El Parlament compleix el 90% de les resolucions del Consell de Garanties

BarcelonaLa introducció als pressupostos de la partida explícita del referèndum, per augmentar la probabilitat d’obtenir el sí de la CUP en el tràmit parlamentari, ha donat un argument a Ciutadans, el PSC i el PP per portar els comptes al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). El fet és que aquest òrgan, que interpreta l’encaix de les lleis a l’Estatut i a la Constitució, haurà de dirimir si és legal o no introduir la previsió de despesa per a un referèndum malgrat que el Tribunal Constitucional ha anul·lat en diverses resolucions la possibilitat de celebrar-lo, l’última la del debat de política general. Un cop el CGE dictamini, Junts pel Sí i la CUP hauran de decidir si segueixen les seves recomanacions o desoeixen el seu criteri -en cas que digui que el referèndum sobre la independència és antiestatutari, tal com ja va dir el 2010-: els dictàmens no són vinculants.

Si els sobiranistes opten per no assumir-ho compliran amb l’excepció que confirma la regla. Segons un informe intern del Consell de Garanties, al qual ha tingut accés l’ARA, el Parlament ha seguit, des del 2009, el 87,10% de les seves conclusions pel que fa a proposicions i projectes de llei, inclosos els pressupostos. Això implica que els grups parlamentaris i l’executiu han modificat els textos legislatius per ajustar-los a la Constitució i a l’Estatut. La xifra encara s’eleva més en el cas dels decrets llei del Govern: el Parlament sempre ha fet cas del CGE a l’hora de validar normes emeses per l’executiu.

No és la primera vegada que els independentistes poden veure tombat un dels capítols dels comptes, ja que l’any 2015 aquest òrgan va obligar CiU i ERC a modificar les referències que la llei d’acompanyament als pressupostos feia sobre les estructures d’estat, en el marc del procés d’independència. L’òrgan consultiu va considerar que la Hisenda pròpia, la reforma de la llei de patrimoni per dividir actius i passius amb l’Estat, l’autoritat de la competència, l’inventari sobre infraestructures crítiques i l’agència de seguretat nuclear no s’ajustaven a la llei. En aquell moment, CDC i ERC van rebaixar el to de la llei d’acompanyament exhibint només la intenció de construir les estructures d’estat en un futur.

Debat intern

Una de les altres incògnites sobre el dictamen del CGE és si generarà debat intern. Segons el mateix informe, el Consell ha decidit per unanimitat, en aquests set anys, fins al 82,4% de les vegades, enfront dels dictàmens acordats per majoria, el 17,6%. Un dels casos més sonats del trencament de la unanimitat va ser el de la llei de consultes no referendàries, el 2014, que va ser avalada per 5 vots a 4. Com aleshores, actualment hi ha una majoria de membres que van ser promoguts per partits sobiranistes al Parlament.

El CGE haurà de decidir sobre la legalitat de la disposició addicional 31 de la llei de pressupostos, que és la que han recorregut C’s, el PSC i el PP, tot i que el partit d’Inés Arrimadas també ha impugnat altres preceptes. Aquesta disposició estableix que “el Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya”.

El Consell de Garanties, acostumat a situar-se lluny del focus mediàtic, centrarà l’agenda: en depenen els comptes del Govern.