Un any sense estratègia conjunta per respondre a la repressió

BarcelonaDes d’un primer moment la majoria independentista de la mesa del Parlament es va comprometre a entomar de forma conjunta la situació del diputat de la CUP Pau Juvillà, a qui la Junta Electoral Central (JEC) –com en el cas del president Quim Torra el 2020– ha acabat retirant-li l’escó per la condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya malgrat que no sigui ferma. D’entrada es va complir: totes les rodes de premsa van ser conjuntes amb Juvillà al capdavant i van intentar que la “repressió” no fos un objecte de controvèrsia entre les formacions independentistes. Ara bé, aquests dos principis es van esberlar tan bon punt va augmentar la pressió de la JEC –a partir del dia 27 de gener ja avisa de conseqüències per a la presidenta del Parlament, Laura Borràs– i s’han evidenciat encara més en els darrers dies, amb els retrets creuats entre els partits sobre com s’ha gestionat el cas, especialment els de Borràs cap a ERC i la CUP.

Ara bé, els independentistes no poden al·legar sorpresa, ja que des del principi de legislatura saben que hi ha fins a vuit diputats que es poden veure afectats pel precedent de Torra: Juvillà, la també cupaire Eulàlia Reguant, que serà jutjada l’1 i 2 de març per no contestar a les preguntes de Vox durant el judici de l’1-O; la cap de files cupaire, Dolors Sabater, imputada per haver suspès la llicència urbanística a una constructora en benefici d’una entitat cultural quan era alcaldessa de Badalona; els diputats Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, d’ERC, pendents de la causa del jutjat d’instrucció número 13; l’exconsellera Meritxell Serret (ERC), també pel referèndum, i la mateixa presidenta de la cambra, Laura Borràs, pendent del TSJC pel suposat fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Lluís Puig, exiliat i processat al Suprem per l’1-O, només es trobaria en una situació similar si tornés a Catalunya.

Segons fonts parlamentàries, des del principi de la legislatura s’ha abordat aquesta qüestió, però admeten que fins al cas Juvillà no s’ha concretat quins passos calia fer. “Ha sigut una negociació ad hoc”, coincideixen diverses fonts, que es va iniciar, apunten, quan es va conèixer la data del judici a mitjans d’octubre –la cita als tribunals va ser el 22 de novembre–. Unes converses que es converteixen en regulars i s’intensifiquen amb la sentència. Tanmateix, no era això el que van pactar a l’inici. Tant el pacte d’investidura d’Esquerra i la CUP com l’acord de legislatura entre JxCat i els republicans preveien que s’articulés un grup de treball per respondre a la repressió. Diverses fonts constaten que aquest grup no ha existit com a tal: hi ha hagut converses, fins i tot documents amb la situació dels encausats, però no un treball sistemàtic sobre què fer en cada cas. Així, s’arriba a Juvillà sense saber com es respondrà a cada moviment de la Junta Electoral o del mateix Tribunal Suprem, que encara s'ha de pronunciar sobre si accepta o no la petició de mesures cautelars per frenar la retirada de l'escó, tot i que la situació ara ja és irreversible.

I ara què?

Els que intenten mirar-s'ho amb optimisme creuen que el cas Juvillà servirà per cercar noves solucions de cara als casos que venen, tot i que ara mateix la unitat estratègica està trencada. Els partits coincideixen que s’ha de seguir passant per la Comissió de l’Estatut dels Diputats per ratificar els escons –el reglament encarrega a aquest ens qualsevol cosa relacionada amb els drets dels parlamentaris–, però en privat ja es valoren opcions més a llarg termini per poder reaccionar davant la JEC que no impliquin la desobediència. Una reforma del reglament seria estèril en aquest cas, ja que ara mateix ja preveu que només es pot retirar l'escó en sentència ferma i això s'ha obviat per part de la Junta Electoral –que es regeix per la Llei de Règim Electoral (LOREG)–. És per això que una mesura que ha sortit a les converses és, per exemple, l'impuls d'una llei electoral catalana –pendent des de la recuperació de l'autonomia– que prevegi una sindicatura electoral pròpia.

La llei electoral catalana és la gran assignatura pendent des del 1980 i continua encallada. Si arribar a acordar-la –els independentistes necessitarien el PSC– ja és difícil, a més s'hi suma un problema afegit: no està gens clar que el Parlament pugui substituir la JEC amb un òrgan propi. També es podria plantejar una reforma de la llei electoral espanyola (LOREG) des de Madrid per eliminar l'article que preveu que es pugui retirar l'escó sense sentència ferma quan es tracta de delictes contra l'administració pública, terrorisme, sedició i rebel·lió. Per fer això, en tot cas, l'independentisme també necessitaria recuperar la unitat estratègica al Congrés i que el govern del PSOE i Unides Podem comprés la reforma. En tot cas, ha passat un any de legislatura sense que s'hagi intentat cap d'aquestes vies.