3,9 milions d’euros en premis de jubilació: l’altre privilegi dels funcionaris del Parlament

BarcelonaLes llicències per edat (reformades per darrer cop durant el 2022) no són l'únic privilegi que tenen els funcionaris del Parlament. També existeix el que s'anomena subsidi de jubilació, més popularment conegut a la cambra catalana com a "premi de jubilació". Què és? Què implica per a les arques públiques del Parlament? Quin és el seu origen? L'ARA ha fet diverses peticions de transparència per posar xifres a una figura que consisteix en percebre, en el moment de la jubilació, fins a un any de sou extra i que, en el cas de l'excúpula funcionarial, supera els 100.000 euros bruts de mitjana. En alguns casos podria ser més, ja que la regulació ha variat al llarg dels anys.

Segons les dades lliurades pel Parlament, s'ha pagat aquesta prima de jubilació a 71 persones de les 81 que s'han jubilat a la cambra, amb un cost total de 3,9 milions d'euros per a l'erari públic. Aquest privilegi es podia combinar, a més, amb les llicències per edat –que des del 2008 han suposat 14,3 milions d'euros al Parlament–, de manera que hi ha hagut funcionaris que han estat cobrant fins a cinc anys sense treballar i, al jubilar-se, han percebut a més a més un any extra de sou. La mateixa cambra catalana ha admès que això ha passat en el cas de 34 persones, entre les quals hi ha funcionaris de màxim nivell.

El tros de pastís més gros se l'han emportat excaps de departament o exlletrats, és a dir, del nivell A17 i superior. El Parlament reconeix que ha pagat per cinc alts funcionaris que ja feia anys que estaven en llicència per edat un total de 528.425 euros dels pressupostos públics en concepte de subsidi de jubilació. La cambra s'ha negat a individualitzar què ha percebut cadascú escudant-se en la protecció de dades. Tenint en compte que portaven entre un i cinc anys cobrant entre 6.000 i 10.000 euros al mes sense prestar serveis efectius al Parlament –la xifra varia en funció dels seus triennis–, el muntant total és força més elevat (vegeu la publicació de l'ARA sobre les llicències per edat). 

El Parlament també admet haver pagat xifres similars per cinc alts càrrecs més quan es van jubilar, però que no s'havien acollit a les llicències i estaven treballant. És a dir, en total la cambra ha destinat gairebé 1 milió d'euros (986.126) a deu funcionaris del nivell més alt en premis de jubilació.

Alhora han cobrat aquests subsidis els nivells inferiors. Hi ha un conjunt de vuit persones de categoria A1 de nivell 12 a 16 –caps d'àrea dels diferents departaments i tècnics de l'administració– que han percebut 650.374 euros bruts (una mitjana de 81.296 euros cadascun) i que també estaven en llicència per edat. De la mateixa categoria hi ha hagut dues persones que, sense estar en llicència per edat, van percebre 98.166 euros de premi de jubilació (49.083 euros cadascuna).

De les dades totals, crida l'atenció que el Parlament ha gastat més diners a pagar subsidis de jubilació a persones que ja no hi treballaven (provinents de llicència) –2,3 milions– que a pagar premis a treballadors que han acabat la seva vida laboral prestant serveis al Parlament –1,5 milions–: gairebé un milió d’euros de diferència.

La presidència de Benach

Tot i que l'article sobre el subsidi s'introdueix el 1997 -segons el mateix Parlament-, no sempre ha tingut la mateixa dimensió. L’ARA ha tingut accés a tots els acords que tenen a veure amb els treballadors de la cambra des del 1980, que es negocien entre representants de la mesa, la secretaria general i la direcció de govern interior i que també impliquen el consell de personal, una mena de comitè d'empresa del Parlament. A través de la informació obtinguda (vegeu el quadre), es constata que és l'any 2008 durant la presidència d'Ernest Benach –amb Imma Folchi de secretària general i Xavier Muro dirigint el govern interior– quan s'aproven les clàusules més inèdites, sent-ne el paradigma la creació de les llicències per edat i la prima de jubilació. 

El subsidi de jubilació passa aleshores a ser una anualitat sencera per a tots els funcionaris que es jubilin a l'"edat reglamentària" –llavors era als 65 anys i s'ha anat acostant progressivament als 67–, sense cap límit, fet pel qual els alts càrrecs que acumulen molts triennis poden superar els 100.000 euros. El 1997, quan es va crear el sistema, s'havia posat un límit molt inferior: 6.000 euros. Els prejubilats també aconsegueixen beneficiar-se'n. A partir del 2008, als 60 anys podien cobrar 30 mensualitats, és a dir, dos anys i mig de sou; als 61 s'emportaven 26 mensualitats; 24 mensualitats pels que marxessin als 62 anys; 20 per als de 63, i 16 mensualitats per als prejubilats als 64 anys.

Aquest acord, a banda de Folchi, està signat el 2008 per la llavors cap de recursos humans, Begoña Benguria, a més del consell de personal de la cambra, pilotat entre altres per Lluís Pibernat, llavors cap de l'àrea de serveis educatius. I, per la part política, signen els representants de la mesa encarregats dels temes de personal: la secretària primera de la mesa, Lídia Santos (PSC), mentre que el vicepresident de l'època, Ramon Camp (CiU), excusa la seva absència el dia de la signatura tot i haver participat en la negociació. En tot cas, fonts del Parlament remarquen que el pacte el va avalar tota la mesa, en la qual hi havia també membres d'ERC i del PP.

La combinació més beneficiosa

A partir del 2008, doncs, es podia cobrar cinc anys sense treballar el mateix que es percebia treballant i, a més, ingressar un any més de sou en el moment de jubilar-se. Segons fonts consultades per l'ARA, aquesta és la combinació per la qual van optar, precisament, diversos dels alts càrrecs funcionarials (alguns d'ells partícips de la negociació sobre l'acord laboral): l'ex secretària general Imma Folchi, l’exoïdor de comptes David Pol i l’excap de recursos humans Begoña Benguria, entre d'altres. També s'hi acull l'exsecretari general Pere Sol.

La reforma de Laura Borràs

Aquesta regulació sobre la prima de jubilació de l'any 2008 es va mantenir vigent (pràcticament igual) fins al desembre de l’any 2021, quan sota la presidència de Laura Borràs i la mesa actual es van endurir les condicions per accedir al premi de jubilació, tot i que es manté l'opció de cobrar un any sencer. Si abans només s’havien de portar cinc anys de treball al Parlament per percebre una anualitat en el moment de la jubilació, actualment han d'acumular 16 anys treballats. Serà així fins al 2027: a partir de llavors s'hauran de demostrar 29 anys d'antiguitat, però igualment es podrà percebre una anualitat sencera al marxar.

Què en diu sobre això la cambra catalana? Fonts de l'administració defensen el premi de jubilació per les especificitats del treball parlamentari, com la "plena disponibilitat", i remarquen que són condicions avalades per les successives meses. De fet, l'entorn de la vicepresidenta en funcions de presidenta, Alba Vergés, assegura que no farà "valoracions polítiques de les condicions laborals dels treballadors acordades i pactades". I és que el premi de jubilació, ara com ara, continua avalat per la majoria actual de la mesa del Parlament.