El Parlament aprova condicionar la investidura de Pedro Sánchez a fer passos cap al referèndum

BarcelonaEl debat de política general al Parlament ha acabat de manera ben diferent de com va començar: dimecres va estar marcat per la rivalitat i el to agre entre Esquerra i Junts, però aquest divendres tots dos partits han aprovat al ple un acord de mínims sobre les condicions per investir Pedro Sánchez. El primer pacte entre les formacions sobiranistes des del resultat de les eleccions espanyoles del 23 de juliol i des que han començat les negociacions amb el PSOE. En què consisteix? La cambra, amb els vots dels republicans i juntaires –i l'abstenció de la CUP–, ha encomanat als partits catalans amb representació a les Corts que només donin suport a un govern espanyol si es "compromet a treballar per fer efectives les condicions d'un referèndum". Un requisit que ha enervat els socialistes, tant a Catalunya com a Madrid, perquè consideren que és un "error" i va en la direcció contrària a la "convivència". "Per al camí del referèndum no farem cap pas", ha assegurat a El matí de Catalunya Ràdio el líder del PSC, Salvador Illa. "Si cal anar a eleccions, hi anem", ha rematat a RAC1.

Salvador Illa s'ha mostrat disposat a continuar avançant en la desjudicialització del Procés –"Un camí que compta amb l'aval majoritari de la ciutadania", ha dit– i a fer-ho "amb discreció i sempre en el marc de la Constitució". És a dir, en la mateixa línia que com es van aconseguir els indults i la reforma del Codi Penal. Ara bé, ha descartat fer cap gest amb relació a l'autodeterminació perquè considera que comporta la "ruptura" i la "divisió" de la societat catalana. De fet, el PSC també ha rebutjat la proposta d'amnistia que els independentistes i els comuns han tirat endavant aquest divendres al plenari: han acordat treballar per "deixar sense efecte allò que s'havia tipificat com a infracció penal o administrativa" durant el Procés de totes les "persones represaliades per motius polítics i en defensa de drets i llibertats en el context de conflicte social i polític amb l'estat espanyol".

El fet que els independentistes hagin tornat a posar el referèndum, de manera explícita, sobre la taula ha generat malestar als socialistes, ja que ho interpreten com el resultat d'una cursa entre Esquerra i Junts. Una situació, remarquen fonts del PSC, que no passa al País Basc malgrat que allà el PNB i EH Bildu també es disputen part de l'electorat –tenen eleccions la primavera que ve– i també estan negociant a la vegada la investidura de Pedro Sánchez. "La rauxa i la necessitat de protagonisme no poden guanyar el seny, ni la gesticulació pot guanyar la feina", ha assegurat durant el ple la portaveu socialista al Parlament, Alícia Romero, que ha afegit que "tirar pel dret no pot ser mai la millor opció". "Espanya abans feixista que rota, no?", li ha replicat contundent la portaveu de la CUP, Dolors Sabater, acusant els socialistes d'estar disposats a fer que hi hagi noves eleccions i governi la dreta i l'extrema dreta abans que acceptar una consulta sobre la independència a Catalunya.

I és que des de la bancada dels grups independentistes tot es veu ben diferent. Junts s'ha felicitat per l'acord de mínims sobre les condicions per investir Pedro Sánchez i s'ha refermat en el fet que no pot haver-hi suport al govern espanyol si no hi ha un compromís en relació amb el referèndum acordat, l'únic que "pot substituir el mandat de l'1 d'Octubre". "El posicionament conjunt de l'independentisme és el camí", ha clamat la portaveu de Junts, Mònica Sales, dirigint-se al president, Pere Aragonès, que ha escoltat el debat aquest divendres sense intervenir a l'hemicicle. "Esperem que no sigui un accident", ha afegit Sales, i ha reclamat a Esquerra que es reconstrueixi la majoria del "52%". També ha celebrat el pacte la portaveu dels republicans, Marta Vilalta: a parer seu és hora d'"engegar una nova fase democràtica en el conflicte de sobirania". "Si volen governar, han de respectar Catalunya i els seus consensos", ha avisat, en al·lusió al referèndum. Els comuns, al seu torn, han volgut marcar distàncies amb les condicions d'Esquerra i Junts i han reclamat que no restin valor a la possibilitat d'una amnistia. "Si es vol negociar de debò, no es pot fer ni posant ni votant línies vermelles", s'ha reafirmat el portaveu, David Cid.

En relació amb la investidura de Pedro Sánchez també ha tirat endavant al Parlament l'oficialitat del català a les institucions europees. La cambra ha votat a favor d'una resolució de Junts en què es considera "imprescindible" que aquest 24 d'octubre s'aprovi el nou estatus de la llengua catalana el Consell de la Unió Europea. Un estatus que no es va assolir en la passada reunió del 19 de setembre malgrat la petició d'Espanya –s'ha d'aprovar per unanimitat i els estats van demanar més temps– i que cal veure si en aquesta pròxima reunió tira endavant. Aquest també és un requisit que han posat els de Carles Puigdemont per arribar a un acord amb el PSOE.

I què en diu de tot plegat la triple dreta? Ha protagonitzat discursos abrandats contra l’amnistia i el Govern. I qui ha estat especialment dura ha estat la portaveu de Ciutadans, Anna Grau: "A veure si els que tenen la clau de la investidura acaben veient que tenen la clau de la presó", ha afirmat, després d'anunciar que el seu partit no participaria en cap votació on es mencionés l'autodeterminació perquè ho considera il·legal.

Les negociacions, trencades?

Sigui com sigui, després de l'encontre al Parlament, en cap cas les negociacions estan trencades. Malgrat el xoc entre socialistes i independentistes, tots els actors consideren que les converses segueixen i que hi ha marge per arribar a un acord d'investidura. De fet, fonts d'Esquerra i Junts remarquen que la resolució no posa cap nova condició al PSOE –"Sempre hem dit que s'ha de resoldre el conflicte de fons", diuen– i interpreten la reacció dels socialistes com una sobreactuació pel context: aquest mateix divendres també es vota la investidura d'Alberto Núñez Feijóo a Madrid, que ha tornat a fracassar en el seu darrer intent per ser investit. També remarquen que no estan demanant posar data i pregunta a una consulta sobre la independència immediatament, sinó un compromís de Pedro Sánchez que aquest és un assumpte a abordar al llarg de la legislatura.

Malgrat que la resolució és el primer pacte de mínims dels independentistes des del 23-J, no implica que a partir d'ara hi hagi una coordinació entre Esquerra i Junts al Congrés de Diputats. La confiança entre ells està tocada i ara per ara cadascú manté el seu canal obert i per separat amb el PSOE i Sumar. La pugna per qui lidera les converses amb el PSOE, de fet, continua viva entre els dos grans partits independentistes. Un cop acabat l'episodi de Feijóo, comença el compte enrere per arribar a un pacte que eviti noves eleccions.