El castell de Montjuïc o l'Hospital de Sant Pau: on podia haver acabat el Parlament?

Barcelona"Em plau saludar-vos, honorables diputats de Catalunya, dintre aquests murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l'usurpador de les nostres llibertats". El president provisional de la Generalitat, Francesc Macià, iniciava així el seu discurs amb motiu de la inauguració del Parlament. La Ciutadella, símbol de la repressió de les llibertats catalanes, esdevenia, dos segles més tard, símbol de la seva recuperació. Era el 6 de desembre del 1932. Una data que la cambra catalana commemorarà l'any vinent com ha anunciat aquesta setmana el seu president, Josep Rull, després que el PP li reclamés que la cambra comencés a celebrar el dia de la Constitució. Sota la presidència de Laura Borràs, el Parlament ja va decidir comptar la legislatura del 1932 com la primera de la Generalitat moderna i no la del 1980 com s'havia considerat fins aquell moment.

Però l'elecció de l'antic arsenal de la Ciutadella, que havia estat reconvertit en palau reial i després en museu, no va ser una decisió que la Generalitat provisional adoptés des d'un principi. Tothom coincidia que el més adient era construir un nou edifici monumental, però la manca de temps ho feia inviable. L'Estatut, ja retallat, s'havia aprovat el 9 de setembre, i les eleccions s'havien de celebrar al novembre. El 5 d'octubre de 1932 el Consell de Govern de la Generalitat encarrega al conseller de Governació, Josep Tarradellas, que cerqui un emplaçament per instal·lar-hi el Parlament. Però el debat ja havia començat uns dies abans. "L'opinió majoritàriament compartida era que havia de construir-se un edifici nou, però no hi havia temps i s'havia d'aprofitar algun edifici de la ciutat i es presenten dues alternatives: Montjuïc i la Ciutadella", assenyala la historiadora Mercè Morales, autora del llibre Parlament de Catalunya. República, Guerra Civil i Exili.

Els partits no coincidien i fins i tot dins d'ERC, que guanyaria els futurs comicis assolint 56 dels 83 diputats, hi havia posicionaments divergents. El 3 d'octubre, el diari La Rambla, pròxim als republicans, feia una enquesta entre polítics d'ERC i d'Acció Catalana Republicana (ACR). Lluís Companys, que seria el nou president del Parlament, es va decantar per l'actual seu; els consellers Josep Tarradellas i Joan Lluhí, per un edifici nou i, mentrestant, per un de ja existent sense especificar quin, i el regidor de Barcelona Joaquim Ventalló, pel Palau de Projeccions de Montjuïc. Dirigents d'ACR també van posar sobre la taula un dels salons de l'Hospital de Sant Pau, però la majoria es decantaven pel Palau de Belles Arts a Montjuïc. La Llotja o el Palau d'Agricultura eren altres edificacions que apareixien en les travesses. "Hi havia una gran desorientació, que era natural perquè era un problema la solució del qual no podia trobar-se, de cop i volta, com una pensada", admetia Tarradellas, en l'informe d'habilitació del Parlament.

La Lliga, que seria la segona força amb setze diputats, es va sumar al debat proposant el castell de Montjuïc. "Aquell edifici esquerp, fortificat per Felip IV com amenaça a la ciutat, símbol d'una dominació faraònica, seria substituït pel símbol de les nostres llibertats recobrades. Seria la primera conquesta de la nostra autonomia", defensava el portaveu del partit, Francesc d'Assís Vendrell, a La Veu de Catalunya. I afegia un altre element, segurament pensant en la connivència de la Lliga amb la dictadura de Primo de Rivera: "És convenient que les Corts de Catalunya es trobin un xic allunyades dels llocs on fàcilment les multituds podrien manifestar-se amb coacció possible per als diputats".

Finalment, l'edifici escollit va ser el de la Ciutadella perquè el museu ja estava traslladant obres al Palau Nacional de Montjuïc. "Era el que reunia millors condicions, entre d'altres, perquè la gran sala del tron podia esdevenir fàcilment el saló de sessions", explica Morales, que subratlla que el dia que es va inaugurar encara era "rectangular" i que l'hemicicle es faria "l'any següent". L'Ajuntament de Barcelona va cedir l'espai a la Generalitat el 17 d'octubre, dotze dies després que Tarradellas rebés l'encàrrec de trobar la seu per al Parlament. Les obres per habilitar l'edifici, dirigides per l'arquitecte Josep Goday, es van fer a contrarellotge, en només 45 dies. Tot i la voluntat d'aixecar un nou edifici, la majestuositat de la nova cambra, lloada fins i tot per la premsa de Madrid, ha fet que hagi perdurat fins avui.