El Palau de la Música reclama a JxCat i el PDECat el decomís de 6,6 M€ com a "continuadors" de CDC

BarcelonaEl Tribunal Suprem va confirmar el 30 d’abril la sentència del cas Palau que condemnava a Convergència a pagar un decomís de 6,6 milions d’euros per finançament il·legal. Un any després, però, la sentència encara està en procés d’execució i el Palau de la Música tem que CDC no pagui la multa perquè està en concurs de creditors. En aquest context, la defensa del Palau de la Música ha presentat un escrit a l’Audiència Provincial perquè el PDECat i Junts per Catalunya responguin per la sentència del cas Palau "com a continuadors" de Convergència i paguin els 6,6 milions d’euros si els béns del partit fundat per Jordi Pujol no cobreixen la multa.

En un escrit, avançat per El món i al qual ha tingut accés l’ARA, defensa que l’Audiència Provincial es pronunciï ja sobre la successió de CDC , ja que és "inqüestionable que els béns embargats són insuficients per complir el decomís acordat per sala" i que ja no apareixeran nous béns actius de Convergència. Remarca que els immobles que no estan embargats per la sentència del cas Palau ja estan compromesos per fer front a deutes hipotecaris o a altres creditors, segons el concurs de creditors vigent. A parer de l’advocat del cas Palau, si l’Audiència Provincial no actua ara hi ha una "evident disminució de les possibilitats d’estar en condicions de decomissar la quantitat completa derivada del delicte de tràfic d’influències".

La principal novetat d’aquest escrit és que, a banda del PDECat –a qui la Fiscalia ja havia demanat que es considerés successor–, el Palau ara també demana ampliar-ho a Junts per Catalunya, el partit presidit per Carles Puigdemont. Nega que sigui un partit polític "nou" i afirma que és "continuador" de CDC i el Partit Demòcrata.

S’agafa al fet que JxCat va ser un dels noms que es van proposar en el marc del congrés de refundació de Convergència el 2016 juntament amb Partit Demòcrata i Partit Nacional Català; que va ser utilitzada com a marca de la coalició electoral formada per CDC i PDECat a les eleccions del Parlament de Catalunya de l’any 2017 –remarca que hi figurava com a responsable el mateix reponsable de finances del Partit Demòcrata, Jordi Oliveras–; que persones del PDECat van registrar JxCat com a partit polític el 2018 –en disputa als tribunals entre Puigdemont i la direcció de David Bonvehí–, i que els tres partits es van presentar en coalició a les eleccions espanyoles i europees del 2019. Segons el lletrat, aquest últim punt i el fet que JxCat no desenvolupés en aquell moment cap rol propi –fins a l'escissió del 2020– i que les subvencions i despeses electorals es destinessin al PDECat i CDC implica que comparteixen una "plena identitat". "Aquests extrems evidencien la identitat total i absoluta (funcional, econòmica i política) de JxCat per part de CDC i el PDECat", resumeix.

També considera que és un element de successió el fet que ara les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, que havien sigut històricament les joventuts de CDC, donin suport ara al partit de Carles Puigdemont, i que hi hagi un "transvasament significatiu" de les bases i dels representants polítics del PDECat a Junts. "JxCat no és més que un simple canvi d’aparença de CDC i PDECat", afirma l’escrit. Considera, doncs, que l’enfrontament electoral entre Junts i el Partit Demòcrata del 14 de febrer no eximeix el partit de Puigdemont de ser continuador de CDC.

La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha assegurat en roda de premsa que defensaran que són un partit nou, tal com demostra -a parer seu- l'enfrontament als passats comicis amb la formació de David Bonvehí. Ha dit que la seva defensa, quan se'ls hi doni trasllat per part de l'Audiència Provincial, serà, entre altres arguments, que en el plet amb el PDECat sobre les sigles de Junts la jutge va atorgar el control a Carles Puigdemont.

Identitat amb el PDECat

Pel que fa al Partit Demòcrata, defensa la "identitat" que CDC manté amb el PDECat agafant-se a la imputació del partit en el cas 3% de l’Audiència Nacional com a formació successora del partit fundat per Jordi Pujol. En aquest sentit, reprodueix els arguments del jutge instructor de Madrid, José de la Mata: argumenta que el PDECat manté una "identitat substancial" amb els òrgans de direcció de Convergència; hi ha una assumpció dels compromisos que tenia CDC per part del Partit Demòcrata, i la ubicació de seus o la titularitat de les línies telefòniques, així com de les xarxes socials. També remarca que, en el marc del concurs de creditors de CDC, l’administrador concursal parla del PDECat com a "persones especialment relacionades amb el deutor" i subratlla que bona part de les seus de Convergència estan ocupades ara per la formació que presideix David Bonvehí. "Aquestes circumstàncies posen en evidència la successió entre CDC i el PDECat", afirma l’escrit de defensa del Palau.

La petició del Palau de la Música no és la primera que es fa en aquesta línia, almenys en el cas del PDECat. El juliol del 2020 la Fiscalia ja va demanar que s’embargués de manera preventiva els béns del Partit Demòcrata fins que s’hagués fet el peritatge de tots els actius de Convergència. En aquell moment, però, la sala de l'Audiència Provincial ho va rebutjar i va dictaminar que la qüestió successòria de Convergència s’ha de decidir després de la quantificació dels seus béns i amb un incident d’execució concret.

De fet, l’Audiència Provincial va seguir la doctrina que ja va marcar en la sentència, en què va rebutjar situar el PDECat com a a formació successora perquè no havia estat present en el procediment i no s'havia pogut defensar. Ara bé, va deixar la portar oberta que això es dictaminés durant el procés d’execució. En tot moment, el PDECat ha rebutjat ser la continuació jurídica de Convergència –només es concep com a partit políticament hereu dels seus postulats–, mentre que Junts s'ha desmarcat en tot moment del partit fundat per Jordi Pujol. Ara els tribunals hi diran la seva.