El País Basc i Madrid també xoquen als tribunals

VitòriaEls recursos del govern espanyol al Tribunal Constitucional també condicionen la política basca. Els partits nacionalistes veuen en l’acció de l’executiu i les decisions del TC una via per treure competències als bascos. Serà un dels temes en el tauler polític basc al pròxim cicle electoral.

Les primeres impugnacions van arribar per les prestacions sanitàries (uns recursos que encara no s’han resolt) i van continuar amb la llei de la Seguretat Social. Les últimes normes suspeses cautelarment han sigut la d’habitatge i la de prohibició del fracking, mentre que els recursos també han afectat la normativa sobre les beques i la llei d’addiccions, en què Madrid s’ha posicionat en contra de la regulació dels clubs de cànnabis. En aquests moments hi ha una desena de recursos impulsats pel govern espanyol contra normes basques.

La disputa competencial centra la majoria dels recursos. L’executiu basc busca vies per retenir les facultats que li atorga l’Estatut de Gernika, mentre que denuncia l’intent del govern espanyol de recentralitzar competències cap a l’Estat.

El cert és que el TC ha tendit a donar la raó a l’executiu central, cosa que va portar l’any 2003 el llavors lehendakari Juan José Ibarretxe a prendre la decisió de no portar més recursos a l’alt tribunal. En aquell moment, el Constitucional acabava de permetre la llei de partits que va provocar la il·legalització de Batasuna. Josu Erkoreka, avui portaveu del govern basc i llavors cap de files del PNB al Congrés, va titllar d’“àrbitre sectari” un tribunal que considerava mancat d’“objectivitat, imparcialitat i independència”. Amb l’arribada del socialista Patxi López a Ajuria Enea es va tornar a litigar amb Madrid per lleis que considerava que envaïen competències basques, mentre que Iñigo Urkullu també ha continuat presentant diversos recursos des del 2013.

Les vies de defensa basques

Per defensar-se de la recentralització, el PNB ha obert dos camins: denunciar que Madrid vol retallar l’autonomia basca i escenificar, com a resposta, un cos a cos amb l’Estat. Aquesta estratègia, de moment, no aixeca passions entre els seus votants malgrat que el partit està acostumat a treure rèdit electoral del marge autonòmic. Es va fer notar el 20-D: de les tres províncies basques, només va guanyar a Biscaia.

El cos a cos amb Madrid, d’altra banda, té a veure amb l’aplicació del passi foral, una facultat històrica inscrita en l’àmbit del dret foral del Regne de Navarra i el País Basc que permetia no complir ordres de la monarquia espanyola declarant-les nul·les si anaven contra la legislació pròpia. El lehendakari aposta, de moment verbalment, per aquest recurs d’autodefensa basat en els furs històrics, malgrat que perquè sigui efectiu es necessita voluntat política i córrer els riscos inherents a l’incompliment de la llei. Un risc que defensa l’esquerra abertzale i que fins ara el PNB d’Andoni Ortuzar no està disposat a afrontar.