En un país normal...
Una de les coses més difícils d’explicar en el futur sobre el Procés serà la decisió de l’expresident Carles Puigdemont de portar davant del Tribunal Constitucional un acord de la mesa del Parlament de Catalunya, un òrgan que per a un independentista hauria de ser sobirà, fins i tot quan pren decisions que no li agraden. JxCat ja intentava ahir (¿i potser avui ho farà ERC?) rebaixar la crisi a una qüestió purament tècnica, com un pas previ per anar a Estrasburg, però els polítics haurien de saber que ja fa temps que el debat jurídic i el polític no es poden deslligar, tal com es demostrarà en el judici de l’1-O. El recurs presentat per Puigdemont té una càrrega política innegable. És una andanada contra els seus socis de govern d’ERC i en especial contra Roger Torrent, però també esquitxa una institució -el Parlament- la mesa anterior de la qual està a punt d’afrontar un judici i té l’expresidenta a la presó. I mostra que la unitat independentista és fictícia. En un país normal, aquest fet provocaria una crisi al Govern. Aquí, però, no passarà res.
