El Parlament admet davant el TC que ha acceptat la suspensió dels diputats processats per rebel·lió
Diu, en resposta al recurs de Puigdemont, que el rebuig al ple va ser una "mera declaració política"
BarcelonaEl Parlament ha admès davant el Tribunal Constitucional que el rebuig del ple a les suspensions dels diputats processats per rebel·lió va ser una "mera declaració de voluntat política" i que, a la pràctica, s'ha "acceptat" la mesura que va imposar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena als diputats presos i exiliats (vegeu al·legacions). Així ho afirmen els serveis jurídics de la cambra en resposta al recurs que va interposar l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, contra de la decisió de la mesa de deixar sense efecte la seva delegació de vot, amb els vots d'ERC i el PSC. Puigdemont defensava en el seu recurs que no estava suspès perquè així ho havia dit el ple del Parlament, que va rebutjar la suspensió dels diputats processats però, alhora, va habilitar un mecanisme perquè es poguessin designar altres diputats perquè exercissin els drets dels diputats afectats per la resolució del Tribunal Suprem.
En aquest punt, la cambra catalana li recorda que en la resolució aprovada al Parlament per JxCat i ERC (amb el suport dels comuns) permetia als diputats suspesos designar substituts i evitar així que s'alteressin les majories parlamentàries. Només els republicans Oriol Junqueras i Raül Romeva es van acollir en aquesta opció, designant Sergi Sabrià perquè votés en nom d'ells. JxCat es va negar a fer-ho afirmant que els mateixos diputats suspesos podien seguir delegant el vot. Una opció que va tombar la mesa amb els vots d'ERC i el PSC considerant que contravenia la resolució del mateix Parlament i de Llarena. Aquesta diferència de criteri va comportar una crisi entre els dos socis de Govern i que els diputats empresonats i a l'exili de JxCat deixessin de votar, ja que mantenen la negativa a nomenar un substitut.
En l'escrit, el Parlament respon a Puigdemont que, "a través d'una interpretació sistemàtica dels dos apartats [de la resolució], pot deduir-se clarament que, malgrat es rebutja formalment la suspensió dels diputats (apartat 1), això no deixa d'acceptar-se, ja que la mateixa resolució preveu que tots els drets dels diputats afectats per la suspensió acordada judicialment poden ser exercits pel diputat que aquests designin". I afegeix: "En termes jurídics s'ha de concloure que el primer apartat [la resolució] constitueix una mera declaració de voluntat política".
"Si no hi hagués suspensió de drets, no seria coherent habilitar al mateix temps un mecanisme de designació d'un altre diputat per a l'exercici de les seves funcions", afirmen les al·legacions elaborades pels serveis jurídics de la cambra, en al·lusió al mecanisme de substitució. En aquest sentit, nega que l'acord de mesa anés en contra de la decisió del ple –tal com afirma Puigdemont en el seu recurs–, que va aprovar la possibilitat de designar diputats substituts.
Les al·legacions, que estan signades pel lletrat major del Parlament, Joan Ridao, també argumenten que "la decisió de suspendre o no el diputat era indisponible per al Parlament, ja que estava cridat a donar efectivitat a la resolució judicial en els seus termes –encara que no sigui de forma automàtica i directa–, mitjançant el procediment més garantista".
Per tot això, el Parlament demana que es desestimi el recurs interposat per part de l'expresident Carles Puigdemont al Tribunal Constitucional, afirmant que no se li ha negat cap dret de participació política. L'expresident és l'únic afectat per la decisió de la mesa del Parlament i del Suprem que ha interposat un recurs d'empara a l'alt tribunal, ja que no ho han fet tampoc els presos de JxCat.
La interposició del recurs va reobrir les ferides entre els republicans i JxCat que es van produir arran de la crisi de les suspensions.
