Els quatre pactes locals que amenacen la relació entre ERC i JxCat

BarcelonaLa negociació entre les cúpules de JxCat i ERC per no fer-se mal als municipis s'estronca. Malgrat que les direccions de tots dos partits estan en converses des de després de les eleccions municipals per respectar-se allà on han guanyat les eleccions, els contactes no estan prosperant tot i l'aliança a la Generalitat. Fonts coneixedores dels pactes locals, tant de JxCat com d'ERC, expliquen que els republicans ultimen un pacte amb el PSC i la CUP per fer fora la formació postconvergent dels governs locals de, com a mínim, quatre ciutats importants: Reus, Tàrrega, Sant Cugat del Vallès i Figueres, quatre municipis actualment governats per JxCat –Reus i Sant Cugat, dos dels més grans– i on també van guanyar en vots el 26 de maig.

A dos dies de la constitució dels ajuntaments i sense que hi hagi res tancat ara per ara, la tensió entre les direccions dels dos principals partits independentistes s'ha disparat. I, de retruc, ha generat pressió sobre les bases, que fins ahir seguien ultimant els acords que haurien d'estar a punt dissabte.

Les opcions de pactes d'esquerres no només se circumscrivien a aquestes localitats. També hi havia possibilitats a Igualada, Vilafranca del Penedès, Tortosa, Girona, Lloret de Mar, Premià de Mar i Valls. En alguns d'aquests casos les negociacions es van iniciar, tot i que no han acabat fructificant.

"Pengen d'un fil", asseguren de les alcaldies fonts del partit de Carles Puigdemont, que evidencien el malestar amb els socis de govern de la Generalitat. "Marcarà un abans i un després", afegeixen, sense concretar, però, si això pot afectar l'estabilitat de l'executiu.

Passades les eleccions, una comissió negociadora dels dos partits va demanar a les seccions locals que congelessin converses amb altres formacions per no prendre's alcaldies. Un suggeriment que la direcció d'ERC reconeix que no ha pogut controlar en alguns casos, tot i que ho ha intentat. Fonts republicanes apunten a l'ARA que s'han fet trucades a diversos líders municipals, tant de les quatre ciutats en qüestió com d'altres en què l'aritmètica podia fer que sumessin amb el PSC i la CUP. En aquests contactes se'ls va instar a deixar que JxCat governés, encara que fos en minoria, una decisió que no va agradar a les bases de diferents seccions locals del partit.

Els republicans, però, no creuen que els pactes locals hagin d'afectar les relacions entre partits a escala nacional. De fet, a Cassà de la Selva ha passat el contrari: tot i que ERC va guanyar les eleccions, un pacte entre JxCat i el PSC els ha expulsat del govern municipal.

Per la seva banda, la comissió de JxCat encarregada de les negociacions va fer arribar un document als càrrecs locals per demanar-los que comuniquessin qualsevol pacte als òrgans del partit perquè fossin validats, una decisió que va generar malestar en alguns casos perquè es va entendre com una interferència a l'autonomia local.

Reus

Es dibuixa un govern ERC-CUP amb el suport del PSC des de fora

Amb 106.000 habitants, és la ciutat més gran on governen –i on podrien governar– els postconvergents. Carles Pellicer, alcalde des del 2011, va tornar a guanyar les eleccions el 26-M a la capital del Baix Camp i confiava en poder reeditar el pacte de govern amb ERC, que va triplicar resultats fins als sis regidors (a un de JxCat) i Ara Reus, que en va aconseguir dos. Però les negociacions han anat per una altra banda. Els republicans, que ja van manifestar públicament a Pellicer que, tot i haver quedat segons a les eleccions, volien ocupar els quatre anys l’alcaldia, han avançat converses amb el PSC, amb sis regidors, i amb la CUP, que en té tres. Amb el veto de la CUP a l’entrada dels socialistes al govern, a hores d’ara l’escenari més probable és que Noemí Llauradó (ERC) sigui la pròxima alcaldessa en un govern de coalició amb els cupaires i amb el suport del PSC des de fora.

