BarcelonaPere Aragonès vol “governar el país, liderar el país, transformar el país, fer avançar el país o impulsar una sacsejada al país”. Fins a 40 vegades va fer servir ahir la paraula país durant el seu tercer discurs d’investidura. No va sorprendre, perquè país va ser també la paraula a la qual més va recórrer al març, quan va presentar el seu projecte per primera vegada al Parlament. País com a sinònim de Catalunya, que ahir va ser la segona paraula més pronunciada pel candidat a la presidència, en un discurs -més curt i menys concret- molt similar pel que fa als temes escollits als que ja se li havien sentit anteriorment a la cambra catalana.
Nova, Generalitat i republicana són tres mots que acostumen a anar units quan els pronuncia Aragonès i que ahir també es van colar en el núvol de les paraules més repetides per l’encara vicepresident -avui ho deixarà de ser un cop superi la investidura-. El compromís que va voler remarcar el nou líder d’ERC va, però, més enllà dels conceptes abstractes de país o de Generalitat republicana. Des del primer moment va fer referència al fet que el seu aspira a ser un Govern per a “tots”, per a “tothom” i per a “tota la ciutadania”. Per això aquestes tres expressions també es van fer sentir durant tota la tarda, tant en el discurs inicial com després en les interpel·lacions a Salvador Illa (PSC) i Albert Batet (JxCat).
Social, independència (o independentisme ), possible, transformació, voluntat, progrés, democràcia i també autodeterminació i amnistia van formar part del tronc del discurs del presidenciable. En canvi, ahir es va deixar de pronunciar diàleg i només va optar una vegada per negociació. La paraula confrontació (sempre “cívica i democràtica”) sí que va tenir tres moments de protagonisme, potser fruit de l’acord segellat amb JxCat.