El pacte ERC-CUP avança malgrat el desacord
L’acord es compleix en alguns àmbits però es manté la divisió profunda sobre l'horitzó del Procés
BarcelonaL’acord d’investidura entre ERC i la CUP es va anunciar el diumenge 21 de març a la nit i es va fer públic amb tots els detalls dos dies després. 16 pàgines de compromisos que feien referència a temes que anaven des de com encarar el Procés fins a les energies renovables. En nou mesos, cada partit en fa un balanç diferent. Els republicans consideren que estan complint a bon ritme. Els cupaires, no. Quin és l’estat del pacte?
Qüestió nacional
La desunió independentista paralitza un nou full de ruta
És l’apartat que està més verd i una mostra de la incapacitat de l’independentisme per dissenyar un full de ruta comú. En el pacte firmat, la CUP assumia donar dos anys de vida a la taula de diàleg, però en el debat de política general del setembre passat ja se’n va desentendre i va proposar la celebració d’un nou referèndum unilateral. En l’acord de març, ERC assumia anar pensant en un “nou embat democràtic” si la negociació amb l’Estat no fructificava, però no es té cap constància que ara mateix hi hagi cap pla alternatiu a la negociació. Com a colofó, els dos partits volien crear un nou estat major del Procés integrat pels partits i les entitats independentistes. No s’ha fet.
Interior
Diversos canvis que han molestat la ja excúpula dels Mossos
És la carpeta en què s’ha avançat més. Però també la que ha portat més maldecaps al Govern i que va generar malestar amb el ja cessat major dels Mossos Josep Lluís Trapero. ERC i la CUP van pactar una comissió parlamentària per redefinir el model policial, retirar les acusacions contra manifestants i unificar el cos d’advocats d’Interior en l’estructura central de la Generalitat. Tot s’ha començat fer. El pacte també incloïa elements encara pendents, com que en els desnonaments que afectin famílies o persones vulnerables no hi participin els antiavalots. La CUP ha reclamat que s’apliqui el “protocol de l’1-O” per evitar l’ús de la força.
Educació, Cultura i Salut
Molts fronts oberts encara sense concretar
L’acord entre els dos partits recollia fer “un pla i calendari de recuperació de centres privats i concertats” per convertir-los en públics. De moment, el que s’ha fet és anunciar l’enèsim intent de retirar els fons a les escoles que segreguen per sexe, encara per confirmar si aquesta vegada va de debò. En matèria cultural, el principal punt passava per arribar a un increment del pressupost de la Generalitat en cultura de fins al 2%. Hi ha el compromís d’arribar-hi progressivament d’ara al final del mandat, però de moment en els actuals comptes ha pujat fins a l’1,3%. En salut, un dels molt compromisos era estabilitzar la plantilla i millorar les condicions laborals. El Govern vol transformar 5.135 contractes de reforç covid en estructurals, però per fer-ho serà decisiu que l’Estat torni a dotar les comunitats aquest 2022 d’un fons covid, un compromís que no ha concretat.
Habitatge i renda bàsica
1.000 milions al pressupost pactat amb els comuns
L’acord incloïa un pla per posar en marxa la renda bàsica universal. S’ha complert amb la primera part, que és finançar un pla pilot per estudiar la seva viabilitat -4 milions als pressupostos-. Queden dues fases més: implementar-lo en franges d’edat més vulnerables i formular propostes per ampliar-lo. En polítiques d’habitatge s’han inclòs als comptes els 1.000 milions per a polítiques d’habitatge que figuraven al pacte. Ara caldrà executar-los. Una paradoxa recurrent és que alguns dels acords de la CUP s’han complert a través dels pressupostos aprovats amb els comuns.
Altres elements
Una banca, una energètica i una aigua pública
Per atraure la CUP, ERC va assumir el compromís d’impulsar una banca i una energètica públiques. Pel que fa la banca, el procés s’ha vist paralitzat un cop més per la polèmica amb els avals de l’Institut Català de Finances (ICF). Pel que fa l’energètica, s’inclouen 500.000 euros al pressupostos per començar-hi a treballar, “insuficients” per a la CUP. En el terreny de l’aigua pública, el compromís passa perquè l’Agència Catalana de l’Aigua assessori tècnicament els ajuntaments que vulguin remunicipalitzar-la, però no s’ha fet el “marc normatiu” que s’havia dit. Com a resum final, la qüestió de les renovables. El Govern ha tirat endavant un decret, però els cupaires hi van votar en contra i es va aprovar amb un altre suport. El dels comuns.