El pacte escocès que els comuns i l'independentisme no han explorat en deu anys de Procés

BarcelonaSense concretar si serà pactat amb Londres o si tiraran pel dret, el Partit Verd Escocès (Scottish Greens) i el Partit Nacionalista Escocès (SNP) van incloure el segon referèndum d'independència en l'acord de govern que van signar la setmana passada. L'aliança entre l'independentisme escocès i els Verds és com un miratge a Catalunya, perquè els dos espais han mantingut des de l'inici del Procés diferències que s'han demostrat insalvables per arribar a pactes estratègics i també de govern.

Els contextos són diferents, i també és cert que el camí de l'1-O, és a dir, el de la via unilateral contra l'executiu estatal i els tribunals, no es preveu a Escòcia –no la veuen factible ni l'SNP ni tampoc els Verds–. La primera diferència fonamental, en tot cas, és que els Verds escocesos defensarien el sí en el referèndum. Els comuns, en canvi, sempre s'han intentat mostrar equidistants i han evitat fer campanya per qualsevol de les dues opcions, ja fos en la consulta del 2014 o en el referèndum del 2017, malgrat que en els seus estatuts es defineixen com a federalistes. El Partit Verd Escocès i Catalunya en Comú (com a observadora) formen part del partit verd europeu.

La segona gran diferència és que a Escòcia els Verds han signat per entrar a l'executiu de Holyrood un compromís amb el referèndum independentment de si Londres hi està d'acord. El partit que lidera Ada Colau sempre ha vist amb moltes reticències l'estratègia de confrontació amb l'Estat, tot i els intents d'ERC, JxCat i la CUP de sumar-los a aquesta via com a resposta a l'oposició de la Moncloa a autoritzar un referèndum. De fet, a la taula de diàleg, les seves posicions estaran representades a la banda on seurà el govern espanyol.

La prova més evident va ser durant la tardor del 2017. Catalunya Sí que es Pot va abstenir-se –no sense tensions internes– en l'aprovació de la llei del referèndum que va aprovar el Parlament el 6 de setembre i que havia de donar el marc jurídic per tirar endavant l'1-O. Malgrat no avalar la via unilateral, el cert és que finalment diversos dirigents dels comuns van anar a votar l'1-O. "Per reivindicar el dret a decidir i com a resposta a l'actuació policial", expliquen fonts de la formació. Ara bé, no han avalat mai que tingués legitimitat perquè se n'implantessin els resultats i han continuat defensant un referèndum pactat com a única sortida.

Posicions similars?

A Escòcia, els Verds avalarien portar fins a les últimes conseqüències la defensa del referèndum, si cal recorrent als tribunals de justícia. Una posició que no han mantingut els comuns a Catalunya "per culpa de la via unilateral", raonen les mateixes fonts del partit. Asseguren que la via pactada per la qual aposten a Catalunya és la mateixa que defensen els Verds a Escòcia i, de fet, consideren que l'acord de govern a Escòcia demostra que la seva és la "via vàlida" i que ERC hauria de decantar-se per aquesta opció i trencar amb JxCat i, de retruc, amb la via unilateral.

"L'estratègia d'Escòcia hauria pogut ser a Catalunya, però ERC no ha volgut", expliquen des del partit lila. Els republicans van oferir als comuns integrar-se en el govern d'Aragonès amb un pacte pràcticament impossible: l'anomenada via àmplia, que sumés tots els partits independentistes i els comuns, per eixamplar la base que aposta per un referèndum pactat amb l'Estat, però sense descartar la via unilateral. I és precisament aquest últim punt el que ha fet baixar del vaixell els comuns.