El Parlament atorgarà la Medalla d'Honor a les "víctimes de la repressió" en la "causa general" contra l'independentisme
La proposta va ser aprovada a la mesa amb els dos vots en contra del PSC
BarcelonaEl Parlament atorgarà la Medalla d'Honor en categoria d'or, el guardó que entrega cada any durant la vigília de la Diada, a les "víctimes de la repressió" en la "causa general" contra l'independentisme. Així ho ha anunciat la presidenta de la cambra, Laura Borràs, aquest dijous. La titular de l'òrgan rector del Parlament ha afirmat que amb aquesta medalla es reconeix el "dolor sofert" per les persones "perseguides" per l'Estat "arran de l'1-O" i per defensar, al carrer i a les urnes, la voluntat d'autodeterminació. La presidenta de la cambra ha explicat que la medalla es dipositarà al Museu d'Història de Catalunya, i abans d'això hi haurà una cerimònia el 10 de setembre al Parlament. El premi és genèric, però no s'ha anunciat el nom de la persona o persones que el recolliran, tot i que segons fonts de la presidència de la cambra s'està treballant perquè sigui una delegació de persones anònimes que han sigut encausades durant el Procés.
La decisió es va prendre dimecres, quan la mesa de la cambra va iniciar el nou curs polític des de Tornabous, poble natal de Lluís Companys. Concretament, la proposta va ser de Borràs i no va ser aprovada per unanimitat: els dos membres del PSC, la vicepresidenta primera Eva Granados i el secretari segon Ferran Pedret s'hi van oposar. ERC, Junts i la CUP, doncs, van fer valdre la seva majoria i la proposta va tirar endavant.
Tot i això, els partits independentistes també van tenir discrepàncies entre ells, segons afirmen veus presents en la reunió. Concretament, per delimitar on acabava i on començava la repressió. Les mateixes fonts apunten que Borràs era partidària de referir-se explícitament a la repressió contra l'independentisme i ERC estava a favor d'una fórmula més genèrica que englobés també la repressió per a la defensa d'altres drets. Finalment, s'ha tirat endavant la proposta de Borràs: "A les víctimes de la repressió en la causa general contra l'independentisme". El secretari quart de la mesa, el republicà Ruben Wagensberg, ha lamentat que "s'exclogui a una bona part de persones defensores de drets humans i d'activistes que també es veuen represaliades". "És impossible entendre la intensa i amplíssima repressió sense pensar en els vaguistes empresonats el 2012, els absolts del "cas pandora", la condemna als estudiants que defensaven la reducció de les taxes, el judici als membres del Sindicat Llogater", enumera, entre d'altres, Wagensberg en una publicació al seu compte de Twitter. A més de criticar que Borràs centri la repressió en l'independentisme, també carrega contra les acusacions de la Generalitat contra manifestants.
Precisament, la CUP va fer constar en acte reticències a la proposta de Borràs per les acusacions de la Generalitat contra manifestants. Així ho ha afirmat aquest divendres el membre cupaire a la mesa, Pau Juvillà, assegurant que estan d'acord amb la proposta de la presidenta de la cambra, però no poden "obviar la complicitat institucional del govern amb aquesta repressió". Per aquest motiu, els antisistema insten Borràs a exigir a l'executiu que retiri de forma immediata "les acusacions particulars que manté contra persones represaliades". Igual que els republicans, la CUP també condemna la repressió no només contra l'independentisme, sinó contra els que defensen "el dret a l'habitatge, el territori, l'educació o la sanitat pública". A més a més, Juvillà demana a Borràs que l'entrega de la medalla no es converteixi en "un acte de caràcter partidari i partidista".
Sigui com sigui, la proposta finalment va ser aprovada. Ara, un altre dels debats dels partits serà si assisteixen a l'acte d'entrega del guardó. El PSC encara no ha pres cap decisió, però aquest dijous el seu líder, Salvador Illa, ha carregat contra Borràs: "En tots els reconeixements que donin les institucions de tots els catalans, ens hem de sentir reconeguts tots els catalan", ha apuntat. D'altra banda, mentre que l'assistència dels independentistes es dona per feta, els comuns ja han confirmat que hi seran i el PP que no assistirà a l'acte.
De Pep Guardiola a tots els serveis públics pel 17-A
No és la primera vegada que la Medalla d'Honor del Parlament no ha sigut atorgada a una persona concreta, ja que l'any passat la van rebre els professionals del sistema de salut de Catalunya per la seva dedicació durant la pandèmia i la del 2017 la va recollir el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, en representació de tots els serveis públics per la seva actuació durant els atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils. En tots dos casos la mesa ho va aprovar per unanimitat. També han rebut la distinció diversos personatges destacats: el reverend i Nobel de la pau Desmond Tutu, la il·lustradora Roser Capdevila, l'exfutbolista i entrenador Josep Guardiola, la cuinera Carme Ruscalleda i el tenor Josep Carreras, entre altres.
La gran majoria de les medalles d'honor s'han aprovat per unanimitat, però també n'hi ha hagut de polèmiques. El 2012, per exemple, la llavors presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va proposar Òmnium com a receptor de la medalla. El PP, però, amb un membre a la mesa, va criticar-ho i va proposar també Càritas per atorgar-li la medalla. Finalment, no es va voler polemitzar i les dues entitats van acabar rebent el guardó.
