Borràs acusa ERC i la CUP de "no voler" desobeir col·lectivament en el cas Juvillà

BarcelonaNo se sap des de quan la presidenta del Parlament sabia que l'administració de la cambra executaria la resolució de la Junta Electoral Central que retirava l'escó a Pau Juvillà ni tampoc per què, malgrat els compromisos que ha anat adquirint, no ha mantingut l'acta del cupaire fins a una sentència ferma. Però aquest dilluns ha quedat clar a qui considera responsables Laura Borràs del fracàs: lluny de fer autocrítica –ha descartat dimitir–, ha assenyalat ERC i la CUP, per una banda, i els funcionaris del Parlament, per l'altra. En una entrevista a RAC1, ha mantingut, malgrat tot el que ha passat, que ella estava disposada a arribar "fins al final" i que si Juvillà ha acabat sense escó és perquè no es va assumir la desobediència "col·lectiva" que ella proposava, que incloïa el Parlament i el Govern. "No és que no es pogués, és que no es va voler", ha sentenciat, i ha responsabilitzat també el seu predecessor, Roger Torrent, d'haver creat un precedent amb el president, Quim Torra, que a parer seu ara la "condiciona". També s'ha desmarcat de la seva secretària general, Esther Andreu, nomenada per la mesa a proposta seva: ha dit que no sabia que retiraria l'acta de Juvillà dijous després que el ple la ratifiqués amb efectes des del 28 de gener i que, en tot cas, no podia "coaccionar" els funcionaris de la cambra.

Borràs ha explicat que en una trobada que van mantenir a Manresa el dissabte 29 de gener va proposar al president de la Generalitat, Pere Aragonès, "plantar-se" no només amb la JEC sinó també en altres àmbits, com per exemple no acatant la sentència que obliga a fer el 25% de les classes en castellà a les aules, la qual cosa –en aquest cas sí– hauria afectat directament els funcionaris directors dels centres educatius, ha admès. "Som aquí perquè no s'ha volgut anar col·lectivament fins a les últimes conseqüències", ha dit, malgrat que fins ara no havia condicionat mai el manteniment de l'acta de Juvillà a una desobediència també del Govern.

¿En què consistia concretament la proposta de Borràs? ¿Com s'havia de materialitzar la desobediència a tots els nivells? La presidenta del Parlament no ho ha explicat escudant-se en el fet no pot revelar converses privades amb el president. "Era una proposta ambiciosa", s'ha limitat a dir. "No sabem quina és la proposta de Borràs", ha replicat, però, minuts més tard en roda de premsa la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, que ha afegit que espera que el cas Juvillà serveixi per deixar enrere les "paraules buides i les jugades mestres que no serveixen per avançar" i que a partir d'ara les propostes "es basin en l’assumpció de la realitat". La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, també va negar ahir que Borràs els plantegés "cap pla ni cap estratègia clara".

Fonts republicanes diuen que el pla de Borràs només va sortir en la conversa entre ella i el president de la Generalitat. Una versió que no coincideix amb la de Borràs: fonts de la negociació asseguren que també es va traslladar als negociadors d'ERC –Alba Vergés i Ruben Wagensberg– i la CUP –Xavier Pellicer i Maria Sirvent– com un plantejament "global", de "plantar-se" davant l'Estat, però admeten que no va entrar en detalls perquè de seguida es va veure que no hi havia consens per fer-ho.

La mateixa Borràs ha explicitat a RAC1 que el rumb va canviar quan va veure que ERC i la CUP no estaven disposats a desobeir col·lectivament i, per això, ha argumentat, va variar d'estratègia i va proposar paralitzar l'activitat parlamentària a la cambra fins que s'aclarís la situació de Juvillà a la comissió de l'Estatut dels Diputats. ¿Quan es va fer aquesta proposta, però, se sabia que l'administració executaria igualment la decisió de la JEC? Per a aquesta pregunta tampoc hi ha resposta, ja que Borràs ha defensat que "políticament" Juvillà és diputat encara fins al 3 de febrer, quan el ple li ratifica l'acta malgrat que el mateix dia se li retira l'escó per part de la secretària general amb efectes des del 28 de gener.

La presidenta del Parlament ha engegat un expedient informatiu per conèixer com van actuar els funcionaris en cada moment, però ha defensat la secretària general del Parlament afirmant que va actuar "per imperatiu legal". La portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha descartat directament demanar la seva dimissió. L'actitud de JxCat amb Esther Andreu contrasta amb la que van tenir la passada legislatura amb Xavier Muro, el seu antecessor, a qui van demanar cessar en nombroses ocasions per executar resolucions dels tribunals.

Contradiccions

Durant l'entrevista no ha quedat clar si Juvillà era diputat o no quan el ple va ratificar dijous passat la seva acta, ja que no va votar. I és en aquest punt on Borràs s'ha contradit més: ha mantingut que no el va autoritzar a participar en el ple perquè hi havia "conflicte d'interessos", malgrat que Juvillà sí que va votar quan es va sotmetre a votació un primer dictamen de la comissió de l'Estatut dels Diputats que l'afectava en el ple del 17 de desembre. "Si el passat 3 de febrer no va votar és perquè per acta de presidència es va inadmetre la seva delegació de vot", ha denunciat a Twitter l'assessora de Juvillà Maria Sirvent.

La sol·licitud de la CUP perquè Juvillà delegués el vot era la prova del cotó fluix sobre si mantenia o no l'acta de diputat i precisament per això s'ha obert un cisma entre l'esquerra anticapitalista i la presidència del Parlament. La mateixa Borràs ha dit a RAC1 que en aquest moment es va sentir "molt inútilment exposada" per la CUP i l'ha acusat de voler-la "sacrificar". "S’estava demanant aquesta votació amb l’única finalitat que jo incorregués en conseqüències penals", ha sentenciat.

Borràs havia promès que donaria explicacions aquesta setmana, però de moment no hi haurà cap roda de premsa més enllà de l'entrevista d'aquest dilluns a RAC1. El que sí que ha promès és que respondrà a totes les preguntes que li plantegin els grups aquest dimarts a la junta de portaveus, una reunió que és a porta tancada.