ha tingut accés l’ARA. L’objectiu no és cap altre que marcar distàncies amb les dues grans forces independentistes per evitar que es responsabilitzi també la CUP d’un any de legislatura que, a parer seu, ha servit únicament perquè "la sociovergència republicana es consolidi". La formació assembleària denuncia que no hi ha cap gir a l'esquerra ni cap agenda per a l'autodeterminació.
"La unitat del bloc independentista no existeix perquè ERC i Junts han demostrat sobradament que es conformen amb una gestió de les engrunes autonòmiques", però "la il·lusió del 52% al Parlament ens fa caure en el mateix sac que el Govern malgrat el rebuig a les seves polítiques", lamenten els anticapitalistes en el text. Un document que s’ha portat a debat aquesta setmana a les assemblees obertes parlamentàries (AOP) de la formació i que es votarà a la tardor un cop s’hi incorporin totes les esmenes.
El malestar dels cupaires amb l’executiu és més que notori. El memorial de greuges comença, com recorda el document, just l’endemà de la presa de possessió de Pere Aragonès com a president amb el desnonament del bloc Llavors i continua amb l’aposta per macroprojectes com l’ampliació de l’aeroport del Prat, el BCN World, els parcs eòlics o els Jocs Olímpics d’Hivern, sense passar per alt la pèrdua de l’escó de Pau Juvillà, les acusacions de la Generalitat contra independentistes o el rebuig a un nou referèndum d’autodeterminació en el debat de política general. Unes polítiques que, a parer seu, no fan altra cosa que posar en relleu que "ni ERC ni Junts volen fer valer la majoria independentista per avançar en el camp social i nacional, malgrat que la retòrica del 52% continuï present".
Portar al ple la qüestió de confiança
Després que, tal com va avançar l'ARA, algunes assemblees ja reclamessin a l’abril exigir la qüestió de confiança a la qual el president Pere Aragonès s'havia compromès en el pacte d'investidura -i que va donar per aparcada després del no dels cupaires als últims pressupostos-, ara la direcció advoca per posar-la damunt la taula per evidenciar públicament que la CUP se situa al centre de l'oposició. "El Govern ha llençat a la paperera l’oportunitat d’un canvi de rumb després de les eleccions del 14-F i de l’acord d’investidura, s’ha girat contra el poble i la qüestió de confiança no pot esperar", avisen en el document.
Tot i que és potestat exclusiva del president, la CUP considera que reclamar-la serviria per mostrar la seva oposició a les polítiques de l'executiu i "visualitzar amb una acció concreta l’incompliment i el trencament de l’acord per part d’ERC". I és que els cupaires mantenen que la qüestió de confiança no anava vinculada a l’aprovació dels pressupostos sinó només a un acord d’investidura i no pas de governabilitat, una tesi no compartida a les files republicanes.
Conscient de la negativa del cap de l'executiu a sotmetre's a aquest mecanisme de control parlamentari, la CUP defensa portar l'assumpte a votació en un ple amb un doble objectiu. D'una banda, "aguditzar les contradiccions del bloc de govern", i de l'altre, "obligar-lo a formalitzar els seus suports allà on els ha buscat des de l’inici de la legislatura", en referència al PSC i els comuns, amb qui han tirat endavant bona part de les lleis que s'han aprovat. El diagnòstic, a parer seu, és clar: "La CUP no ha sigut mai un soci prioritari".
En aquest escenari de trencament, la CUP també dona per acabats els dos anys de recorregut que ERC reclamava per aconseguir fruits a la taula de diàleg, tot i que remarca que en cap moment va avalar aquest termini. "La taula de diàleg és una via morta per a l’autodeterminació i oberta per a l’estabilització autonòmica, i cal que ens en desmarquem absolutament", remarca el text. Poc més d'un any després d'investir Aragonès, la CUP dona un cop de puny a la taula per denunciar que la majoria independentista és només una xifra.