El Parlament aprova la declaració rupturista i inicia el camí cap a la desconnexió

BarcelonaAprovada la declaració de ruptura. Un any després de celebrar la consulta i després d’un debat intens i ple de retrets entre els diputats independentistes i els de la resta de la cambra, el Parlament ha aprovat la resolució –que s'ha llegit punt per punt abans de ser votada– per 72 vots a favor i 63 en contra. La imatge del ple l'han protagonitzat els diputats del PP, que, un cop aprovada la declaració de ruptura, s'han posat dempeus i han exhibit banderes espanyoles i senyeres, mentre que els de Catalunya Sí que es Pot han mostrat cartells demanant un referèndum. L'hemicicle ha rebutjat l'esmena del PP en defensa de la unitat d'Espanya i la resolució de Catalunya Sí que es Pot que advocava per un referèndum i l’inici d’un procés constituent. La cambra inicia així el camí cap a la desconnexió d'Espanya, un camí que, previsiblement, tindrà com a primera estació el recurs immediat del govern espanyol davant el Tribunal Constitucional. Aquestes han estat les principals intervencions en un debat històric.

Raül Romeva (JxSí)

"Això ja no té aturador"

Raül Romeva (Junts pel Sí) ha estat l'encarregat de donar el tret de sortida al debat, definint la resolució independentista com la "traducció en format parlamentari del compromís" adquirit per les eleccions del 27-S.

El diputat ha defensat l'estat independent per "poder donar resposta als enormes i urgents reptes actuals" i per cobrir les necessitats socials bàsiques de la ciutadania. "Donem compliment a un compromís electoral, a una demanda democràtica i a una urgència social i nacional", ha assegurat, i ha afegit que el procés "ja no té aturador". "Si no som nosaltres seran uns altres, però aquest país ja fa temps que diu alt i clar que ha arribat l'hora d'anar a totes". Per a Romeva, la declaració de ruptura "marca un abans i un després de la condició política d'aquest Parlament i les institucions catalanes", ja que és l'"inici" de la construcció de la "República Catalana".

El diputat de Junts pel Sí ha associat la independència al benestar social i ha assegurat que l'estat català permetrà "garantir la igualtat d'oportunitats", "tenir un estat de dret que no estigui trinxat" i "tenir veu pròpia en els principals afers que preocupen Europa i el món".

Romeva també ha carregat contra l'estat espanyol per no donar resposta a les demandes de la ciutadania catalana, recordant que ara fa un any dos milions tres-centes mil persones van anar a votar, en al·lusió al procés participatiu del 9-N. "A dia d'avui la resposta de l'estat espanyol només han estat insults, querelles i atacs", ha sentenciat. "On és l'altesa de mires? I la responsabilitat institucional? I la justícia?", s'ha preguntat Romeva.

En aquest sentit, el que va encapçalar la candidatura de Junts pel Sí el 27-S ha volgut deixar constància del "caràcter excepcional" d'aquest mandat per ser la "darrera legislatura de caràcter autonomista".

Anna Gabriel (CUP)

"Encara no és cap DUI"

La diputada de la CUP Anna Gabriel ha aplaudit que el Parlament aprovi aquest dilluns una declaració que "encara no és cap declaració unilateral d'independència, però sí un acte de sobirania, democràcia i dignitat i, sobretot, un acte de ruptura". La diputada de l'esquerra independentista ha remarcat que cal "deixar enrere la Catalunya subordinada, però també la de les retallades i la corrupció". En un discurs amb un marcat to social, Gabriel ha assegurat que la declaració de ruptura obre un "nou capítol" en el sobiranisme. Un sobiranisme que, ha dit, "no pot quedar tancat entre les parets de cap institució", ha de maldar per sumar les majories més àmplies possibles i no es pot convertir en una adhesió "passiva" de la societat civil.

