El Parlament canvia d'estratègia contra l'extrema dreta i ja no la interromp

BarcelonaVox va entrar el 2021 al Parlament i enguany s'hi ha afegit Aliança Catalana. Amb ells, també ha crescut el flirteig amb els discursos d'odi, sobretot envers els immigrants i, en concret, els musulmans. Una situació que amenaça les costures del debat parlamentari i els balanços entre l'odi i la llibertat d'expressió, especialment quan es fa referència a la immigració. Els presidents del Parlament, primer Laura Borràs i ara Josep Rull –amb l'interinatge d'Alba Vergés pel mig– es van conjurar des del primer moment per posar fre a l'extrema dreta, interrompent les seves intervencions cada cop que es recorria a l'estigmatització i desqualificació de col·lectius minoritaris. Però aquesta estratègia comporta una contrapartida negativa: Vox i Aliança critiquen la censura i es presenten com a víctimes. Per això, el Parlament està ultimant la fórmula per combatre aquest fenomen complex dels discursos discriminadors introduint diversos canvis.

En el seu primer ple com a president del Parlament, Josep Rull va tallar diversos cops els diputats d'Aliança Catalana i Vox, però a finals de juliol va anunciar que canviaria d'estratègia i interrompria "el mínim possible", fent èmfasi que les accions les faria a posteriori. Feia poques setmanes que havia rebut una extensa delegació del Parlament del land alemany de Baden-Württemberg, que fa temps que aprèn a conviure amb el fenomen de l'extrema dreta.

Fonts parlamentàries concreten a l'ARA que la mesa vol "aprofundir" en la col·laboració amb aquesta regió alemanya amb una altra visita el primer trimestre de l'any que ve. "Tot Europa està molt per l'assumpte", apunten les mateixes fonts, per afegir que fins ara tothom havia optat per "la prova i l'error", però que s'està intentant trobar la millor solució parlant amb experts i altres parlaments.

De la mateixa preocupació ve la reunió de la mesa d'aquest passat 1 d'octubre amb l’exmagistrat andorrà del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Josep Casadevall. "La jurisprudència indica que la llibertat d'expressió és molt àmplia, i encara més en l'àmbit parlamentari" i que, per aquest motiu, en línies generals "ha de prevaldre fins i tot si xoca" amb la vulneració de drets d'alguns col·lectius, apunten les fonts consultades. I aquesta és una de les idees que va transmetre'ls el jutge. I és el gir que està fent la cambra catalana. De fet, tot i que estan agafant diversos casos d'exemple, el de Baden-Württemberg és en el qual vol emmirallar-se el Parlament.

Cas de Baden-Württemberg

En aquest land del sud d'Alemanya es va decidir prioritzar la llibertat d'expressió i actuar a posteriori si es detectava un possible delicte d'odi: es pot crear una comissió ad hoc per tractar l'assumpte. Per traslladar-ho a la cambra catalana, es podria obrir un cas en la comissió de l'estatut del diputat on podrien imposar-se sancions, expliquen fonts parlamentàries a l'ARA.

A Baden-Württemberg, com a Alemanya en general, han tingut casos d'antisemitisme, d'islamofòbia o d'odi contra els refugiats ucraïnesos. Alternativa per a Alemanya (AfD) hi ha protagonitzat escàndols: per exemple, va orquestrar un boicot a la recepció i acollida de refugiats el setembre de l'any passat amb discursos durs i demanant sabotejar la recepció de les persones; i un diputat d'AfD del land va manifestar expressions antisemites el 2016 dient que s'havia parlat "massa" de l'Holocaust –cosa recorrent en la formació–. Això ha impregnat els discursos de revisionisme històric, l'afegit actual d'islamofòbia i odi a Ucraïna.

Però deixar fer normalitza? La professora de ciència política de la UOC Ana Sofía Cardenal, s'ha reunit aquesta setmana a Múnic amb disset politòlegs investigadors europeus del grup NEPOCS per tractar el fenomen de l'extrema dreta. Conclou que "excloure i aïllar per sistema" –com descriu que ha succeït a la UE– no funciona i que la majoria de països estan fent marxa enrere perquè comporta "reacció", com ha passat a l'Alemanya de l'Est, amb majoria de l'AdF. Explica que cal distingir entre vincular immigració i delinqüència, que "no és discurs d'odi per si mateix", i "incitar a la violència o l'insult amb un llenguatge incívic que esperoni la violència per característiques sociodemogràfiques". Creu que interrompre sistemàticament pot conculcar drets i que és estratègicament "inútil", llevat que s'inciti a la violència o s'insulti. Recomana que es rebati amb arguments des dels partits i avisa que en gran part del continent s'estan normalitzant partits de dreta radical; tot i que en pocs casos han arribat a ser hegemònics, als Països Baixos i a Finlàndia estan al govern, a Suècia és soci clau i a Àustria ha guanyat, mentre domina a Itàlia o Hongria, entre d'altres.

El catedràtic de ciència política de la UB, Joan Anton Mellón, avisa que l'actuació dels parlaments dependrà "del grau de virtut cívica" que es tingui, tot i que creu que "no es poden establir protocols estrictes perquè induirien a l'error". Considera, però, que no es pot ser "feble" davant de "denigracions" que aquests partits fan servir per "fer propaganda" i prioritza que siguin els partits més que no pas el president del Parlament els que s'impliquin en allunyar les doctrines d'odi.

El president talla més excepcionalment

En espera del procediment que es concreti, Rull sí que va aturar la diputada d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, quan va atacar obertament la diputada d'ERC Najat Driouech pel "parrac" que porta, en al·lusió al vel. I és que Rull la va cridar a l'ordre perquè va interpretar que contravenia l'article 233 del reglament del Parlament per haver fet "acusacions o recriminacions" a un representant; i el 239, que pot comportar l'expulsió si hi ha "paraules ofensives" a un diputat.