El Parlament crea la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya

BarcelonaEl Parlament ha aprovat aquest dimecres la creació d'una comissió d'investigació per esclarir responsabilitats en l'operació Catalunya, orquestrada per l'Estat per treure draps bruts a l'independentisme. Ara bé, el debat entre els grups parlamentaris no només ha vingut marcat per això, sinó que l'oposició també ha posat sobre la taula el cas Palau: Fèlix Millet ha admès aquest dimecres que Convergència s'havia finançat irregularment.

A la comissió d'investigació, la primera que es crea en aquesta legislatura, hi han donat suport els diputats de Junts pel Sí, la CUP, PSC i Catalunya Sí que es Pot mentre que el PP hi ha votat en contra i Ciutadans s'ha abstingut.

JxSí acusa l'Estat de "persecució política"

L'encarregat de defensar la creació de la comissió ha estat el diputat de Junts pel Sí Lluís Guinó, que ha acusat el govern espanyol de fer ús de les estructures estatals per anar contra l'independentisme. "És una involució democràtica, inacceptable. És la persecució de la dissidència i la persecució", ha assegurat Guinó. A més, ha assenyalat la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, i el cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, com els instigadors d'aquesta operació.

Guinó, doncs, ha acusat l'Estat de revifar la "policia política" per intentar "destruir" l'adversari polític. Partint, segons ell, d'una premissa falsa que és que la ciutadania catalana, amb els draps bruts de dirigents catalans sobre la taula, aparcaria el sobiranisme. "Fa fàstic voler destruir així l'adversari polític", ha conclòs.

Per la seva banda, la CUP també ha recordat que això no ve de nou i que l'esquerra independentista ja fa temps que pateix l'acció del govern espanyol. "N'hi ha hagut moltes, d'operacions Catalunya", ha afirmat. La diputada Mireia Boya ha recordat l'empresonament de dirigents independentistes en les manifestacions d'ara fa 35 anys, l'operació Garzón de l'any 1992 i l'intent d'eradicar l'esquerra al País Valencià als anys 70.

L'oposició diu que CDC vol tapar la "corrupció"

Per la seva banda, el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha començat la seva intervenció carregant contra Junts pel Sí per batejar la guerra bruta com a "operació Catalunya", quan en realitat es tracta d'"espionatge polític". "Vostès no són Catalunya. Ni Mas ni Pujol", ha dit Carrizosa, asseverant que el seu grup està en contra de tot "abús de poder" però que no contribuiran al fet que l'independentisme es faci la víctima". Així ha anunciat que, tot i que votaran en contra de la seva creació, es comprometen a participar-hi activament per destapar "tots els casos" d'espionatge polític, també -ha recordat- l'escàndol amb què es va veure implicat el Cesicat l'any 2013.

En la mateixa línia, el diputat Marc Vidal, de Catalunya Sí que es Pot també ha coincidit que calia esclarir qui són els responsables de la guerra bruta però ha demanat a CDC que no es faci la "víctima". Així, ha criticat tant el govern espanyol per fer ús de les institucions per "liquidar" l'adversari, com Convergència per crear aquesta comissió per "tapar el cas Palau".

"No contribuirem a teixir cortines de fum sobre les sospites que pesen sobre CDC. Volem saber qui són els que tenen les mans brutes", ha sentenciat.

El diputat Jordi Terrades, del PSC, ha titllat d'"escàndol" la implicació de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz en l'operació Catalunya per les converses, que es van fer públiques, amb l'excap d'Antifrau Daniel de Alfonso. "El que ha passat és propi de règims totalitaris", ha assegurat, remarcant que en lloc de depurar responsabilitats, s'ha "premiat" els participants d'aquesta operació.

El PP apuja el to

Si bé Ciutadans s'ha abstingut i ha coincidit a carregar contra l'"espionatge polític", els populars han negat que existís cap tipus d'operació per treure draps bruts de l'independentisme. La diputada popular Esperanza Garcia, amb un to irat, ha assegurat que si hi ha alguna investigació oberta és perquè l'expresident Jordi Pujol s'emportava "bosses plenes de bitllets" a Andorra.