La gestió de la pandèmia reforça Illa com a successor natural d’Iceta

BarcelonaUn dels millors termòmetres a Catalunya per mesurar la notorietat d’un polític és l’aparició del seu personatge al Polònia de TV3. El primer cop que els espectadors van poder veure-hi Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), interpretat per Queco Novell, era el 6 de febrer d’aquest any. Feia vint-i-quatre dies que el secretari d’organització del PSC havia pres possessió com a ministre de Sanitat, un camp en el qual no tenia cap experiència. I d’aquí ve el primer gag que li van dedicar. “Ja he vist les 16 temporades d’Anatomía de Grey. Per tant, ja sé tot el que cal saber per ser ministre de Sanitat”, afirmava l’imitador d’Illa. En aquell moment, amb tan sols un cas de coronavirus detectat a l’Estat, ni el polític ni el programa sabien la magnitud de la pandèmia que venia. Ni tampoc que, un mes i una setmana després, el covid-19 convertiria el socialista en un superministre del govern de Pedro Sánchez, amb plens poders durant l’estat d’alarma per centralitzar la resposta a la crisi sanitària a tot l’Estat. Una rellevància política que ha convertit Illa en el principal actiu de futur del PSC, tant a Espanya com a Catalunya, i que el reforça com a successor natural de Miquel Iceta al capdavant del partit.

Ja consolidat a nivell orgànic

“Ha demostrat que el PSC té persones amb gran capacitat de govern i amb una influència i presència molt rellevant a l’executiu espanyol”, afirma Iceta a l’ARA. “S’ha consolidat com a figura política més enllà de l’orgànica, que ja estava molt clara”, afegeixen altres fonts socialistes. Illa, que va assumir la secretaria d’organització el 2016, ha guanyant molt pes i autoritat dins del PSC en els últims anys. La militància el va ovacionar el desembre passat en l’últim congrés del partit quan va revalidar el càrrec i va assumir l’àrea d’acció electoral. Entre altres coses, pels seus èxits en la direcció de les últimes campanyes electorals, que han permès als d’Iceta tornar a aixecar el vol a les urnes.

Si abans de fer el salt a la Moncloa cada dilluns practicava el seu estil flegmàtic, ordenat i mesurat a la roda de premsa setmanal del PSC, davant d’una desena de periodistes, les seves compareixences durant els dies més crus de la pandèmia han sigut quasi diàries per a milions de ciutadans. També s’ha hagut d’enfrontar a l’oposició al Congrés i al Senat. “A Madrid ha sorprès la seva capacitat d’aguantar la pressió”, diu un veterà socialista. “Se n’ha sortit bé, i s’ha apreciat el seu estil sobri, educat i calmat en moments de dificultat i respecte als adversaris”, afegeix Iceta.

Però no tot han sigut bons resultats. En el seu expedient quedaran el fiasco en la compra de 640.000 tests defectuosos de detecció ràpida o el fet que Espanya estigui entre els països del món amb una taxa de mortalitat pel virus més alta per cada 100.000 habitants. Un càrrec del PSC admet que ha tingut moments “desbordants”, però afegeix que ha pesat més la seva capacitat de gestió i de diàleg amb les autonomies. “Ha tingut una relació molt correcta i cordial amb Vergés”, exemplifica en referència a la consellera de Salut. Una reflexió compartida al departament.

De fe cristiana i principis polítics clars, la capacitat d’arribar discretament a acords amb qui no pensa com ell és el que l’ha convertit en el negociador per excel·lència del PSC. Contrari a l’autodeterminació i a l’amnistia, Illa va estar al darrere del pacte amb JxCat a la Diputació de Barcelona, però també va ser clau en la negociació amb ERC perquè s’abstingués en la investidura de Pedro Sánchez. Tot i que en els últims mesos ha continuat a sobre dels temes interns del partit, la pandèmia l’ha fet sortir de darrere les bambolines. I la valoració és prou positiva: segons el baròmetre del CEO del juliol, el ministre és el segon polític més ben valorat -malgrat obtenir un 4,97-, només darrere d’Oriol Junqueras (5,72) i molt per damunt d’Iceta (4,02).

Tasques pendents a la Moncloa

“La crisi l’ha reubicat i ara pot aspirar al que vulgui”, afirma un membre de la cúpula socialista. Al partit tothom té clar que Illa és el successor més probable d’Iceta. “Serà el pròxim primer secretari”, afirma un càrrec local. “I ningú ho discutirà”, s’hi suma un altre dirigent. Iceta admet que està “molt ben situat” per agafar-li el relleu, però deixa clar que aquesta qüestió no està “plantejada” perquè, entre altres coses, la tasca d’Illa a la Moncloa “no s’ha acabat”. Fa referència a la crisi sanitària, però també a la missió per a la qual se li va assignar un ministeri amb (teòriques) poques competències: greixar la relació Catalunya-Espanya a la taula de diàleg, ara aparcada pel covid-19.

Quan li arribi el moment de fer el pas -l’actual mandat d’Iceta s’acaba el 2022-“caldrà veure si és més interessant per al PSC tenir-lo aquí o a Madrid”, apunta un dirigent que no descarta que Sánchez acabi donant a Illa -a qui té molt ben valorat-“més responsabilitats” a l’Estat. Fonts de l’entorn d’Illa asseguren queel seu objectiu ara mateix és “continuar fent la seva tasca” al capdavant del ministeri i la secretaria d’organització del partit i fer-ho “tocant de peus a terra”: “No es planteja cap altre horitzó”.

Amb tot, i si el PSOE no pressiona en sentit contrari, ningú preveu per ara un canvi de candidat de cara a les pròximes eleccions catalanes. Illa, fidel a Iceta, ja ha descartat aquesta possibilitat. Algunes fonts al PSC consideren que seria millor cap de llista, menys desgastat que el líder del partit i amb un discurs més “contundent” amb l’independentisme que ajudaria en la pugna amb Cs. D’altres són més pragmàtiques i creuen que per ara aportarà més amb el seu previsible paper rellevant en campanya: “Ara mateix no tenim perspectiva de poder governar la Generalitat. De manera que Illa passaria de ser un membre destacat del govern espanyol a, com a molt, el cap de l’oposició a Catalunya”. “Cal un cicle electoral més”, conclouen.