El País Valencià i Andalusia lideren el malestar de les autonomies amb Sánchez

MadridA Pedro Sánchez se li obren esquerdes en el seu propi partit amb el malestar d'alguns presidents autonòmics del PSOE, especialment el de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que aquest diumenge ha avisat que "lleialtat no és submissió". Al País Valencià aquest dilluns 10 dels 24 departaments sanitaris en què s'ha dividit el territori passaran a la fase 1 del desconfinament, deixant al marge encara les principals ciutats. No ha sigut l'únic que després de la conferència de presidents, la novena des que es va decretar l'estat d'alarma, ha recriminat algunes decisions del ministeri de Sanitat i ha plantejat canvis. Andalusia ha criticat el "dany reputacional" al turisme de costa pel fet que Màlaga i Granada encara no passin a la fase 1.

País Valencià

Puig demana "revertir com abans millor" el veto a 14 departaments sanitaris

El president valencià, Ximo Puig, ha afirmat que vol "evitar crispacions innecessàries" i ha qualificat de "summament irresponsable" buscar confrontació amb la gestió del coronavirus, però ha reiterat que "discrepa" de la decisió que va prendre Sanitat divendres. Per això ha demanat que es "reverteixi com abans millor" el veto a 14 departaments sanitaris a accedir a la fase 1, sense esperar necessàriament que passi una setmana, que és el que en principi s'ha establert per revisar aquest tipus de decisions. Aquest matí el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha asseverat que molt probablement el País Valencià podrà avançar i ha argumentat que la quantitat de sospitosos no detectats provocaven un risc en l'evolució epidèmica que aconsellava esperar.

Extremadura

Amenaça amb eliminar les franges horàries i discrepa dels criteris del fons antipandèmia

Un altre baró socialista que s'ha rebel·lat contra Sánchez és el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, que ha amenaçat amb eliminar les franges horàries que delimiten quan es pot anar a fer esport, quan poden sortir els menors de 14 anys a esbargir-se i quan poden sortir a passejar els majors de 70 anys. En la seva compareixença, Vara ha qualificat "d'absurd" i "contradictori" que es posin límits a aquestes activitats mentre hi ha "llibertat de moviments" per a anar als petits comerços, les biblioteques, les esglésies, les terrasses o simplement per reunir-se amb familiars i amics. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha replicat que en principi el criteri és que es mantinguin les franges per evitar sobretot que col·lectius vulnerables i no vulnerables coincideixin en els mateixos punts de l'espai públic. "Ja no té gaire sentit", ha reiterat Vara, que creu que fomenta que es concentri molta gent als mateixos llocs.

El líder extremeny també s'ha queixat dels criteris de repartiment del fons no reemborsable que el govern espanyol activarà per a les autonomies, dotat amb 16.000 milions d'euros. En roda de premsa, Vara ha criticat que la despesa hospitalària sigui un dels criteris a l'hora de decidir quina quantitat pertoca a cada comunitat, però ha afirmat que sí que comparteix que un dels paràmetres a considerar sigui l'ocupació a les Unitats de Cures Intensives. Vara ha argumentat que algunes comunitats han optat per fer aïllament fora dels hospitals i que han contractat professionals per a les residències de gent gran que quedarien fora dels criteris de l'executiu espanyol, cosa que els perjudicaria.

Aragó

Lambán vol saltar-se fases i que es permeti la mobilitat en tota la comunitat

Un altre president socialista que posa matisos al pla de desescalada del govern espanyol és el líder aragonès, Javier Lambán. Per una banda, ha apostat perquè es permeti passar directament a la fase 2 a les zones rurals, perquè com abans puguin tornar a la normalitat, millor. En la seva compareixença telemàtica s'ha mostrat "perplex" per la negativa a aquesta possibilitat. D'altra banda, també ha demanat que es permeti la mobilitat interprovincial, cosa que no està prevista en cap de les fases del desconfinament. A més, Lambán també ha discrepat sobre els criteris en el repartiment del fons antipandèmia i ha subratllat que s'ha de tenir en compte la dispersió geogràfica i de baixa densitat, perquè, ha anotat, en aquests llocs el cost de la Sanitat i l'Educació és més elevat.

Andalusia

Moreno veu un "greuge evident" en el fet que no es permeti que Màlaga i Granada avancin

Els barons del PP sí que es permeten apujar una mica més el to i el president d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, ha qualificat de "greuge evident" que Sanitat no hagi permès avançar a la fase 1 Màlaga i Granada. Ha demanat una "revisió immediata" de la situació. "Sol·licito a Sánchez que tingui la mateixa sensibilitat, no demanem ni més ni menys", ha afirmat en roda de premsa, i ha demanat el "mateix criteri" que amb els "territoris que multipliquen per quatre la taxa de contagis" de Màlaga i Granada. "Si no complissin els requisits jo seria el primer a dir-ho, perquè la prioritat és la salut, però si veig que a Biscaia o Navarra, amb major taxa de contagis, sí que els permeten avançar, he de presentar la meva queixa". Hi ha, però, altres criteris per decidir el pas, com la capacitat assistencial i la capacitat de detecció precoç, entre d'altres.

