Una carta a la bústia que no tocava: així neix el cas Borràs

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat Laura Borràs a quatre anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació, gairebé sis anys després que s'iniciés una investigació d'origen rocambolesc. Qui sap si Laura Borràs no hagués acabat mai al banc dels acusats si una cartera no hagués dipositat un sobre a la bústia que no tocava.

Novembre del 2017

Bitllets a la bústia equivocada

La causa que origina el cas Borràs comença per casualitat quan una cartera posa un sobre en una bústia que no tocava. La versió de la veïna és que el va obrir i es va trobar 20 bitllets de 50 euros que el banc li confirmaria que eren falsos. Va estripar tres bitllets, però després s'ho va repensar i es va personar en una comissaria dels Mossos. Van descobrir que el destinatari era el propietari de la bústia del costat: Isaías Herrero. La policia, segons consta al sumari, descobreix que el pis d'Herrero és un punt de distribució de moneda falsa, tràfic de drogues de disseny i cultiu de marihuana. Li punxen el telèfon i l'escolten parlant dels seus "trapis" amb Laura Borràs a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Estirant el fil, la policia troba els ja famosos correus, on presumptament Borràs i Herrero pacten com fraccionar els contractes –que la ILC concediria a Herrero– per sota dels 18.000 euros per eludir la convocatòria de concursos públics. Allà sorgeix la causa contra la líder de Junts.

Novembre del 2018

Els Mossos entren a la ILC

Els Mossos entren a la ILC perquè des de fa mesos investiguen l'entitat en l'època que la dirigia Borràs. Ella, ja com a consellera de Cultura, es defensa dient que els Mossos no l'investiguen a ella, perquè així l'hi havia explicat el llavors conseller d'Interior, Miquel Buch. Tot i que després ho matisa, això enerva la jutge d'instrucció Sílvia López, que treu la investigació als Mossos i la passa a la Guàrdia Civil, per la desconfiança que li provoquen les filtracions que hi havia hagut a l'inici del cas.

Juliol del 2020

Borràs, investigada pel Suprem

Borràs ja és diputada al Congrés, quan, ara sí, la justícia pretén investigar-la. Com a aforada, el Tribunal Suprem –on es trasllada la carpeta de Borràs– demana al Congrés de Diputats el permís per poder-ho fer. La cambra baixa l'avala enmig de les tensions de Junts amb la CUP i ERC: els dos partits decideixen no votar-hi en contra i s'absenten en el moment de la votació. Borràs és citada pel Suprem, però es nega a declarar.

Abril del 2022

La causa torna a Catalunya

Tot i que la investigació avança al Suprem, el cas ha de passar al TSJC un cop Borràs és elegida diputada al Parlament, en les eleccions del 14-F del 2021. El jutge, Jordi Seguí, que pretenia obrir immediatament el judici oral, accepta que es pot haver vulnerat el dret de defensa de Borràs, perquè mentre el seu cas era a Madrid, al jutjat 9 de Barcelona s'havien continuat fent indagacions sense que ella en fos plenament conscient. Dona 15 dies més als seus advocats per preparar-se, però el resultat acabarà sent el mateix i dictarà l'obertura del judici.

Juliol del 2022

La Fiscalia li reclama 6 anys de presó

Es fa públic l'escrit d'acusació de la Fiscalia, que demana per a ella 21 anys d'inhabilitació, 6 de presó i 144.000 euros de multa. El cisma entre els partits eleva el to. Per a Junts és un cas de "persecució política" mentre que per a la CUP i ERC és de "mala praxi", un eufemisme de corrupció que mantindran fins al dia de l'inici del judici, quan abandonen els equilibris per parlar directament de "presumpta corrupció", en boca, per exemple, del president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Al cap d'uns dies, el jutge obre finalment judici oral contra Borràs i tota la tensió es trasllada al Parlament. Amb els vots del PSC, ERC i la CUP, la mesa de la cambra decideix suspendre-la de les seves funcions fins que hi hagi sentència. Alba Vergés (ERC) assumeix interinament el càrrec. Borràs mor matant: ataca els “cinc diputats” d’ERC, el PSC i la CUP a la mesa que, “vestits de jutges hipòcrites”, voten favorablement la seva suspensió.

Març del 2023

Primera condemna per prevaricació i falsedat documental

Entre el 10 de febrer i l'1 de març van desfilar pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya testimonis i acusats del cas. Un pacte entre Isaías Herrero i Andreu Pujol –que va participar en alguns dels concursos falsos– amb la Fiscalia els va garantir millor tractament durant el judici, en què van confessar la conxorxa amb Borràs. Però ella va seguir negant totes les acusacions i va denunciar que era víctima d'una persecució política. Aquest 30 de març s'ha conegut la sentència: 4 anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació contra ella pels delictes de prevaricació i falsedat documental continuada. Herrero ha estat condemnat a dos anys de presó i Pujol a un any i dos mesos com a "col·laboradors necessaris". El proper pas serà el recurs al Tribunal Suprem, però abans Borràs podria quedar fora del Parlament: Vox i PP ja es preparen per demanar-ho formalment a la Junta Electoral.