Municipalisme

El pare del 'patriotisme madrileny' torna a Barcelona

L'ajuntament de la capital catalana recorda l'exalcalde socialista Tierno Galván amb un llibre que signa Àlex Masllorens

L'alcalde Jaume Collboni i l'exalcaldessa Manuela Carmena a l'acte.
3 min
5
Regala aquest article

BarcelonaUn homenatge a un madrileny a Barcelona no és una cosa habitual, i encara menys si és algú que no ha estat neutral en la rivalitat històrica que mantenen les dues ciutats. Tot i això, aquest dimecres el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona s'ha omplert de gom a gom per retre homenatge a Enrique Tierno Galván, alcalde socialista de Madrid entre 1979 i 1986, en ocasió de la presentació del llibre Els papers de Tierno Galván, del periodista Àlex Masllorens. La presentació s'ha convertit en un acte de reivindicació de la figura de l'exalcalde de Madrid, a qui Pasqual Maragall va definir com el fundador del "patriotisme madrileny", del qual, de forma paradoxal, ara fan bandera figures tant als antípodes d'ell com Isabel Díaz Ayuso. Manuela Carmena, convidada d'honor a l'acte, ha cobert la quota de representació de la capital de l'Estat, que, en el context actual, era impossible que ocupés l'alcalde José Luis Martínez-Almeida. Al costat hi tenia Jaume Collboni, que s'ha encarregat de deixar clar que, malgrat no tenir sintonia política amb Almeida, fa el que pot per tenir-hi una relació cordial.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els papers de Tierno Galván, editat per l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Catalunya Europa, retrata la relació entre l'alcalde socialista i els seus homòlegs a Barcelona, Narcís Serra i Pasqual Maragall, però també les tensions que van aflorar entre ell i les noves generacions del PSOE crescudes en la clandestinitat antifranquista. Tierno Galván, fill de militar i foguejat en la militància anarquista i marxista, veia en aquells "nois del PSOE" (entre els quals hi havia un jove Felipe González) una generació aburgesada, més preocupada per la "maquinària del poder" que per les idees. Després de ser expulsat del PSOE el 1965, va plantar-los cara amb el Partit Socialista Popular, que va fracassar en l'intent de tenir vida al marge del socialisme hegemònic i es va acabar integrant dins del PSOE. Catedràtic de dret constitucional, Tierno va haver de viure com els seus excompanys de files el deixaven fora de la comissió redactora de la Constitució, que va qualificar de "pobre, desencertada i inadequada".

Un caràcter difícil però proper

Tierno trobar finalment el seu lloc (i encaix dins del PSOE) quan, tot i no guanyar les eleccions municipals de 1979, va ser escollit primer alcalde de la democràcia a Madrid. Malgrat el seu caràcter difícil, el polític –conegut amb el sobrenom de Viejo Profesor– va aconseguir guanyar-se l'afecte dels madrilenys i encara avui és recordat com una figura històrica que ni tan sols la dreta qüestiona. "Però podia ser molt punyeter", ha admès Masllorens, que va militar un parell d'anys al PSP. Tierno va defensar la política més seriosa i més acadèmica davant d'aquells que la concebien com una frivolitat i una lluita de cadires. Com viuria un home així en el món dels eslògans polítics i els spin doctors? "Tindria problemes amb les xarxes socials", ha admès Masllorens. La directora de la Fundació Catalunya Europa, Dolors Camats, ha destacat els llaços entre Tierno Galván i Maragall i la seva aposta per la política de proximitat. Barcelona va ser la ciutat que el fill del socialista va escollir per dipositar els seus arxius personals, que es troben encara a la Biblioteca Arús i que la Fundació Catalunya Europa ha digitalitzat.

Tant Collboni com Carmena s'han reivindicat hereus d'aquesta vocació de proximitat. L'exalcaldessa ha explicat que acostumava a agafar el metro i donava el seu número a la gent que li explicava que tenia algun problema. "Així vaig saber moltes coses", ha dit l'exalcaldessa de Més Madrid, molt crítica amb l'actual rumb de la política, que, segons ha dit, cau en la "infantilització" i la confrontació. Collboni ha assegurat que una de les seves obsessions quan va ser investit va ser no distanciar-se de la vida de qualsevol altre ciutadà normal. "Volia continuar anant al Mercadona i al cine amb la meva parella", ha exemplificat.

stats