Motius econòmics també han pesat en la reclamació de Moreno, segons el que ha explicat. El president ha recordat que a Andalusia el turisme representa el 12% de l'economia i el 13% dels llocs de treball. També ha afirmat que les zones més afectades, la Costa del Sol i la Costa Tropical, poden veure malmesa la seva reputació si segueixen en la fase 0. Moreno, a més, ha reclamat que es tingui en compte la densitat de població en la distribució del fons econòmic extraordinari. Considera que s'ha posat molt l'accent en la incidència del coronavirus i poc en el nombre d'habitants.

Madrid

Ayuso critica la campanya del PSOE contra la seva gestió: "Jo mai ho faria"

La Comunitat de Madrid ha sigut el centre de la polèmica aquesta setmana pels dubtes sobre demanar el pas a la fase 1 i la dimissió de la seva directora general de salut pública. La presidenta, Isabel Díaz Ayuso, ha insistit que la seva regió "necessita avançar per reactivar l'economia" i ha denunciat els "atacs desmesurats i injustos d'una administració superior a una inferior", en relació al tuit del PSOE que situava Madrid com a "exemple de gestió ineficaç i irresponsable". "Jo mai ho faria", ha traslladat Ayuso a Sánchez. A més, la presidenta madrilenya ha reclamat bona part del fons de reconstrucció, així com protocols conjunts de totes les comunitats per a la tornada a les aules.

Galícia

Feijóo reclama "instruccions clares" per a la fase 2 i una alternativa a l'estat d'alarma

Un altre dels barons populars, el gallec Alberto Núñez Feijóo, ha posat pressa a Sánchez perquè doni a conèixer els criteris per avançar a la fase 2, encara que queden 15 dies perquè això arribi. En la seva compareixença, el president de la Xunta de Galícia ha subratllat que fins ara s'ha actuat amb "improvisació". "Els ciutadans necessiten certeses i concreció en les conductes permeses i sobre quan la seva comunitat autònoma podrà entrar en fases successives", ha defensat. D'altra banda, Feijóo ha demanat que el govern espanyol pensi una alternativa a l'estat d'alarma perquè aquest no es pot allargar "sine die", ha afirmat, i que recorri a la legislació ordinària. Tanmateix, Feijóo va ser un dels líders del PP que va avalar que es permetés la quarta pròrroga aquesta setmana al Congrés.

Astúries

Borbón vol que el fons també tingui en compte la població envellida

Hi ha hagut altres propostes per decidir els criteris d'assignació del fons de reconstrucció. El president d'Astúries, Adrián Borbón, ha assegurat que les comunitats autònomes del nord-oest de la península –Astúries, Cantàbria, Galícia i Castella i Lleó– han reivindicat que també es tingui en compte l'envelliment i la dispersió poblacional, així com les proves PCR realitzades i la inversió en Sanitat en els exercicis anteriors. Borbón ha assenyalat que hi ha una "disparitat total" sobre el fons econòmic extraordinari entres les diferents autonomies. En roda de premsa posterior a la videoconferència, la portaveu de la Moncloa, María Jesús Montero, ha asseverat que la setmana que ve es debatrà amb les comunitats i els partits aquests criteris, atès que s'haurà d'elaborar un decret que haurà d'acabar avalant el Congrés.

Cantàbria

Revilla avisa que el PRC podria votar 'no' a una cinquena pròrroga de l'estat d'alarma

El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, ha advertit que el Partit Regionalista de Cantàbria podria oposar-se a una cinquena pròrroga de l'estat d'alarma. "És una mesura absolutament excepcional", ha avisat en roda de premsa. El PRC és un dels partits que hi va votar favorablement, però Revilla ha subratllat que per mantenir l'estat d'alarma hauria d'estar "molt justificat" i considera que amb l'evolució epidèmica positiva no caldria allargar-lo. Montero, però, ha insistit aquest diumenge que el govern espanyol treballa amb la idea de mantenir l'estat d'alarma, tot i que s'ha obert a modificar-lo, sense concretar com. D'altra banda, el president de Cantàbria ha reclamat a l'executiu que es repensi la reobertura de la pesca com a esport individual per a la fase 1. Una petició a la qual també s'haurien sumat Galícia i Astúries.

Castella-la Manxa

Page reclama que es permeti la caça i la pesca en la fase 1

Castella-la Manxa és una altra de les comunitats que ha demanat que es permeti la pesca fluvial en la fase 1, així com també la caça. "Són activitats esportives com qualsevol altra, no haurien de tenir un tractament diferenciat com a activitats que es poden fer a l'aire lliure. És difícil d'explicar en territoris com el nostre que la gent pot sortir al medi natural però no a gaudir de la caça i la pesca", ha apuntat el vicepresident regional, José Luis Martínez Guijarro.