Sant Cugat

Tripartit d'esquerres per acabar amb l'hegemonia convergent

Des del 1987 Sant Cugat del Vallès no coneix un alcalde que no provingui de CDC. Fins ara Sant Cugat s’havia mostrat un territori inexpugnable, sovint la ciutat més gran governada pels convergents. L’hegemonia era pràcticament total durant aquestes tres dècades, fins a arribar a les majories absolutes de Lluís Recoder el 2007 i de Mercè Conesa el 2011. Però el 26-M va deixar oberta l’equació: les esquerres sumaven i el caldo de cultiu feia mesos (anys) que era propici per explorar un govern alternatiu que deixés JxCat a l’oposició. Els postconvergents han governat en minoria els últims anys.

Les converses han anat avançant les últimes setmanes per fer que Mireia Ingla (ERC) rellevi Carmela Fortuny (JxCat) a l’alcaldia en un govern on també s’afegirien el PSC i la CUP. Tots tres sumats (6+4+3) arribarien als 13 regidors i, per tant, a la majoria absoluta, i deixarien enrere els 9 que va aconseguir l’encara alcaldessa en funcions. Les assemblees d’Esquerra i de la CUP ja han avalat un possible pacte de govern a tres, i el PSC, que també ha negociat amb JxCat, sembla més abocat a un acord tripartit d’esquerres.

Figueres

Les quatre esquerres sumen majoria absoluta

La majoria absoluta per evitar que torni a governar JxCat se situa en els 11 regidors, exactament els que suma el quadripartit que formarien ERC (5), el PSC (4), la CUP (1) i Canviem Figueres (1). Les quatre formacions han arribat a un acord per fer alcaldessa la republicana Agnès Lladó, cosa que acaba amb l’hegemonia de l’espai convergent, que ha governat la ciutat els últims 12 anys i 28 dels 40 en democràcia. ERC i la CUP ja eren a l’oposició, i el mandat passat fins i tot es va valorar la possibilitat d’impulsar una moció de censura contra l’alcalde, Jordi Masquef, que va substituir el 2018 Marta Felip. La capital de l’Alt Empordà és una de les ciutats emblemàtiques, primer de CiU, i ara de JxCat, que ha guanyat un regidor respecte al 2015.

Tàrrega

ERC, el PSC i la CUP ultimen un pacte per rellevar JxCat a l'alcaldia

L’alcaldessa des del 2011 i presidenta de la Diputació de Lleida des de l'any passat, Rosa Maria Perelló (JxCat), va guanyar les eleccions del 26 de maig tot i perdre un dels vuit regidors que va obtenir el 2015. Durant el mandat anterior va compartir govern amb el PSC fins que la crisi provocada per l’1-O va fer que els socialistes abandonessin l’executiu municipal. Va ser ERC qui en va agafar aleshores el relleu al govern. Ara, tant republicans (5) com socialistes (2) estan a punt de tancar un acord amb la CUP (3) per deixar a l’oposició Perelló i investir Òscar Amenós (ERC) com a nou alcalde. L'última paraula la té el PSC, a qui ERC i la CUP demanen que no jugui a un doble joc amb JxCat per intercanviar-se cromos al Consell Comarcal de l’Urgell.

El pacte entre els republicans i la CUP, amb el suport de PSC, però, no ha agradat a l'assemblea territorial de l'ANC a Tàrrega. Divendres passat, en un comunicat, s'hi va posicionar en contra demanant als partits independentistes que situessin fora de l'equació del govern als socialistes, com a partit "còmplice" de l'article 155. En aquest sentit, l'entitat apostava per un tripartit independentista al consistori.

Eleccions anticipades?

Ara per ara, els dos socis descarten un avançament malgrat la tensió

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat per activa i per passiva que vol una legislatura llarga i que no entren en els seus plans unes eleccions anticipades. És ell –en definitiva, JxCat– qui té el poder per convocar nous comicis, on ara per ara tindria millors perspectives, segons les enquestes, ERC. Els consellers d'ERC també descarten de moment un avançament i, tot i que fonts del partit asseguren que no pressionaran en aquest sentit, la sensació és que en els propers mesos hi podria haver moviments. En especial, quan s'hagi de valorar la reacció a la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes.

Els canvis de soci al territori i les possibles condemnes en el judici al Procés podrien acabar sent decisives per canviar l'escenari d'unitat que tant JxCat com ERC reivindiquen en públic.