Gabriel ha avisat a JxSí que les mesures socials incloses en l'annex que ambdós grups van pactar divendres –i que inclouen no obeir lleis com la Lomce o la llei mordassa– no són "bandejables sigui quin sigui l'abast del conflicte amb l'Estat". A més, ha volgut adreçar-se a la comunitat internacional per dir que l'únic que vol Catalunya és "llibertat, justícia i democràcia", i ha confiat que el camí obert "sigui una alenada d'esperança" per a altres nacions sense estat. Gabriel també s'ha adreçat al govern espanyol, a qui ha animat a mirar als ulls dels catalans, on no hi veuran "colpistes ni partidaris d'autoritarismes", sinó –citant Vicent Andrés Estellés– "un poble alegre, viu i combatiu".

Joan Coscubiela (Catalunya Sí que es Pot)

"Declaració d'insurgència"

El diputat de Joan Coscubiela de Catalunya Sí que es Pot ha carregat contra la resolució independentista per ser una "declaració d’insurgència i inviable, plena de retòrica i de molta èpica”, i que s'ha descuidat, a parer seu, d’explicar "com aconseguiran el triomf" que proposen.

Així, ha assegurat que el ple d’avui es tracta d’una "escenificació" que forma part d’un "autoengany" sobre el resultat de les eleccions del 27-S, ja que considera que del mandat de les eleccions no es dedueix una declaració d'independència. "Es tracta d’una proposta de cul-de-sac", ha sentenciat. En aquest sentit, ha titllat de "joc d’alt risc" l’acord entre Junts pel Sí i la CUP i els ha acusat de "paralitzar" el Parlament i el Govern quan hi ha persones que pateixen dia a dia l'atur, els desnonaments i la pobresa. "Esclar que es necessita més poder polític i recursos econòmics" per afrontar les necessitats ciutadanes, ha admès Coscubiela, però és "fals, trampós i injust" que es digui que "no es pot fer res" si abans no s’assoleix la independència.

Coscubiela ha defensat la celebració d’un referèndum que garanteixi el dret a decidir en "condicions d’eficàcia jurídica i política". Ha posat una data límit per a la votació, el 2016, que ha de ser el "punt de partida" per al procés constituent.

Xavier García Albiol (PP)

"Estan aixecant un nou Mur de Berlín"

En una intervenció que ha fet gairebé sencera en castellà, el líder del PP al Parlament, Xavier García Albiol, ha retret a JxSí i la CUP que el dia que es compleixen 26 anys de la caiguda del Mur de Berlín, també un 9 de novembre, ells "volen construir aquell mur a Catalunya". Adreçant-se al president de la Generalitat, Artur Mas, ha avisat: "Senyor Mas, mirant-lo als ulls, ni vostè ni ningú ens traurà d'Espanya". L'exalcalde de Badalona ha remarcat que, malgrat tenir majoria al Parlament, els grups independentistes no tenen "ni de lluny" la majoria social per declarar la independència.

"No són conscients de la gravetat del que fan", ha alertat Albiol, que ha acusat l'independentisme de posar en risc l'autogovern de Catalunya i ha criticat que parli de xoc de trens amb l'Estat: "Quan algú es tira a la via no hi ha un xoc, hi ha un suïcidi", ha argumentat el dirigent popular, que ha negat que el procés sobiranista sigui pacífic perquè "violenta les regles bàsiques de la llibertat i la democràcia". Albiol, que ha tornat a apel·lar als catalans vinguts de la resta d'Espanya per oposar-se a "trencar els lligams", ha tancat el seu discurs amb un "Visca Catalunya, 'viva España'", que ha dedicat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Inés Arrimadas (C's)

"El màxim desafiament a la democràcia"

La líder de C’s a Catalunya, Inés Arrimadas, ha titllat la declaració de "màxim desafiament" a la democràcia espanyola i ha acusat els independentistes de "posar en perill" l’autogovern i la capacitat legislativa del Parlament de Catalunya, una de les cambres regionals europees amb més capacitat legislativa d'Europa. "Vostès estan atacant les bases de la democràcia", ha assegurat, i ha afegit que és "un menyspreu a la sang, suor i llàgrimes de molts espanyols que els ha costat tenir" un Parlament.

