La pagesia porta el malestar al Parlament i el Govern s'obre a estudiar una "renda bàsica agrària"

BarcelonaFa un mes que la pagesia va dir prou i va decidir sortir al carrer per exigir solucions a una crisi que fa temps que dura, però que s'ha agreujat amb les restriccions per la sequera. El Govern va moure fitxa per canalitzar les reclamacions amb diverses reunions amb representants del sector fins que aquest dimarts, el malestar de la pagesia ha arribat al Parlament amb un ple monogràfic -a petició de Junts- sobre el sector agrari. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha compromès, un cop més, a donar sortida a les seves reivindicacions i, en aquest sentit, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, s'ha obert a parlar de mesures com una "renda bàsica agrària".

Han hagut de passar deu anys després del darrer ple temàtic sobre pagesia i, aquest cop, ha comptat amb la intervenció de representants de les organitzacions agràries a la cambra per primera vegada a la història. En quaranta anys de democràcia només s’havien celebrat cinc plens sobre el sector i els dos darrers –el 2010 i el 2014– no van deixar un regust gaire agradable entre els pagesos. Ho ha explicitat el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, que ha demanat defensar el model agrari familiar i resoldre els temes pendents que encara s'arrosseguen dels plens monogràfics del 2010 i el 2014. "Necessitem respostes, si es vol, es pot fer, només cal voluntat política", ha afirmat.

A les paraules de Caball, s'hi ha afegit l'avís d'Imma Puigcorbé, representant de Plataforma Pagesa: "O la pagesia es torna a reconèixer com a activitat essencial, prioritària i que cal cuidar, o no deixarem de dur a terme accions". Un missatge que ha llançat mentre a fora centenars de pagesos s'han concentrat a les portes del Parlament. El president de JARC, Carles Massot, ha exigit fixar un model de pagesia, mentre que el president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Ramon Sarroca, ha fet una crida a "treballar fort i diferent del que hem estat fent fins ara".

Mascort obre la porta a una "renda bàsica agrària"

Davant de totes aquestes demandes, Pere Aragonès ha defensat el diàleg amb el sector perquè la pagesia es pugui "guanyar la vida": "És millor prometre poc i complir-ho tot. És el meu compromís". Així, ha posat en valor mesures com la finestreta única per fer front a l'excés de burocràcia, però ha admès que cal "anar més enllà". Aragonès ha tornat a reclamar al govern espanyol canvis en la llei de la cadena alimentària i en la Política Agrària Comuna (PAC), perquè tingui més en compte la "naturalesa de les explotacions agràries del país" i "simplificar la càrrega administrativa", i també en els acords de països tercers. 

El Govern defensa, de fet, que ha complert el 64% dels acords a què va arribar amb el sector i que depenen directament de la Generalitat. L'últim, canviar el nom del departament d'Acció Climàtica i que s'hi afegeixi Agricultura, Ramaderia i Pesca, tot i que a hores d'ara encara no s'ha concretat com quedarà finalment el nom. El conseller Mascort ha volgut anar encara una mica més enllà i s'ha obert a crear una "renda bàsica agrària" que prioritzi joves agricultors i petits productors, així com també crear un "sistema d'assegurances propi" a Catalunya per cobrir el que quedi fora d'Agroseguro.

Retrets de l'oposició

La batussa política també ha arribat al ple. El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha retret que "el qui dia passa any empeny no funciona per a la pagesia" i ha reclamat "un canvi de rumb" en les polítiques per al sector, amb crítiques a Mascort: "El país ja l'ha reprovat, no farem llenya de l'arbre caigut". En la mateixa línia, el líder del PSC, Salvador Illa, ha acusat el Govern d'haver "anat tard i malament" i ha demanat defensar una "Catalunya amb xips i préssecs, fàbriques i granges, al mateix nivell".

Tant la CUP com els comuns han censurat la "competència deslleial" que pateixen els agricultors catalans, fruit de la "dinàmica capitalista", en paraules del diputat anticapitalista Dani Cornellà. Enric Bárcena (En Comú Podem) ha afegit que el sector no pot ser "moneda de canvi" dels acords comercials amb països tercers. El PP, Ciutadans i Vox han censurat la gestió del Govern i l'extrema dreta ha tornat a verbalitzar el negacionisme climàtic.