'El Padrino', els cargols a la llauna i el finançament que volen Montilla, Mas i Aragonès
Els tres expresidents fan una crida conjunta a empènyer pel finançament singular en un acte del Col·legi d'Economistes


BarcelonaSegurament la quarantena de persones que han entrat aquest dilluns a la seu del Col·legi d'Economistes per escoltar José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès no s'esperaven que en sortirien sabent el plat de cuina catalana preferit dels expresidents, on estiuegen o quina és la seva pel·lícula preferida. Sota el títol El futur de Catalunya. La visió de tres expresidents, l'acte ha tingut una arrancada peculiar, amb un discurs que s'ha convertit en un elogi místic del número 3 i de la "numerologia" que uneix tots tres presidents (amb menció inclosa als seus horòscops). En les preguntes d'escalfament, l'astorat públic encara ha conegut alguna dada personal més d'ells: que a Montilla li agrada el suquet de peix, el xató i els caragols a la llauna; que el film de capçalera d'Aragonès és El Padrino ("La segona part és millor", li ha replicat el socialista); i que Artur Mas se'n va a navegar quan no vol ni que el busquin ni que el trobin, i al damunt de la tauleta de nit hi té llibres d'Albert Espinosa i de Gaziel. L'expresident convergent ha marcat distàncies amb el seu antecessor a la Generalitat: "No tinc gaires manies, excepte els caragols, que no m’agraden". Aragonès ha aprofitat per treure pit de la seva coneguda destresa als fogons: "Reivindico la picada, és un element clau de la cuina catalana".
Els tres expresidents no han coincidit ni en recomanacions gastronòmiques ni cinematogràfiques, però sí en el gran tema de la política catalana post-Procés: que Catalunya necessita un nou finançament autonòmic. Aragonès ha fet una defensa aferrissada del finançament singular pactat entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa. L'ha seguit Montilla, artífex de l'actual model (caducat) juntament amb l'exconseller d'Economia Antoni Castells. L'expresident socialista ha fet una crida a les forces catalanes a fer pinya per convèncer els territoris que, com ja ha començat a constatar Illa en la seva gira per Espanya, poden arrugar el nas si Catalunya planteja sortir del règim comú. Montilla no s'ha mullat sobre si això ha de ser així o no. Mas ha posat el dit a la llaga entre les lectures del pacte que fa ERC i les que fa el PSC: "El que passa és que, quan escolto, sento que les interpretacions del pacte no són les mateixes".
Ha costat que Mas s'avingués a agafar la mà que li han estès els seus dos homòlegs per defensar el finançament singular, del qual Junts es desmarca. L'exconvergent ha deixat clar que això és "gairebé tan difícil" d'aconseguir com el referèndum. Finalment, però, ha admès que la conjura política actual, amb l'independentisme condicionant la governabilitat de l'Estat, és més favorable per aconseguir-ho si el PSOE "s'ho creu de debò" i les forces catalanes van a l'una. Un sospir d'alleugeriment s'ha estès per la fila dels periodistes que, des del començament de l'acte, confiaven a treure'n un titular sobre el front comú.
Què fan els expresidents?
Dues hores després, hi ha hagut qui encara ha arribat al final de l'acte amb una curiositat no satisfeta sobre els tres expresidents i ha aprofitat el torn de preguntes per saber a què es dediquen. "Faig d'expresident. Si no, no seria aquí, suposo", ha dit Mas, que ha afegit que en els seus viatges pel país s'ha trobat joves molt interessats en política. Aragonès està fent la tesi doctoral en polítiques industrials i confia en poder aportar el seu "granet de sorra" al tema. Montilla, exministre d'Indústria, s'ha reivindicat com a assalariat: "Com que no soc pensionista, ni em paga l'administració, treballo en una empresa de la qual soc conseller". Fa de conseller de l'energètica de l'Íbex-35 Enagás.