El ‘botó del pànic’ de l’Estat s’ha premut 48 cops en cinc mesos
MadridEl 20 de novembre del 2015, només uns dies després que el Parlament de Catalunya aprovés la declaració d’inici del procés cap a l’estat propi, l’Estat va optar per collar de manera extraordinària el Govern i intervenir-ne encara més les finances. Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda, va posar en marxa diverses mesures. Una d’elles afectava directament els funcionaris catalans. A la seva web, el ministeri d’Hisenda va instal·lar-hi un botó del pànic. Es tracta d’una bústia en què es poden denunciar de manera anònima i directa suposades irregularitats o incompliments en l’ús o administració de crèdits del Fons de Liquiditat Autonòmic o altres qüestions.
Cinc mesos després els portaveus del ministeri d’Hisenda expliquen que “entre denúncies i consultes” els han arribat 48 comunicacions de funcionaris catalans. Els responsables de funció pública de la Generalitat ja tenien la impressió que la polèmica iniciativa del govern espanyol tindria poc ressò. El ministeri no aclareix, però, quines de les 48 “entrades” són consultes i quines denúncies. Tampoc quina ha sigut la temàtica abordada, si hi ha funcionaris reincidents a l’hora de recórrer a l’administració de l’Estat i si, de tot plegat, se n’han derivat actuacions concretes.
En tot cas l’Estat no pensa, per ara, deshabilitar el botó del pànic. Les mesures extraordinàries del novembre van fer enfadar molt l’aleshores conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que va assegurar que ja tenia un “exèrcit de funcionaris” dedicat a satisfer les demandes d’informació i mecanismes de control de Montoro, i advertia que les noves mesures podien causar un col·lapse administratiu al govern català.
No hi ha hagut col·lapse però des d’aleshores la interventora de la Generalitat, la funcionària Mireia Vidal, ha fet informes mensuals de totes les despeses (si no ho fes seria responsable directa del que pogués passar, avisa el ministeri), el Govern s’ha hagut de connectar al sistema telemàtic de factures del govern central, i qualsevol emissió de deute que es fes hauria de ser aprovada individualment per l’Estat.