El Parlament balear tira endavant la llei que elimina el català com a requisit per ser funcionari
El PP, que governa amb majoria absoluta, ha rebutjat les esmenes a la totalitat. El diputat popular Antoni Pastor, alcalde de Manacor, ha trencat la disciplina de vot i ha votat a favor de l'esmena a la totalitat presentada per PSM-IV-ExM
PalmaEl Parlament balear ha rebutjat les esmenes a la totalitat a la modificació de la llei de funció pública que elimina el català com a requisit per ser funcionari a les Illes Balears amb tots els vots del PP en contra de l'oposició excepte un. El popular Antoni Pastor ha votat a favor de l'esmena a la totalitat de PSM-IV-ExM i s'ha abstingut en la del PSIB, trencant la disciplina de vot. Ara s'enfronta a un expedient disciplinari i a una possible abstenció.
Pastor és alcalde de Manacor i diputat i en la passada legislatura era el portaveu del grup parlamentari popular.
El d'aquest dimarts és només el primer assalt, perquè la reforma encara ha de passar pel debat en comissió, el de les esmenes parcials i la votació definitiva.
Falsa normalitat
El conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, ha defensat el canvi legal en nom de la "llibertat", en considerar que l'administració "no pot tenir preferència per una llengua". Per ell, el català "està absolutament normalitzat", i ara es tracta de "fer normal el que ja ho és al carrer". P
Els diputats del PSIB i de PSM-IV-ExM han lluït a la solapa llaços amb les quatre barres en defensa del català. La secretària general del PSIB, Francina Armengol, s'ha compromès a derogar aquest "atemptat cultural" si el 2015 tornen a governar: "Serà la primera mesura que prendrem", ha afirmat. "Els jutjarà la història, com ho fa ara amb el Decret de Nova Planta", ha afegit. El diputat econacionalista Nel Martí ha criticat que s'hagi trencat el consens lingüístic.
Amb el canvi legal, només els professors hauran d'acreditar que saben la llengua pròpia, però no la resta de funcionaris, per als quals serà un simple "mèrit". Això sí, segueixen estant obligats a saber castellà.
El Govern Balear haurà de canviar la llei de normalització lingüística -aprovada per unanimitat el 1986-, tot i que el mateix president, José Ramón Bauzá, va prometre en campanya electoral que no la tocaria. Ara, doncs, es buida la llei de normalització del contingut que feia que el català fos l'idioma preferent de l'administració. A més, la nova norma permet que els municipis puguin fer bilingüe el seu nom afegint-hi la versió castellana. Això s'ha pensat expressament per a Maó, que té una alcaldessa del PP, Águeda Reynés, entossudida a convertir-lo en Maó-Mahon.
