El Parlament aprova la llei del català a l'escola, que acabarà al TC

BarcelonaRegular l'ús de la llengua a les aules s'ha convertit en una cursa d'obstacles per als partits. Ha costat el naufragi d'un primer acord, allargar les negociacions dos mesos i esperar l'aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per poder finalment portar al ple del Parlament la nova llei del català (i del castellà) a l'escola. També ha calgut accelerar el decret del Govern per evitar l'aplicació immediata de la sentència que fixa un ús mínim del 25% en castellà, ja que la llei ha entrat fora de termini: acabava el 31 de maig. Finalment, els grups promotors –ERC, Junts, el PSC i els comuns– han validat el text aquest dimecres a l'hemicicle amb 102 vots a favor, 29 en contra i una abstenció (del diputat de JxCat Francesc Ten). "Treballar per garantir la cohesió social també es fa preservant l'escola de la utilització partidista", ha defensat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha celebrat l'entrada en vigor d'una norma que representa "un gran acord de país". Malgrat tot, acabarà al Tribunal Constitucional, tal com ja han advertit els grups de Vox, Cs i el PP.

La nova llei defineix el català com a llengua vehicular de l'ensenyament i el castellà com a curricular i es reafirma en la idea que l'ús de les llengües oficials als centres educatius s'ha de basar en criteris "exclusivament pedagògics". La principal dificultat va ser aconseguir sumar el PSC i Junts al mateix text després que el partit independentista es despengés de l'acord el 24 de març argumentant que no comptava amb el suport de les entitats prollengua. De fet, aquest matí el diputat de Junts Francesc Ten –que va ser a l'equip negociador del pacte– ha anunciat la seva abstenció: una mostra de les tensions internes que s'han viscut per arribar al pronunciament unitari. Des del faristol del Parlament ha explicat que s'absté per demanar que l'activista Salvador Ribot "abandoni la vaga de fam" pel català que està fent des de fa dies. L'activista ha posat punt final a la seva protesta poc després.

L'acord ha suposat intenses negociacions entre els grups en qüestions com ara si especificar per escrit el rebuig dels percentatges a l'educació –que no queda explícit en el text definitiu– o l'ús del terme vehicular respecte a la llengua castellana: finalment es va optar per curricular. La norma, que inicialment consistia en una reforma de la llei de política lingüística, ara és una proposició de llei a banda de l'aprovada l'any 1998. ERC i Junts defensen que el pacte garanteix la vehicularitat del català i que l'ús del castellà no s'incrementarà per aquesta reforma. En canvi, el PSC –i la CUP– defensa que el castellà serà una llengua d'aprenentatge i, per tant, es farà servir no només a l'assignatura de castellà. Una interpretació que lliga amb les conclusions de l'informe del Consell de Garanties Estatutàries.

La republicana Mònica Palacín ha afirmat que la llei allunya els tribunals de l'escola i ha insistit que es manté el català com a "centre de gravetat" de l'ensenyament. "L'escola no hi és per salvar el català, sinó per aprendre", ha dit al seu torn la diputada socialista Esther Niubó, mentre que la líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha defensat que la nova llei "blinda" la immersió lingüística i la "cohesió social". Per contra, el diputat de la CUP Carles Riera s'ha refermat en el no del seu partit a l'acord insistint que curricular és el mateix que vehicular.

Els retrets de Vox, Cs i el PP

Si bé per als partits del Govern, el PSC i els comuns el pacte pel català ha sigut una cosa a celebrar, els partits de la triple dreta consideren que s'està desoint la sentència del 25% en castellà i han anunciat querelles i recursos al Tribunal Constitucional, a més d'acusar els independentistes d'intentar, amb la complicitat dels socialistes, imposar el català a Catalunya i eliminar el castellà. "Franco va fer un mal servei al castellà imposant-lo, i vostès faran el mateix amb el català", ha etzibat el líder de Cs, Carlos Carrizosa, malgrat que les dades indiquen un declivi de l'ús social del català. L'extrema dreta de Vox ha lloat el rol de les entitats espanyolistes als tribunals i ha carregat contra uns "polítics de l'Estat que han fallat" per permetre fins ara el model d'escola catalana. "El sistema d'immersió és il·legal arreu de món", ha rematat el cap de files del PP, Alejandro Fernández, asseverant que en cap altre país una llengua oficial no és llengua vehicular a l'ensenyament.

La triple dreta no ha aconseguit frenar la reforma del català –el dictamen que van sol·licitar al Consell de Garanties l'ha avalat i, igualment, no és vinculant–, però sí que s'aprovi fora del termini que havia marcat el TSJC. De fet, per aquest motiu el Govern va tirar endavant un decret llei just el dia abans de la data límit per respondre a la imposició del 25% en castellà. Un text que també s'haurà de convalidar al Parlament però que, en aquest cas, no comptarà amb el suport dels socialistes perquè rebutja de forma explícita els percentatges (de manera que contradiu la sentència) i situa la responsabilitat de validar els projectes lingüístics al departament d'Educació. El Govern aspira a poder validar-lo amb el suport dels comuns.

Sigui com sigui, i malgrat la regulació enllestida al Parlament, la carpeta continuarà oberta: el TSJC encara ha de dir si dona per bones les noves lleis i també s'haurà de pronunciar el Tribunal Constitucional, que tindrà l'última paraula sobre l'ús del català i el castellà a l'escola.