El Parlament rebutja la compareixença de Torra per explicar els seus suposats vincles amb els CDR

BarcelonaEl ple del Parlament ha rebutjat aquest dimecres la compareixença del president de la Generalitat, Quim Torra, per explicar la seva suposada relació amb els activistes dels CDR detinguts. Els grups parlamentaris de Cs, el PSC, Catalunya en Comú-Podem i el PP van unir ahir els seus vots per canviar l'ordre del dia al ple i forçar una votació sobre la necessitat que el cap de l'executiu comparegui al ple. Amb tot, els vots de JxCat, ERC i la CUP han tombat la iniciativa. Les quatre peticions de compareixença de Cs, el PP, el PSC i Catalunya en Comú-Podem han estat rebutjades.

Va ser el diputat del PP Santi Rodríguez qui va fer la proposta ahir al matí abans que comencés al ple, i després s'hi van sumar els altres grups. Dijous passat Torra va desmentir les informacions que apunten a la seva presumpta relació amb els membres dels CDR detinguts, i va demanar que s'aclarís en "quines condicions" havien estat interrogats. Un d'ells va declarar davant el jutge de l'Audiència Nacional que el grup en què estava integrat tenia previst tancar-se al Parlament durant cinc dies, en què Torra "havia de declarar la independència".

"Aquest Parlament ja porta dos intents d'assalt en el que portem d'any. Per què quan intenten violentar aquest Parlament per la força no fan absolutament res?", s'ha preguntat la líder de Cs a Catalunya, Lorena Roldán: "Què passa, que el dia D era el bo? Aquesta és la seva idea de democràcia?" La diputada ha lamentat que Torra "no aclareixi res" i a més posi en dubte "l'actuació de l'Audiència Nacional". "Si no compareix aquí, que sàpiga que ho haurà de fer davant la justícia i la Fiscalia, perquè l'hem denunciat per aquests fets", ha sentenciat Roldán.

Per la seva banda, Rodríguez ha denunciat la presumpta vinculació entre Torra i els CDR, i ha recordat els moments en què el president de la Generalitat els ha defensat. Per a Rodríguez, tot comença en el debat d'investidura de Torra, en què va donar suport "de manera indirecta" als CDR quan, ha dit, va parlar de "ciutadania empoderada i mobilitzada". El diputat popular també ha recordat l'"apreteu" de Torra i ha retret al president de la Generalitat que defensés els membres dels CDR empresonats com a "gent compromesa". "Jo a aquesta gent compromesa que pretenien atacar casernes de la Guàrdia Civil i sabotejar torres d'alta tensió, la vull a la presó", ha afirmat. "Els CDR defensen independència o barbàrie, i com que això de la independència no és possible, només hi ha una opció, la barbàrie", ha conclòs Rodríguez, un escenari que, segons el diputat, també defensa Torra.

Al seu torn, la diputada dels comuns, Susanna Segovia, ha expressat el seu suport a la iniciativa: "És una obligació de Torra donar explicacions més enllà del que va dir en un comunicat i als mitjans, és una petició de sentit comú". Amb tot, s'ha desmarcat del PP i Cs per les "formes" i ha exigit "que es respecti la presumpció d'innocència" i no es criminalitzin les persones detingudes.

El diputat del PSC Ferran Pedret ha insistit que, malgrat que respecten la presumpció d'innocència dels CDR acusats, demanen que Torra comparegui al Parlament. "Davant la gravetat de les vinculacions que existirien entre gent que preparava explosius per a sabotatges o atemptats o per assaltar la institució, el mínim és demanar que comparegui en seu parlamentària", ha dit Pedret. "El Parlament es mereix una explicació política", ha insistit, i ha recordat que Torra ha defensat els CDR en diverses ocasions. A més, Pedret també ha trobat "lògic" que en un moviment tan "ampli" com l'independentista hi hagi gent que "opti per vies que no són democràtiques".

Cs reclama explicacions sobre el finançament dels CDR

Ciutadans ja havia encetat la sessió de control al Govern demanant-li que aclareixi si ha finançat els CDR. "Deixi d'amagar-se i digui als catalans si han finançat els CDR amb els diners que malversen", ha demanat el diputat Dimas Gragera al conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. Per a Gragera, el sumari que s'ha filtrat sobre la causa dels membres dels CDR empresonats demostra qui hi ha "darrere" dels CDR. "Davant d'aquest escàndol, haurien d'haver dimitit", ha assegurat Gragera.

La CUP denuncia "filtracions interessades"

La diputada de la CUP Maria Sirvent ha estat contundent al condemnar l'operatiu "orquestrat per la Guàrdia Civil i dirigit per l'Audiència Nacional" que va acabar amb la detenció dels activistes. Sirvent ha denunciat les "dificultats" de l'equip de defensa per assistir els detinguts, amb "acusacions sense cap tipus de fonament jurídic". "S'han succeït filtracions interessades als mitjans i s'ha publicat part del sumari sense cap tipus", ha sentenciat, i ha insistit que les declaracions dels investigats no tenen validesa després que fossin "interrogats durant hores sense cap tipus de garanties".

El diputat d'ERC Ernest Maragall ha qualificat la petició de compareixença de "política ficció" i ha preguntat si també demanaran la compareixença del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per donar explicacions sobre el tracte que han rebut els empresonats. Maragall, a més, ha apuntat directament als comuns, a qui ha retret que també se sumin a aquesta demanda. "Han tornat a fer una exhibició d'equidistància i ambigüitat controlada", ha etzibat Maragall. "La seva postura és especialment decebedora", ha afegit el diputat republicà, que considera que, malgrat demanar la petició de compareixença a Torra, els comuns "saben perfectament" que la violència en el moviment independentista "no existeix".

Per la seva banda, el diputat de JxCat Eduard Pujol ha insistit que "una cosa és explicar-se i una altra molt diferent és alimentar una mentida". "Ni terroristes, ni violents, se'n diu democràcia", ha recalcat. Pujol ha carregat contra la "devaluació constant i permanent del debat públic" i ha lamentat que "alguns" hagin "cregut que s'hi val tot i pensar diferent és un aval per a l'acarnissament amb l'adversari". "Demanem tornar a la política i recuperar la correcció parlamentària. És urgent que recuperem l'equilibri entre la divergència i el respecte", ha conclòs.