Marcel Vivet: "Es parla molt dels indults als presos, però no de què passarà amb els que estem a punt d'entrar a la presó"

L'activista independentista Marcel Vivet, que va ser condemnat dimecres passat a cinc anys de presó per desordres públics, atemptat contra un agent de l'autoritat i lesions lleus a un agent dels Mossos d'Esquadra, admet que no s'esperava una pena tan dura i lamenta que el Govern no rebaixés la petició quan es va iniciar el procés judicial.

Com se sent?

— He passat de la tristor i el xoc a l'orgull per com ho estem afrontant al carrer, però sento ràbia pels passos enrere que estem fent i avui és un dia trist amb els indults.

Per què és un dia trist?

— El govern espanyol, amb la connivència d'alguns partits catalans, mira de tancar un cicle després d'anys d'autoorganització i mobilitzacions. És una operació de maquillatge de perdó perquè hi ha 3.000 represaliats que han lluitat pel seu poble i que no han fet res malament.

La seva o la d'Adrià Sas anteriorment poden ser la primera de moltes causes que portin activistes a la presó?

— Es parla molt dels indults als presos polítics, però no de què passarà amb mi, l'Adrià Sas o l'Adrià Catasús, el jove del Clot acusat del mateix delicte que jo, quan entrem a la presó. Tots nosaltres vam participar en manifestacions pacífiques que els atestats policials van convertir en violentes i el sistema judicial cada cop actua amb més contundència. De fet, a la sentència que em condemna es diu que a la manifestació es van fer servir "tàctiques de guerrilla urbana"... Avui soc jo, però demà seran centenars o milers més de condemnats.

S'esperava aquesta condemna tan dura?

— La sala 21 de l'Audiència Provincial de Barcelona es caracteritza per ser poc garantista i molt punitiva. Cal recordar que aquesta mateixa sala ha condemnat recentment el Francisco Garrobo a tres anys i mig de presó per un tall de carretera durant la vaga general. No t'imagines, però, que la petició de presó s'apropi tant a la pena imposada. I més quan la meva condemna es basa únicament en la declaració de l'agent ferit sense cap imatge que ho acrediti.

La sentència admet que no hi ha cap imatge "concloent" que l'inculpi.

— A les imatges no es veu cap agressió dels manifestants i sí les càrregues indiscriminades de la policia.

Ha denunciat pressions del Govern, fins i tot a la seva mare, per arribar a un pacte que implicava reconèixer els fets sense entrar a la presó. Com va anar?

— La número 2 del departament d'Interior va trucar directament a la meva mare abans del judici, que s'havia de celebrar el 18 de desembre, perquè em pressionés per acceptar la conciliació. Li va dir que el conseller estava molt preocupat perquè em podien caure 5 anys de presó i que em fes recapacitar. La meva mare va entendre que era un xantatge personal i que jo no acceptaria la condemna perquè no hi va haver desordres públics. Prèviament, des dels serveis jurídics de la Generalitat també van pressionar el meu advocat perquè acceptés l'acord que em proposaven.

Curiosament el judici se suspèn fins després de les eleccions del 14-F.

— Al judici, als passadissos, ens tornen a demanar que pactem, però nosaltres ho rebutgem. I just després ens arriba la notícia que dos agents dels Mossos estan malalts. Feia poc que l'Adrià Sas havia estat condemnat amb acusacions similars i la polèmica estava sobre la taula. Amb les eleccions a tocar suposo que no volien que es taqués la imatge d'un conseller que es fa dir independentista si em condemnaven i es va acabar aplaçant al 22 de febrer d'aquest any.

L'endemà de la seva condemna Alerta Solidària denunciava que hi ha un jove acusat pels mateixos fets. Aquest serà un dels punts destacats del recurs?

— Serà un dels punts, sí. Perquè es constata un delicte de fals testimoni. El departament d'Interior coneixia la duplicitat de les acusacions i es retira d'aquesta segona causa per aquest motiu davant del ressò que està agafant el meu cas.

En un comunicat posterior, els Mossos van assegurar que el cos “en cap cas atribueix els mateixos fets a dues persones diferents” i van detallar que Vivet va ser acusat de donar un cop al canell a l’agent ferit mentre que Catasús presumptament va colpejar-lo al casc.

— És fals i es pot comprovar als escrits d'acusació. Es parla només d'un cop i d'una lesió al canell, i al judici l'agent va dir que només havia rebut un cop.

Que el departament d'Interior qualifiqués de "desproporcionada" la condemna el consola?

— No em consola. Per què no actuaven en conseqüència abans i em demanaven una pena menor? I no vull entrar en el fet que l'agent només va estar 24 hores de baixa, perquè aquest suposat cop al canell no va existir. Els Mossos s'han inventat atestats policials buscant en el nostre cas una doble acusació.

ERC i JxCat van subscriure una declaració simbòlica a instàncies de la CUP a la junta de portaveus del Parlament contra la sentència. És contradictori com a membres del Govern?

— Les declaracions simbòliques són l'especialitat d'aquests dos partits i ens la colaran una darrere l'altra com ha anat passant en els últims anys. Anirem a la tomba amb una declaració simbòlica dient que seguim vius. El simbolisme no serveix per a res quan no deixen de recular davant d'un Estat antidemocràtic.