BarcelonaFa un any que es va constituir la comissió d’estudi de les mesures contra la corrupció al Parlament i ahir va aprovar les primeres conclusions -després d’ajornar-ne la votació 15 dies-, a l’espera de votar-ne avui la resta. D’entrada, la comissió va aprovar demanar “limitar o eliminar” els aforaments per evitar que “la impunitat” sigui un obstacle per lluitar contra els casos de corrupció. Ciutadans, partidaris de suprimir-los completament, hi van votar en contra, i el PP es va abstenir.
Els grups parlamentaris tampoc van votar per unanimitat la regulació del finançament de les fundacions vinculades als partits polítics. Tant el PP com C’s es van abstenir en el punt proposat per Junts pel Sí i la CUP que demanava que la normativa sobre finançament de partits també s’estengui a les fundacions que hi estan vinculades. Això vol dir que també se sotmetin a la “fiscalització” que afecta les formacions, és a dir, que publiquin els comptes de “manera detallada” i que els fiscalitzi un “òrgan independent”.
La comissió també va demanar un control més exhaustiu de la contractació pública i que es creï un “mecanisme” que coordini els diferents organismes que actualment serveixen per lluitar contra la corrupció, com la Fiscalia Anticorrupció de Catalunya, la Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau.
El punt que no va aconseguir posar d’acord els grups va ser la prescripció dels delictes de corrupció. La CUP i CSQP demanaven que aquests delictes es puguin jutjar sense cap límit temporal. La proposta no va prosperar perquè la resta de grups no ho van avalar. El portaveu de Ciutadans a la comissió, Antonio Espinosa, ho va considerar una “exageració”, mentre que el diputat de JxSí Gerard Gómez del Moral va assegurar que només els genocidis es poden jutjar passi el temps que passi.
Tots els grups, però, van emplaçar-se a trobar una solució sobre aquest punt, que podria passar per demanar l’ampliació del termini actual de prescripció d’aquests delictes, que és de deu anys.