Com es paga una fiança solidària com la que reclama el Tribunal de Comptes?

El Tribunal de Comptes ha imposat a una quarantena d'ex alts càrrecs de la Generalitat el pagament d'una fiança de més de 5,4 milions d'euros per les despeses del Govern en l'acció exterior. Ara bé, què és el que ha de pagar cadascú? Com es calcula? Què implica que la fiança sigui solidària? La documentació que el tribunal ha facilitat als advocats desgrana els diferents conceptes que es consideren sospitosos i els diners que es demanen com a fiança a l'espera que un judici determini si les despeses es van fer correctament o no. En funció dels càrrecs implicats en cada capítol i la seva responsabilitat, el tribunal fixa la quantitat que com a màxim hauria de dipositar provisionalment cadascú. Es tracta d'una xifra màxima perquè el total de 5,4 milions d'euros l'han de pagar posant-se d'acord tots els encausats: és a dir, han de pactar entre ells les xifres que assumeix cadascú fins a superar els cinc milions respectant el límit de diners que estableix el tribunal que pot aportar cada càrrec. Tècnicament, aquesta forma de pagament s'anomena fiança solidària.

La catedràtica de dret administratiu de la Universitat de Santiago de Compostel·la Alba Nogueira explica en conversa amb l'ARA que aquesta és la manera de reclamar una fiança "més beneficiosa" per al receptor dels diners. Es procedeix de la següent manera: es fixen quantitats individuals per a cadascun dels deutors –com ha fet el Tribunal de Comptes–, però si n'hi ha algun que no paga es pot demanar a la resta encara que no formi part del seu deute. És a dir, si hi ha algun càrrec de la Generalitat que no diposita la fiança, aquests diners els hauran d'abonar entre els altres. El que és evident és que el receptor dels diners sempre cobra.

Per exemple, en el cas dels viatges fets pels presidents de la Generalitat –un dels primers conceptes que apareix com a sospitós, malgrat que d'entrada forma part de les seves competències– es compatibilitzen 274.069, 68 euros d'import principal, als quals se sumen 14.457,15 euros d'interessos per fer un total de 288.526,86 euros. Aquesta quantitat es distribueix entre els "presumptes responsables": Artur Mas (amb un import presumpte de 110.179 euros), Carles Puigdemont (amb un import presumpte de 163.889 euros), Francesc Homs (amb un import presumpte de 110.179 euros), Andreu Mas-Colell (amb un import presumpte de 110.179 euros), Oriol Junqueras (amb un import presumpte de 163.889 euros), Raül Romeva (amb un import presumpte de 163.889 euros), Mireia Vidal (amb un import presumpte de 144.507 euros), Rosa Vidal (amb un import presumpte de 129.562 euros), Jordi Vilajoana (amb un import presumpte de 110.179 euros) i Joaquim Nin (amb un import presumpte de 163.889 euros).

Qualsevol persona que sumi aquestes quantitats veurà que sumen molt més dels 274.069 euros, que és l'import principal presumptament malgastat. I és que és aquí on hi ha la clau de la fiança solidària. Els càrrecs, a l'hora de pagar, han d'aconseguir aportar la xifra total i han de negociar entre ells què aporta cadascú. Ara bé, el Tribunal de Comptes fixa un límit: Mas no pot aportar més, segons la responsabilitat que se li atribueix, de 110.179 euros, mentre que la quantitat límit de Puigdemont és 163.889 euros, així com la de Junqueras o Romeva.

"És una manera molt injusta de procedir", afirma Nogueira. En qualsevol procés de sanció, explica, s'acostuma a individualitzar les responsabilitats per respondre només dels propis actes i no de tercers, de manera que la pràctica del Tribunal de Comptes s'allunya de la pràctica habitual en els procediments judicials. "És anòmal", diu, a més de considerar que no compleix les garanties habituals el fet que aquest dimarts s'hagin entregat més de 500 pàgines als advocats sobre la liquidació provisional i només hagin tingut tres hores per mirar-s'ho i deu minuts per fer al·legacions.