Un pacte fiscal molt solidari aportaria menys de 3.300 milions
Els rendiments del pacte fiscal no dependran tant del model sinó de la quota de solidaritat que es pacti. Si és alta, el nou finançament reduiria només entre 1.400 i 3.300 milions el dèficit fiscal de Catalunya.
BARCELONAAquest dijous el president espanyol, Mariano Rajoy, coneixerà de primera mà la proposta de nou pacte fiscal en l'entrevista que mantindrà amb el seu homòleg català, Artur Mas, que donarà el tret de sortida oficial a una negociació que, segons el calendari del Govern, no s'hauria d'allargar més enllà del 2012. Mas presentarà la demanda com una reforma del sistema de finançament que, a curt termini, no ha de comportar grans problemes financers a l'Estat, tot i que significaria un trencament amb tots els models que s'han succeït fins avui. "Ningú amb dos dits de front pot respondre a un plantejament així que ara no toca perquè no hi ha recursos", ha defensat en reiterades ocasions el portaveu del Govern, Francesc Homs. L'objectiu de l'executiu és que Madrid reconegui a la Generalitat les competències per recaptar i legislar tots els impostos. Parlaran més del fur que de l'ou.
I és que mai fins ara han xifrat el rendiment que donaria aquest canvi. La clau serà, però, la quota a la solidaritat del pacte fiscal, que s'haurà de negociar en paral·lel al model pròpiament dit. Si l'aportació fos alta, podria ser que el dèficit fiscal català tan sols es reduís entre 1.400 i 3.300 milions. "És més important la quota que es pacti que si és o no un concert econòmic", explica el degà d'Economia de la Universitat de València, Vicent Soler.
Diferències amb el concert basc
La principal diferència entre el pacte fiscal català i el concert econòmic basc és que el segon només preveu el pagament a l'Estat d'una quota per als serveis prestats a la seva comunitat i per a les despeses comunes. Aquesta xifra és relativament baixa, de 546 milions per al 2012. Per contra, el model català inclou, a més, una aportació a la solidaritat amb la resta de l'Estat que caldria pactar cada cinc anys amb Madrid i que no estava detallada en la proposta que CiU, ICV i ERC van votar. El seu text només la limitava al fet que no fes variar la posició de Catalunya en el rànquing de comunitats autònomes en renda per càpita després de fer-se la redistribució de recursos. Ara Catalunya és la tercera comunitat en renda per càpita abans de l'anivellament, però cau fins a la vuitena posició després dels efectes de la redistribució actual.
La degana d'Economia de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, ha calculat quant costaria que Catalunya es mantingués en el tercer lloc o, el que és el mateix, que dels 2.059 euros per càpita de despesa pública del 2009 es passés als 2.246 d'Extremadura, que llavors se situava tercera en el rànquing després de l'anivellament. El càlcul és tan senzill com multiplicar els 187 euros de diferència per càpita pel nombre d'habitants a Catalunya. El resultat: 1.399 milions. Aportant aquesta quantitat, per tant, ja es garantiria el principi d'ordinalitat.
I tenint en compte que el dèficit fiscal català s'acosta -segons el mateix govern estatal- als 15.000 milions, aquesta reducció seria limitada: es mantindria encara un dèficit fiscal superior a 13.500 milions. La xifra, però, varia segons l'any. El 2010, quan el finançament va ser especialment perjudicial per a Catalunya, haurien calgut 3.282 milions per blindar l'ordinalitat, cosa que seguiria sent una xifra baixa en relació amb el dèficit fiscal total. "El pacte fiscal garanteix que hi hauria recursos addicionals, però aquests poden ser reduïts", defensa Paluzie.
"El principi d'ordinalitat es compleix tant si estàs un 3% per sobre de la posició relativa que et pertocaria com si hi estàs un 20% per sobre", coincideix la catedràtica d'hisenda pública de la UB Núria Bosch, cosa que explica que el marge de millora del nou pacte fiscal sigui molt ampli. I amb la resta de Països Catalans passa el mateix. Amb menys de 1.000 milions addicionals, el País Valencià ja ocuparia el lloc en el rànquing de comunitats que li pertocaria, tot i que el seu dèficit fiscal és de més de 5.500 milions. Les Illes Balears, amb un dèficit fiscal superior als 3.000 milions, ho resoldrien també amb menys de 500 milions més.
Per contra, "el càlcul del País Basc i Navarra els afavoreix", explica Bosch. Paluzie ha calculat que, amb el seu model -és a dir, sense cap quota de solidaritat-, Catalunya reduiria el dèficit fiscal a menys de 6.000 milions o, el que és el mateix, duria uns ingressos extres de fins a 10.000 milions. Així, si Rajoy acceptés la proposta que dijous li presentarà Mas, el marge de benefici per a Catalunya seguiria sent ampli: d'entre 1.400 milions i 10.000 milions, segons la quota de solidaritat que es fixés. El pacte fiscal no acabaria, per tant, ni amb el dèficit fiscal ni amb les disputes pel finançament. "El que caldria llavors és poder polític per negociar", sentencia Soler.