La crisi dels aplaudiments
BarcelonaPodríem dir que el Molt Honorable President pot tenir virtuts, però cap és precisament generar expectació o bé entusiasme. A banda, hi havia poca curiositat pel discurs de Pere Aragonès perquè les mesures que ha anat desfilant havien estat explicades prèviament a la premsa en dues sessions d'off the record. I no saps si pensar si des de Palau no confien en Aragonès o bé no confien en la capacitat dels periodistes. O el que és pitjor, que totes dues opcions són correctes. Amb aquesta prèvia, i tothom sabent què diria el president –escut social i acord de claredat–, només quedava retratar què faria avui la presidenta deposada Laura Borràs. Amb la síndrome d'entrenador de futbol sancionat que mira el partit des de la grada, l'exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes s'ha plantat a la tribuna d'autoritats juntament amb el secretari general de Junts, Jordi Turull. Borràs controla perfectament l'escena, cal admetre-ho. Val a dir que la presidenta actual (interina?) del Parlament, Alba Vergés, ha tingut poca feina, però ha obert la sessió saludant en primer terme la "presidenta Borràs", sense més i amb tot això.
Però l'esportivitat entre ERC i Junts ha començat i acabat en aquest mateix moment. Aragonès, que va fer una gran progressió retòrica quan s'entrenava per ser candidat, ha tret la llista de coses que ha fet el Govern que encapçala. A l'estil del president Jordi Pujol, poden pensar alguns, però en versió de tallat descafeïnat amb llet de civada, diguem-ne. No impressiona. A més, i manllevant l'obsessió a l'ínclita Elisenda Pineda, el president Aragonès destaca per les seves galtes. Les utilitza. Es posa seriós de cop. Passa de bon nen a buldog en dècimes de segon. Poca conya.
A les 11.38 h el president ha obert foc –per dir alguna cosa– i fins a les 11.52 h no ha arrencat un tímid aplaudiment, quan ha carregat contra la política fiscal del PP d'Ayuso. Sorprenia, per lleu, l'exigua celebració de les invectives d'Aragonès. A les 11.56 h, un nou picar de mans lleu parlant d'impostos als rics i fins a les 12.03 h, quan ha tret el trumfo de l'hidrogen verd, cap més mostra d'entusiasme cap a les paraules del president. A veure, fins aquí pocs aplaudiments i només per part de diputats d'Esquerra Republicana. Ah, i Junts? Doncs res. Vull dir, que ni ase ni bèstia. El president ha repassat tota l'acció del Govern –en hora i quart– i no ha rebut cap floreta quan felicitava Puigneró o Geis. L'amor no correspost és terrible, creieu-me.
I aquí ha pres protagonisme la diputada d'ERC Najat Driouech Ben Moussa, com si fos una regidora de televisió. Aquelles que arrenquen els aplaudiments del públic. A partir d'aquí, incitats per la camarada republicana, i fins en onze ocasions més, tots els diputats d'Esquerra (32) han aplaudit com un sol home. Però esclar, sonava poc. Com l'orquestra del Liceu quan li toca Wagner. Només en un moment s'ha obert l'arc de l'aplaudiment, quan el president ha donat suport a la diputada Eulàlia Reguant (CUP), que aquest dimecres ha d'anar als tribunals perquè no va voler respondre als advocats de Vox. Llavors sí, la meitat de l'hemicicle, la independentista, ha esclafit de mans. Al final del discurs el president ha rebut l'aplaudiment dels seus, però també dels consellers en bloc i algun diputat despistat de Junts (no en direm el nom per no comprometre'l, però amb passat del PDECat). La crisi de govern ja no és de confiança, és de carinyo i sense aplaudiments.
