Quan les bases tenen la clau: així sacsegen els militants dels partits el tauler polític

BarcelonaLes bases d'Esquerra tindran a les seves mans validar o no el possible pacte al qual arribi la direcció amb el PSC per investir Salvador Illa. El partit no passa pel millor moment per posar a discussió de la militància una qüestió transcendental com aquesta i ara mateix hi ha incertesa sobre quin pot ser el veredicte dels afiliats, uns 8.700. No és la primera vegada que la militància republicana té a les seves mans una decisió que pot sacsejar el tauler polític i tampoc no és el primer partit que dona veu a les seves bases.

L'any 2006, poques setmanes abans que se celebrés el referèndum per validar la reforma de l'Estatut, Esquerra va demanar a les seves bases que es pronunciessin sobre la posició que havia d'adoptar el partit davant d'aquesta consulta. El llavors president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, havia defensat el vot nul per expressar el "malestar" sobre com havia acabat el procés de reforma del nou text estatutari, però sense que això fes variar el resultat final; una opció que no havia tingut oposició a l'executiva més enllà dels dos representants de les JERC, que es van abstenir. Aquesta posició la van esmenar les bases a les assemblees territorials, quan la majoria de la militància es va decantar per votar directament no a l'Estatut. El 5 de maig l'executiva dels republicans va haver de fer marxa enrere i demanar el vot en contra.

Si hi ha una consulta que ha passat a la història és la que va celebrar la CUP a Sabadell el 4 de gener del 2016 per acordar si calia o no investir Artur Mas com a president de la Generalitat. Després d’una assemblea de prop de 12 hores i amb dues votacions prèvies en què s'havia imposat el no, la votació decisiva (en la qual ja no valien els vots nuls i en blanc) va acabar en empat. Els partidaris d'investir Artur Mas i els que apostaven per anar a unes noves eleccions van sumar 1.515 vots. Com que no hi havia previst cap mecanisme per desfer l'empat, l'esquerra independentista va convocar un consell polític ampliat, amb representants de les territorials i el secretariat nacional més el grup d'acció parlamentària, en què es va acordar el no definitiu a Mas, tal com defensaven els candidats de la formació anticapitalista a la campanya electoral del 27-S. Pocs dies després, el llavors líder de CDC va fer un pas al costat i Carles Puigdemont va irrompre en escena per ser president de la Generalitat.

El referèndum de l'1 d'Octubre del 2017 va tensionar l’espai dels comuns. Es va posar de manifest en la consulta interna que es va impulsar perquè la militància validés la crida a la participació l’1-O defensada per la coordinadora nacional. Amb una participació del 44%, el 60% dels inscrits a Catalunya en Comú (2.053) van secundar l’aposta de la direcció, però gairebé el 40% de les bases (1.404) afiliats van votar que no s'hi havia de participar. Per salvaguardar la seva diversitat ideològica i evitar tensions internes, els comuns van declinar fer campanya per un referèndum que consideraven com un acte de mobilització i protesta, i no pas vinculant. Els comuns, doncs, no van fer cap crida a anar a les urnes, a diferència de Podem, que va aprovar implicar-se en el referèndum per fomentar una “participació massiva”. 

L'última consulta que ha sacsejat la política catalana va ser la de Junts sobre si sortien o no del Govern. Amb l'arribada de Jordi Turull i Laura Borràs al capdavant de la direcció del partit, es va posar sobre la taula aquesta possibilitat pel desacord amb l'estratègia de diàleg d'Esquerra, i es va decidir, sobretot per voluntat de l'expresident Carles Puigdemont, que l'última paraula l'havien de tenir les bases. Com que la direcció estava dividida sobre la qüestió –va ser just després que el president, Pere Aragonès, decidís cessar de vicepresident Jordi Puigneró–, no hi va haver un posicionament definit de la cúpula: només Puigdemont i Borràs es van mullar per sortir de l'executiu, mentre que els consellers del Govern encapçalats per Jaume Giró i Victòria Alsina van fer campanya per quedar-s'hi. Jordi Turull no es va posicionar. El resultat va ser molt ajustat: amb una participació rècord del 79,18%, el partit va optar per sortir de la Generalitat i trencar amb Esquerra amb un 55,73% a favor i un 42,39% en contra (un 1,88% va votar en blanc). La decisió, sense precedents, va propiciar la ruptura de la coalició independentista i Esquerra es va quedar en minoria al Parlament.