Aprofitant l’aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, Arrimadas ha acusat els independentistes de voler "aixecar murs" dins la Unió Europea i de voler expulsar els catalans del club comunitari. Ha criticat que la resolució faci referència a les lleis que es desobeiran, com la llei Wert o la llei de seguretat ciutadana, i a la "deslegitimació" del Tribunal Constitucional. "S’han equivocat de segle i de lloc per plantejar aquestes coses, ara ja no funcionen les claus antigues superades per un projecte comú que és Espanya", ha dit.

Ha defensat que a Catalunya no se li pot aplicar el dret a l’autodeterminació –que a parer seu, C's defensa–, ja que no és un poble "sotmès": "Quina colònia més estranya que és Catalunya, on el president de la Generalitat cobra més que el del govern espanyol", ha afirmat.

Miquel Iceta (PSC)

"Temerari i de conseqüències imprevisibles"

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha avisat a JxSí i la CUP que "no tenen cap dret" d'aprovar una declaració de ruptura que comportarà "uns costos enormes" per a Catalunya. "Situar-se fora de la llei és temerari i tindrà conseqüències imprevisibles", ha alertat el dirigent socialista, que ha acusat els dos grups independentistes d'estar "desconnectats de la realitat i la majoria social". "No saben on van i no tenen dret a arrossegar-nos a tots en aquesta fugida endavant", ha afegit Iceta, que ha considerat que la declaració de ruptura divideix els catalans, impedeix el diàleg amb qualsevol govern espanyol i posa en risc l'autogovern.

Iceta ha qüestionat també que mentre la proposta de resolució crida a desobeir el Tribunal Constitucional (TC) el Govern hi recorri per defensar les seves competències: "És un ridícul internacional notable acceptar les decisions de l'àrbitre només quan convé". Iceta, que ha demanat als diputats independentistes que pensessin a títol personal si calia aprovar aquest text, ha remarcat que el resultat de les eleccions del 27 de setembre no dóna legitimitat per avançar cap a la independència, i s'ha referit a les paraules de l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, on deia que calia una majoria del 50% dels vots per tirar endavant el procés.

Entitats sobiranistes

Jordi Sànchez (ANC) demana "unitat" per forjar un nou Govern

A la sortida del debat sobre la declaració de ruptura, els líders de les entitats sobiranistes més representatives –ANC, Òmnium i AMI– han mostrat la seva "satisfacció" per la resolució independentista.

El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha recordat que ara tot just fa un any la ciutadania va exercir el dret a decidir en la votació del 9-N i que aquest dilluns el Parlament ha donat compliment a un altre mandat sorgit de les urnes. "Estem satisfets que d'unes urnes de cartró s'hagi passat a una resolució aprovada al Parlament", ha dit. Ara bé, Sànchez, en vista del debat d'investidura i el "no" rotund de la CUP a la candidatura d'Artur Mas, ha demanat als independentistes "unitat" per forjar un nou Govern. "Esperem ben aviat un nou Govern i que en els propers mesos més diputats facin real el procés constituent de la nova República Catalana", ha dit en al·lusió a Catalunya Sí que es Pot, que, finalment, ha rebutjat donar suport també als punts de la resolució independentista que feien referència al procés constituent i al rescat social.

Per la seva banda, el president d'Òmnium Cultural, Quim Torra, s'ha mostrat "satisfet" pel "tancament 'de facto'" de l'etapa de la Catalunya "autonòmica" i ha definit l'aprovació de la declaració rupturista com el "moment zero". "És l'inici del procés cap a la República Catalana", ha assegurat. Al seu torn, el president de l'Associació de Municipis per la Independència, Carles Puigdemont, ha garantit el suport del municipalisme català al procés recordant que la "majoria" de pobles i ciutats de Catalunya aposten per la independència.

El debat d'investidura, a la tarda

Tot i l'acord amb la CUP sobre el text, Mas –que obrirà a la tarda el debat d'investidura– ja sap que si no hi ha canvis d'última hora, no serà investit després d'aquest ple, ja que els cupaires van tornar a insistir aquest cap de setmana que no el farien president i van avançar que proposarien un nom alternatiu en els propers dies. Així doncs, l'inici del debat posarà en marxa el compte enrere de dos mesos que, per llei, té de límit el Parlament per escollir un president de la Generalitat abans de tornar a convocar eleccions.