ERC i Junts s'emplacen a fer un "front comú" per negociar amb Sánchez
El president Aragonès demana "coratge" al líder del PSOE i que faci el primer pas
BarcelonaLes eleccions espanyoles de diumenge han situat els partits independentistes en un escenari de certa contradicció: han retrocedit com mai a les urnes, però a la vegada continuen sent decisius a Madrid. Davant d'això, aquest dimecres ERC i Junts s'han emplaçat al Parlament a fer "front comú" al Congrés per negociar de manera conjunta amb el PSOE si hi ha possibilitat d'investir Pedro Sánchez. La interpel·lació mútua ha semblat sincera, perquè per primera vegada s'ha fet sense gaires retrets pel mig. Ara bé, ja hi ha molts precedents d'aquestes interpel·lacions a la unitat que fracassen abans fins i tot de començar. ERC i Junts també coincideixen en un altre aspecte: si Pedro Sánchez vol ser investit, que faci el primer pas.
Republicans i juntaires ja han començat els contactes per veure si aquest front comú té alguna possibilitat de prosperar. Hi ha hagut "converses", assenyalen els dos partits. La més qualificada, la que van mantenir dilluns la secretària general dels republicans, Marta Rovira, i el seu homòleg a Junts, Jordi Turull. Aquest dimecres han solemnitzat la voluntat d'entesa al Parlament. El líder de Junts a la cambra, Albert Batet, ha proposat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, "una estratègia compartida" per fer "front comú" a Madrid "per l'autodeterminació de Catalunya". Aragonès no ha defugit la idea: "Ho farem millor si ho fem conjuntament. [...] Un front comú? Jo dic som-hi".
Els dos partits parteixen d'un punt compartit: l'autodeterminació i l'amnistia han de ser objectes d'aquesta negociació amb el PSOE. El punt de conflicte serà com vehicular aquestes dues qüestions. ERC ja ha explicat que la seva idea passa perquè el PSOE assumeixi que cal reactivar la taula de diàleg per abordar-hi el referèndum i l'amnistia. Des de Junts, en canvi, han donat mostres que posaven el llistó més i volien garanties d'un referèndum abans de donar suport a Sánchez, una opció difícilment assumible per al PSOE. Ara bé, Junts també té una ànima pactista que ja s'ha deixat notar.
Sigui com sigui, avui hi ha hagut dos elements que fan possible pensar que hi ha una escletxa per a l'entesa. El primer, que l'intercanvi s'ha produït sense gaires retrets. És veritat que Batet ha recriminat a Aragonès l'estratègia del "fals diàleg" d'ERC fins ara, però ha sorprès que no li ha dedicat ni una crítica per l'acord a la Diputació de Barcelona que Esquerra ha pactat amb el PSC. El president també s'ha compromès a no fer cap "retret" que pugui complicar el front comú. Hi ha hagut un altre punt de connexió. Si Sánchez vol negociar, que sigui ell qui faci el primer senyal. "Correspon a Pedro Sánchez fer propostes", ha dit el president. I li ha demanat "coratge" i "valentia".
De les eleccions de diumenge, en van sortir reforçats el PSC i els comuns, primera i segona força a Catalunya, respectivament. Tant l'un com l'altre han allargat la mà a l'independentisme per desencallar el panorama postelectoral. La més explícita ha estat la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, que ha avisat que no hi pot haver repetició electoral a Espanya perquè seria com donar una "segona oportunitat a aquells que volen arrasar Catalunya". Illa ha estat més críptic, però també ha reclamat entesa a Aragonès per aplicar el pacte pressupostari que ERC i el PSC van signar a Catalunya. "Posi la sisena marxa", ha dit. Finalment, ha desitjat un bon estiu a tots els diputats. Més que una fórmula de cortesia, ha semblat una manera de demanar que tothom agafi forces per a la tornada de vacances. Únicament hi ha unanimitat en el fet que la negociació de la investidura serà llarga i feixuga.
Resultats "dolents"
Difícilment en aquest "front comú" independentista hi serà la CUP. En primer lloc, perquè no han obtingut representació a Madrid. I en segon lloc, perquè també han evidenciat que continuen mantenint molta distància amb ERC. La diputada Laia Estrada ha retret a Aragonès que hagi optat pel PSC com a "soci prioritari" a Catalunya. "S'està desaprofitant la majoria independentista i ens demanen que col·laborem, però no fan res en polítiques socials i no planten cara a l'Estat", ha reblat.
El PP ha assumit un cert protagonisme a Catalunya, tot i que el creixement en vots de diumenge no ha estat decisiu per a Feijóo. El cap de files dels populars catalans, Alejandro Fernández, ha burxat en el retrocés sobiranista i ha fet una crida a Salvador Illa per bastir una "alternativa" constitucionalista a Catalunya després de recordar que els populars han obtingut més vots (però no escons) que ERC i Junts. “Ara els números surten”, ha assenyalat. Però, ara mateix, és una operació impossible perquè els socialistes enfocaran tot el seu esforç en convèncer ERC i Junts per desencallar la investidura a Madrid. El líder popular s'estaria referint, a més, a unes futures eleccions catalanes (previstes per al 2025) perquè ara mateix els números no surten.
Els mals resultats d’ERC de diumenge, sumats al pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona anunciat dimarts, han deixat un ambient enrarit al partit. Hi ha una part de la militància a la qual se li fa complicat pair un pacte amb els socialistes només dos dies després de la desfeta electoral i, també, després d’haver criticat durant quatre anys el pacte que tenia Junts amb el PSC en aquesta mateixa institució en el mandat passat. De moment, més enllà de les crítiques a les xarxes, només ha aixecat el dit el corrent crític del partit, el col·lectiu Primer d’Octubre, que aquest dimecres ha fet un comunicat demanant un "congrés extraordinari" per "redreçar l’estratègia". Fins ara, als diferents congressos interns, aquest corrent s’ha demostrat minoritari. Caldrà calibrar si després del 23 de juliol la cosa canvia. Ara per ara, la direcció assegura que pren nota del malestar intern que ha generat el pacte amb el PSC. Avui l’encarregat de defensar-lo ha estat el líder d’ERC a la Diputació, Dionís Guiteras, que ha explicat que té com a únic objectiu treballar pel món local i ha assegurat que havia rebut el vistiplau d’una gran majoria d’ERC. Amb ironia ha afegit que potser no el vol “tothom” dins Esquerra perquè voldria dir que són “un partit estalinista i no és el cas”.