La llei d'amnistia

Pacte del PSOE amb els independentistes per blindar l'amnistia per a Tsunami Democràtic

Els delictes de terrorisme quedarien exculpats sempre que no hi hagués una "intenció directa" de "vulnerar els drets humans"

MadridDesprés que la vicepresidenta del govern espanyol Teresa Ribera suggerís que el jutge del cas Tsunami Democràtic actua amb motivació política, el PSOE, ERC i Junts han pactat canvis a la llei d’amnistia pel que fa al terrorisme i al retorn dels exiliats. En la comissió de justícia del Congrés, tots els grups tret de PP i Vox han aprovat aquest dimarts dues esmenes transaccionals sobre dos dels punts que més preocupaven els independentistes: com blindar més les causes dels CDR i de Tsunami i garantir l’aplicació immediata de la norma. Republicans i juntaires han celebrat les modificacions, que tots dos consideren una millora. Ara bé, mentre ERC creu que així l’amnistia ja “inclou absolutament tothom”, Junts insisteix en incloure-hi també els casos de lawfare. Per la seva banda, el PSOE subratlla que la llei d’amnistia continua excloent els delictes de terrorisme, però admet que com a mínim el cas de Tsunami sí que quedaria protegit.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Quins canvis s’han introduït? El pacte implica modificar l’article 2 de la norma i especifica que els actes tipificats com a terrorisme que queden exclosos de l’amnistia són els que, “de manera manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de drets humans. En particular, les previstes en l’article 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans”. Els mencionats articles fan referència a la mort, les tortures i els tractaments degradants. És a dir, quedarien exculpats tots aquells considerats terroristes que no tinguessin aquest propòsit de vulneració greu de drets humans. A més, s’elimina el requisit d’haver-hi sentència ferma per no poder amnistiar un cas de terrorisme per garantir que el text passa el filtre del Tribunal Constitucional –ara hi havia juristes que consideraven que hi havia una vulneració del principi d'igualtat.

Cargando
No hay anuncios

“Encara hi ha partit”

Les formacions independentistes són conscients que jutges com García-Castellón faran tot el possible per esquivar l’aplicació de la llei d’amnistia a les causes de Tsunami Democràtic i dels CDR. De fet, els últims dies han circulat guies sobre com frenar la norma. Per això, mantenen vives altres esmenes per reduir el marge d’interpretació dels jutges. “Encara hi ha partit i tenim fins al dia 30”, ha subratllat la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras. El seu grup portarà al ple tres esmenes pactades amb el PNB, entre les quals una sobre el terrorisme i una altra sobre les causes de lawfare com el cas Volhov.

Cargando
No hay anuncios

Des d’ERC, la seva portaveu adjunta, Teresa Jordà, ha explicat que encara aspiren a aconseguir una “llei de màxims”, que passa per no fer cap esment al terrorisme en l’apartat d’exclusions, però ha mostrat “satisfacció” pel “terme mitjà” al qual han arribat i que van tancar a mitjanit. “Queda més blindada i més enfortida davant dels enemics que volen impedir l’amnistia”, hi ha coincidit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, informa Mireia Esteve. 

Des del PSOE, però, rebutgen eliminar del tot el terrorisme de la llei. Van dir que era una “línia vermella” que no tocarien, que només acceptarien esmenes tècniques i treuen pit d’haver complert. En roda de premsa a la Moncloa, el ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, ha assegurat que ara queda clar que no es poden amnistiar casos de terrorisme que comportin violacions greus de drets humans. Segons el PSOE, amb el redactat anterior es podia donar la circumstància que casos sense sentència ferma i que contravinguessin la directiva de la UE sobre terrorisme quedessin amnistiats. I ara això no passarà.

Cargando
No hay anuncios

Públicament, el PSOE no vol parlar de causes concretes, però en privat reconeix que la de Tsunami Democràtic no encaixa en aquests casos greus i, per tant, entraria en l'amnistia. Al seu entendre, hauria pogut ser amnistiat amb el redactat anterior i també amb l’actual, però subratlla que és clau haver incorporat el requisit de la “intencionalitat” en la violació de drets humans. Ara bé, els socialistes també són conscients que l’última paraula la tindran els jutges, i García-Castellón podria trobar la manera d’interpretar que l’amnistia no és aplicable a les seves causes. El PP ha carregat contra el que considera un “error històric” del PSOE. “Sempre aconsegueixen caure més baix”, ha dit el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, a X.

La presó preventiva

Més enllà del terrorisme, PSOE, ERC i Junts també volen blindar el retorn dels exiliats. El redactat original ja preveia que les mesures cautelars —les ordres de detenció i l’ingrés a presó— s’aixecaran quan entri en vigor l'amnistia encara que es presenti un recurs d’inconstitucionalitat davant el TC que posi en suspens el procediment. Els independentistes tenien por que no succeís el mateix si els jutges presenten una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i han acordat amb els socialistes mencionar-ho en l’exposició de motius.

Cargando
No hay anuncios

En canvi, en l’article que aborda els efectes de l’amnistia en la responsabilitat penal simplement es reforça l’obligació dels jutges de “deixar sense efecte les ordres de detenció i ingrés a presó de les persones a les quals resulta d’aplicació l’amnistia, així com les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció”. També, que la suspensió del procediment penal [pel fet d’haver-se dirigit al TC o al TJUE] “no impedirà l’aixecament de les mesures cautelars que s’haguessin acordat amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei i que impliquessin la privació de l’exercici dels drets fonamentals”.

Són canvis orientats al retorn de Puigdemont i Marta Rovira, i alhora es reforça un altre apartat que beneficiaria les persones que ja estan condemnades i que encara compleixen pena d’inhabilitació, com és el cas d’Oriol Junqueras: “L’òrgan judicial procedirà a donar per finalitzada l’execució de totes les penes privatives de llibertat, privatives de drets i multa que s’hagin imposat amb el caràcter de pena principal o de pena accessòria, i que tinguessin el seu origen en accions o omissions que s’hagin amnistiat”. D’aquesta manera, s’intenta aconseguir que l’amnistia tingui un efecte també immediat per als que ja han estat condemnats per l’1-O.