Els governs suspenen en la gestió de la pandèmia sense patir a les urnes

BarcelonaEn la majoria d’exàmens, el govern espanyol no ha tret bona nota pel que fa a la gestió del coronavirus. Sempre que el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha preguntat sobre la pandèmia –tres vegades–, la majoria de ciutadans s'han mostrat desconfiats de la gestió de Pedro Sánchez: al setembre, l'última vegada que el CIS ho va incloure a l'enquesta, eren el 56,8% dels espanyols. La Moncloa, de fet, suspèn en bona part dels sondejos. Segons una enquesta de Sociomètrica que segueix la valoració de la gestió del covid al llarg del 2020, si al febrer el 64% dels espanyols l’aprovaven, a finals de març del 2020, amb el covid en màxims, ja només eren el 39%. Al juliol baixaven a un 38%, i al desembre només el 31% aprovaven la gestió de la Moncloa. Això se suma a rànquings que han situat Espanya a la cua de països en gestió de la pandèmia: segons Cambridge, l’últim dels 33 estats analitzats; segons el Lowy Insitute, posició 78 de 100. Espanya va acabar la primera onada liderant Europa en contagis, 386.000, i en la cinquena onada, el juliol d'aquest any, ha acabat en la mateixa posició: sent l'estat europeu on més avança el virus, amb un total de 4,76 milions de contagis al llarg de la pandèmia. En canvi, també és un dels que més bon ritme de vacunació porten des de fa mesos.

La Generalitat obté millors notes, però només aprova una vegada: el juliol del 2020, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) li va atorgar un 5,04. Amb els mesos, la valoració va anar a la baixa. Un 4,87 a l’octubre i un 4,74 al desembre. En una enquesta del CEO a les mateixes persones al llarg de la pandèmia, el Govern aconsegueix amb la vacunació remuntar lleugerament els resultats, però la valoració és molt baixa: al principi del covid, el 66% de la població no li mostrava confiança; cap a la meitat de la pandèmia, ja era el 70,68%, i al maig d'aquest any la dada quedava en el 69,9%.

Els suspesos es repeteixen al País Basc, ja que, segons la Universitat de Deusto, l’executiu d’Iñigo Urkullu rebia el 2020 un 4,2 i el 2021 un 4,66. El 54,9% dels madrilenys també suspenen la gestió del covid de la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, segons el CIS.

El coronavirus, però, no ha desgastat electoralment ni els governs ni concretament els partits que gestionaven la sanitat: ERC surt reforçada i reedita coalició amb Junts el 14-F, el PP guanya les madrilenyes i el PNB les basques –torna a governar amb el PSE–. També va consolidar la majoria absoluta el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, encara que en aquest cas els ciutadans n'aproven la gestió. Tots ells s’han mantingut en el govern –els republicans passen a liderar-lo– i han millorat resultats.

¿La pandèmia no passa factura? Jonatan García Rabadán, politòleg i professor de sociologia a la Universitat del País Basc (UPV/EHU), respon a la pregunta amb tres paraules: “Por al canvi”. Diu que una part de la població tendeix a donar suport al govern establert i que amb una situació de crisi això s’accentua. García veu paral·lelismes entre ERC, el PNB i el PP gallec: havien gestionat el covid, en els dos primers casos amb valoracions baixes, i es van presentar a les eleccions com uns “gestors”. Hi coincideix Joan Antón-Mellón, catedràtic de ciència política de la UB, que afirma que ERC ha deixat les qüestions “grandiloqüents” per acostar-se als problemes del dia a dia.

De fet, segons el CEO, els ciutadans estan més a prop de votar un partit amb el qual no comparteixen ideals però ha fet una bona gestió que una formació amb la qual conjugui en l’àmbit ideològic. L'evolució de la pandèmia, però, està matisant aquesta dinàmica. Una altra dada significativa és que a l’hora de votar el 14-F els catalans van tenir més en compte qüestions com les relacions Catalunya-Espanya i l’economia que el coronavirus. Silvia Claverias, professora de ciències polítiques a la Universidad Carlos III de Madrid, explica en aquest sentit que davant d’una urna els votants fan una “rendició de comptes conjunta”: és difícil que la gent se centri en l’àmbit concret de la sanitat, sinó que hi ha altres “dreceres cognitives” més clares. Això també explica que els votants donin suport a partits que la seva gestió pateix unes notes baixes. De fet, també passa amb la valoració dels polítics. A mesura que ha avançat la pandèmia, Aragonès treu pitjor nota: 5,20 al desembre, 5,16 al gener i 4,81 al maig, segons el CEO. El mateix passa a Pedro Sánchez: un 4,5 abans del covid i un 4,31 al juliol, segons el CIS, que valora els polítics de l’1 al 10, a diferència del CEO, que ho fa del 0 al 10.

Més oposició que gestió

Les males xifres de Sánchez expliquen, segons Claverias, la victòria d’Ayuso. Veu la seva pujada com un “càstig al govern central més que rendiment de comptes al govern madrileny”. Tot això en una campanya que no es va focalitzar en el covid, sinó “en conceptes abstractes” com el comunisme o llibertat. De fet, l’evolució electoral del govern de Sánchez és una excepció a Espanya, ja que la pandèmia el desgasta, encara que sigui lleugerament. Si abans del covid tenia una intenció de vot del 31,9%, va assolir el seu mínim el juny del 2021, amb un 27,4% –el CIS posterior als indults–. És una excepció, perquè tant en els territoris on hi ha hagut eleccions com en la resta el coronavirus no desgasta les perspectives electorals dels governs autonòmics. Només al País Valencià, Castella-la Manxa, Cantàbria i les Balears els partits principals que governen perdrien escons segons les enquestes.

Efectes electorals

Un altre efecte paradigmàtic de la pandèmia és que el ministre de Sanitat que va gestionar els moments més durs, Salvador Illa, lluny de sortir-ne desgastat ha sigut l’aposta de Sánchez per al 14-F, en què va guanyar en vots i escons. Com s’entén, l’efecte Illa? Carles Pont, professor de la Facultat de Comunicació de la UPF, explica que ha sabut “demostrar gestió, encara que sigui dolenta, però comunicativament bona”. També entra en aquest paradigma l’actual conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que va ascendir sent unes de les cares de la gestió del covid. En els dos casos hi ha un factor clau: sortir a la televisió. “Tens més números que et reconeguin i, per tant, que et votin”.

Però no tots els líders han sortit ben parats de la pandèmia. Un exemple és Donald Trump perdent la presidència. Altres països amb una gestió polèmica com el Perú –situat en l’últim lloc del rànquing de Lowy– no han vist un canvi de tendència en les eleccions. L’altra cara de la moneda és l'Equador, que ocupa la posició 98: les eleccions van acabar amb sis anys de l’esquerra correista. D'altres han premiat la bona gestió, com Nova Zelanda: segona en el rànquing, amb la seva presidenta, Jacinda Ardern, amb un 13,12% més de vots. Però, esclar, quan els ciutadans voten, el coronavirus és només una –important– de les qüestions sobre la taula.