El Parlament aprova la creació de la comissió d'investigació sobre la "violència institucional" de l'1-O
La iniciativa ha rebut el suport de JxCat, ERC, la CUP i els comuns, i els vots en contra de PSC, PP i Cs
BarcelonaLlum verda perquè el Parlament investigui l'actuació policial dels cossos i forces de seguretat de l'Estat durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. El ple de la cambra catalana ha aprovat crear una comissió d'investigació sobre la "violència institucional" durant l'1-O a proposta de JxCat, ERC, la CUP i els comuns. La iniciativa ha tirat endavant amb els vots a favor d'aquests quatre grups i amb els vots en contra del PSC, PP i Ciutadans. L'objectiu és analitzar l'actuació policial que es va produir durant el referèndum de l'1-O i determinar-ne els responsables.
Aquesta fita ha unit els tres grups independentistes i els comuns. Així, el portaveu de JxCat, Eduard Pujol, ha defensat la comissió per la "necessitat i la urgència d'investigar la violència de l'1-O per fer aflorar totes les veritats". El diputat l'ha comparat amb la del 155, que, segons ha dit, ha ajudat a "posar claror" al que va suposar la suspensió de l'autonomia de Catalunya. De fet, Pujol ha retret a PSC, Cs i PP que no assistissin a la sessió en què van intervenir els presos. "Hem de crear la comissió de l'1-O per posar claror allà on alguns intenten abocar-hi foscor i mentida", ha defensat, i ha subratllat el "dret i deure d'investigar" el perquè d'aquella actuació policial.
El diputat d'ERC Ferran Civit ha acompanyat la seva intervenció d'una urna de l'1-O i de dues porres, per simbolitzar la "violència" policial exercida aquell dia. Així, Civit ha defensat la comissió perquè considera necessari saber "qui va atacar els col·legis i qui va agredir els votants". El diputat republicà s'ha dirigit als grups que no han censurat l'actuació policial de l'octubre del 2017 i els ha retret que no ho fessin si defensen que els ciutadans de Catalunya també són "ciutadans espanyols".
Per la seva banda, el diputat de la CUP Vidal Aragonès ha denunciat la "violència institucional" que va aplicar, ha dit, l'Estat contra la ciutadania catalana que va anar a votar l'1-O. Per a Aragonès, aquesta "violència institucional" tenia un doble objectiu: d'una banda, "generar violència perquè la comunitat internacional no pogués reconèixer el referèndum com a legítim" i, de l'altra, per "causar por" entre la ciutadania. Per als cupaires, la comissió d'investigació hauria de servir per confeccionar un "mapa de la violència institucional", desgranar-ne els responsables i "buscar fórmules de reparació".
Per part de Catalunya en Comú - Podem, el diputat Marc Parés ha defensat la comissió d'investigació per "drets humans" i per denunciar "l'ús desproporcionat de la violència" que, ha assegurat, van exercir els cossos i forces de seguretat de l'Estat. De tota manera, ha admès que amb tota probabilitat "qui hauria de donar explicacions es negarà a comparèixer a la comissió". Parés, però, ha posat en valor la comissió per reconèixer les "víctimes" de l'1-O" i ha subratllat que l'1 d'octubre del 2017 va ser un "moment destituent que posa fi a un règim vell i caduc".
Crítiques de PSC, Ciutadans i PP
El diputat de Ciutadans Matías Alonso ha qualificat "d'instrument de propaganda" la comissió d'investigació aprovada aquest dijous i ha retret als partits independentistes i als comuns que intentin "maquillar l'intent de subvertir l'ordre democràtic" de l'octubre del 2017, ha dit. Segons Alonso, els partits independentistes van "violentar l'ordre democràtic i públic". En la seva intervenció, el diputat taronja també s'ha referit a Roger Español, la persona que va perdre un ull durant les càrregues policials de l'1-O, a qui ha qualificat com a "agitador de carrer". Una qualificació per la qual el diputat de la CUP Carles Riera ha demanat al president de la cambra, Roger Torrent, que cridés a l'ordre per les paraules "ofensives" contra Español. En aquell moment, Torrent no era a l'hemicicle i el vicepresident, Josep Costa, ha recordat que només ho pot fer el president de la cambra, però que prenia nota de les paraules de Riera i que ho faria constar en acta. "Fa temps que en aquesta cambra la llibertat d'expressió toca els seus límits", ha afirmat.
Per part del PSC, el diputat Òscar Ordeig ha posat en dubte la utilitat aquesta comissió perquè ha assegurat que no hi haurà temps per tirar-la endavant perquè el president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat eleccions un cop s'aprovin els pressupostos i, per tant, es dissoldrà el Parlament. "No és el que toca", ha afirmat. Ordeig ha demanat autocrítica a l'independentisme i també s'ha dirigit als comuns i els ha retret que avalin aquesta comissió: "Esteu assumint la retòrica independentista que sempre heu combatut". El diputat socialista ha recordat la posició dels socialistes davant l'1-O: "No tenia garanties ni validesa, però les càrregues també van ser inacceptables". I, en aquest sentit, ha afegit que el referèndum va ser un "fracàs de la política i dels governs".
Finalment, per part del PP, el president del partit, Alejandro Fernández, ha presentat aquesta comissió com una eina amb "vocació propagandística" i l'ha comparat amb la del 155. A més, Fernández ha defensat l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat: "Agradi o no tenen el monopoli de l'ús legítim de la força i només un jutge pot dir si algú s'ha extralimitat". El diputat popular ha retret a l'independentisme que "desprestigiï" les institucions catalanes amb la creació de comissions d'investigació com aquesta.
