El record de la maternitat d'Elna es cola en la constitució del Parlament

BarcelonaVotació carregada de simbolisme en la constitució del nou Parlament. Vuit dels diputats de la CUP han emès vots nuls a l'hora de votar els vicepresidents de la Mesa del Parlament. Nuls, però no buits de contingut. Han escrit els noms de "vuit dones lluitadores, vuit referents".

Així, han ressonat a l'hemicicle de la cambra els noms de Maria Mercè Marçal, Montserrat Roig, Júlia Romero Yáñez, Margarida Xirgu, Antònia Adroher, Elisabeth Eidenbenz, Emília Llorca i Teresa Claramunt. Des de la creadora de la maternitat d'Elna fins a la primera regidora dona de Girona, passant per referents de la lluita sindicalista i veïnal barcelonina. Qui són totes elles?

Maria Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, 1952- Barcelona 1998)

Poeta, editora i traductora, a més d'activista cultural i política. Feminista i defensora de dels drets de gais i lesbianes. Va militar al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i a Nacionalistes d'Esquerres, a més de ser activista de l'Assemblea de Catalunya.

Júlia Romera Yáñez (Múrcia, 1916 – Barcelona, 1941)

Una jove llibertària i anarquista originària d'una família obrera castigada per les vicissituds de l'època i emigrada de la seva terra natal a Barcelona, on inicia la seva militància a la CNT per arribar a secretària general de les Joventuts Llibertàries de Santa Coloma de Gramenet. Detinguda pels franquistes i condemnada a cadena perpètua, mor a la presó de les Corts víctima d'una tuberculosi.

Montserrat Roig (Barcelona, 1946 – 1991)

Escriptora i periodista, va conduir la seva militància i activisme polític cap al PSUC. Lluitadora antifranquista, va participar en la Caputxinada del 1966 i en la tancada a l'Abadia de Montserrat en protesta pel procés de Burgos, el 1970. Impulsora de l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans, va ser candidata del PSUC a les eleccions espanyoles del 1977. La seva obra va rebre diversos premis, entre ells el Premi Nacional de Literatura Catalana del 1985.

Margarida Xirgu (Molins de Rei, 1888 – Montevideo 1969)

Considerada una de les grans actrius de la República, castigada per això pels franquistes, Margarida Xirgu esdevé un símbol també de l'exili català a Amèrica del sud. Nomenada delegada del Govern a Montevideo, on s'havia exiliat, el 1937 -l'any que Pau Casals ho va ser a Mèxic-, es guanya la consideració de «catalana universal», tal i com la va definir el Senat d'Uruguai en homenatjar-la després de la seva mort.

Elisabet Eidenbenz (Zuric, 1913 – 2011)

Filantropa suïssa fundadora de la Maternitat d'Elna que va salvar centenars de dones embarassades i els seus nadons comminats als camps de refugiats de les platges del Rosselló. Va falsejar la identitat de centenars de dones refugiades polítiques, també jueves perseguides pels nazis, per garantir-los atenció sanitària durant els anys negres de la guerra. La Generalitat li va concedir el 2006, cinc anys abans de morir, la Creu de Sant Jordi.

Emília Llorca (Barcelona, 1948 - 2009)

Activista veïnal barcelonina i un dels referent de les mobilitzacions antiespeculatives del tombar del segle XX al XXI. Coneguda pel sobrenom d'Emiliona, i originària del carrer dels Pescadors de Barcelona, es va convertir en una dirigent veïnal de referència de la Barceloneta de després dels Jocs Olímpics.

Antònia Adroher (Girona, 1913 – Banyuls de Marenda, 2007)

Mestra i activista política, va ser una de les fundadores del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) alineada amb les milícies antifeixistes, on es va dedicar a la formació femenina. Va ser la primera dona regidora de cultura i propaganda de l'Ajuntament de Girona, el 1936, des d'on va impulsar mètodes pedagògics innovadors i escola pública en català per a tothom. Exiliada a Perpinyà el 1939, el 1977 va tornar a Girona, un any després d'ingressar al PSC, com havien fet molts antics militants del POUM. El 2006 va ser condecorada amb la Creu de Sant Jordi.

Teresa Claramut (Sabadell, 1862 – Barcelona, 1931)

Dirigent anarcosindicalista catalana, va ser detinguda i torturada després de les bombes del Liceu del 1893, durant la repressió del Procés de Montjuïc i durant la Setmana Tràgica de 1909. Va participar activament en els moviments sindicals en defensa dels drets dels obrers, cosa que li va costar la presó en més d'una ocasió.