Un procés "irreversible" que neix a Granada: el pare Manel irromp a la campanya de Junts pel sí

BarcelonaEs presenta amb la samarreta blanca de la Diada –l'oficial– sota una camisa de ratlles amb aspecte gastat, igual que els pantalons. Parla fluix, com si no tingués una cinquantena de persones davant. Recorda que defensa el dret a decidir "des de Granada", on va néixer l'any 1945, arran d'unes visites d'obra que feia amb el seu pare en què veia l'estat dels treballadors. Ara forma part de la candidatura de Junts pel Sí –és el suplent número quatre per Barcelona– i sosté que el procés cap a la independència ja és "irreversible". "Demano disculpes als qui no ens entenen i ens censuren", es disculpa. Manuel Pousa, més conegut com a pare Manel, ha fet aquest dissabte la seva primera aparició en campanya electoral.

L'acte s'ha celebrat al Taller Escola Barcelona (TEB) de Sant Andreu, just a poca distància de l'Avinguda Meridiana que ahir es va tenyir de tots els colors de la independència. L'altra estrella convidada del míting era la monja Viqui Molins, que ha acompanyat Artur Mas, número quatre per Barcelona i candidat a la reelecció, i Josep Maria Forné, cap de llista de Junts pel Sí a Lleida. Mas ha passat així de sor Lucía Caram, una de les estrelles de la campanya de CiU a les eleccions municipals i omnipresent als mitjans de comunicació, pel perfil més terrenal de la monja Molins. "Vull una Catalunya per la gent de l'altra banda, aquells que no saben que hi havia una festa com la d'ahir", ha apuntat.

El TEB de Sant Andreu no és un espai habitual de les campanyes de l'extinta CiU. Tampoc és habitual l'alt contingut social del discurs de Mas, que a mida que passen els dies s'allunya més de les polítiques econòmiques restrictives que el seu Govern –sigui per ideologia o pel progressiu escanyament de les finances catalanes– ha posat en pràctica des del 2010. Ara es pot escoltar el president defensant una renda garantida de ciutadania –inclosa a l'agenda social de Junts pel Sí– i justificant l'augment de les taxes universitàries "per no tancar centres". La refundació de CDC passa per virar cap a l'esquerra –no és casual que Neus Munté, consellera de Benestar i Família, sigui ara vicepresidenta– i això dóna munició a Unió, que acusa els seus antics socis d'haver caigut en el discurs d'ERC. Una denúncia que, de moment, no els fa treure el cap a les enquestes.

"Tenim una urgència que podríem cobrir com a país", ha apuntat el president sobre les necessitats socials catalanes. Mas és molt curós a l'hora de no destriar l'agenda social de l'agenda nacional, una equiparació que CDC fa servir des del congrés del 2012, quan només hi va haver una sola ponència política que ja tractava aspectes econòmics. "Tot això no és per la Catalunya del comte Guifré, es tracta del projecte que ens pot unir", ha assenyalat reprenent el fil de la monja Molins però amb una contundència verbal més elevada. "La crisi ens ha deixat despullats, ens hem adonat com mai de la debilitat del nostre autogovern en quantia i qualitat. Si només fem el bon minyó com en les últimes dècades, tindrem els resultats que ja hem tingut", ha defensat el president.

En un format pràcticament inèdit, després de l'acte hi ha hagut una roda de premsa amb el públic escoltant les respostes de Mas a les preguntes dels periodistes. La ressaca de la Diada hi ha estat present –"Que no ens prenguin per tontos", ha respost a TV3 després que se li recordés que a l'Estat hi ha qui diu que hi havia més gent al sofà de casa que no pas a la Meridiana–, però també el gir social que ha assumit CDC en coalició amb ERC. La Via Lliure a la República Catalana i els aspectes socials, combinats, van ser el còctel ideal perquè Mas practiqués un dels seus esports preferits, que és buscar les pessigolles a ICV-EUiA, ara dins la coalició Catalunya Sí que es Pot. De fet, els ha equiparat amb el PP per veure un "biaix" partidista en la Diada i els ha acusat "d'enganyar" per contraposar el sobiranisme a la gestió del dia a dia.

Un sobiranisme que el pare Manel ja flairava a Granada i un dia a dia que la monja Molins passa a peu de carrer.