El pacte dels comuns i el PSC: 55.000 pisos protegits, frenar el Hard Rock i recuperar la sisena hora

BarcelonaJa és oficial: els comuns han tancat un preacord d'investidura amb el PSC i Salvador Illa ja és més a prop de ser investit president de la Generalitat (si les bases d'ERC ho avalen). Ho ha anunciat aquest dimecres la líder dels comuns, Jéssica Albiach, davant del consell nacional del partit, que ha donat llum verda a l'entesa amb 124 vots a favor i dues abstencions. Es tracta, de moment, d'un acord d'investidura i que no aborda la possible entrada dels comuns en un hipotètic govern dels socialistes que, a l'espera del resultat de la consulta a la militància republicana divendres, es comença a perfilar com un executiu en solitari. Tot i així, el clima aquest dimecres a la seu de Catalunya en Comú era de certa satisfacció per haver tancat un pacte en què el PSC s'ha mogut en algunes de les carpetes on més havien topat al llarg de la legislatura, com l'habitatge o els macroprojectes. Per la seva banda, els socialistes han celebrat haver tancat amb els comuns una entesa "que permetrà que Catalunya avanci": "Garanteix el desplegament de polítiques progressistes per millorar la qualitat de vida dels catalans i catalanes. Un pacte que assumim amb la convicció de construir un país socialment més just", ha escrit la número 2 del PSC i negociadora, Lluïsa Moret, a X.

Segons havia defensat el partit de Jéssica Albiach durant la negociació, l'habitatge havia de ser la columna vertebral del pacte amb el PSC de cara a la investidura. En aquesta línia, les dues formacions han acordat habilitar 55.000 habitatges protegits en sis anys (15.000 d'aquests els haurà de promoure l'Incasòl en quatre anys) i regular els lloguers de temporada i d'habitacions, ja que segons els comuns els propietaris optaven per aquesta via per esquivar el topalls. De fet, el Govern d'Esquerra va intentar evitar-ho amb un decret ja en temps de descompte, però els socialistes i Junts ho van tombar.

Tot plegat es farà a través d'una reforma de la llei d'arrendaments urbans estatal, que estendrà els drets dels inquilins dels lloguers de residència habitual als dels d'aquesta mena de contractes i en limitarà la durada als sis mesos. És a dir, també els afectaran els topalls del lloguer. El fet d'introduir aquests canvis directament a la llei estatal permet evitar un conflicte de competències amb la Generalitat, una de les qüestions que més preocupava el PSC. A més, els dos partits han acordat implementar un règim sancionador per assegurar el compliment de la llei d'habitatge i no relaxar les restriccions als pisos turístics a Catalunya.

Els macroprojectes

L'altre punt que s'anoten els comuns en aquesta negociació és el Hard Rock, una condició sine qua non del PSC la passada legislatura: després de tombar els pressupostos per negar-se a acceptar-lo, els comuns han esgarrapat del PSC el compromís que el Govern d'Illa "no facilitarà projectes com el macrocasino del Hard Rock i, per aquest motiu", eliminar el privilegi fiscal al complex turístic previst a la llei –un punt que el PSC també ha pactat amb ERC–. "Ho hem aconseguit. El Hard Rock no es farà a Catalunya", ha celebrat Albiach, entre aplaudiments dels dirigents dels comuns, en al·lusió a les crítiques dels socialistes i els republicans a la seva formació per haver mantingut fins al final el veto al projecte davant dels pressupostos fallits de 2024, cosa que va acabar precipitant la convocatòria de les eleccions. Ara bé, el document fet públic aquest dimecres no recull un compromís explícit dels socialistes de no tirar endavant el pla director urbanístic del macroprojecte, pendent des de fa mesos d'un informe ambiental d'Acció Climàtica. Però tant republicans com comuns defensen que la modificació fiscal farà inviable el macrocasino.

No és l'única cessió que han fet els socialistes en matèria de grans projectes. El PSC també ha acceptat no impulsar el Quart Cinturó fins a Granollers aquesta legislatura, malgrat haver-ho defensat en campanya. De fet, el Hard Rock, el Quart Cinturó i la modernització de l'aeroport de Barcelona van ser els tres macroprojectes que el PSC va forçar a acceptar al Govern d'ERC per aprovar-li els pressupostos de la Generalitat del 2023, els primers des que Junts va sortir de l'executiu. El que sí que es manté és l'obra del Quart Cinturó fins a Sabadell, Terrassa i Castellar pactat en aquells pressupostos, i ja firmada amb el govern espanyol. El pacte d'investidura dels comuns i el PSC no diu res sobre l'aeroport, un altre dels cavalls de batalla dels de Jéssica Albiach: els comuns no només han carregat contra la seva ampliació, sinó que insisteixen que cal reduir els desplaçaments amb avió per fer front a la crisi climàtica. Fonts de la negociació es remeten al que preveu l'entesa entre ERC i el PSC, que parla de "transformar" el Prat donant-li un "nou impuls" tot preservant l'espai de la Ricarda.

En matèria d'educació, el PSC i els comuns han pactat recuperar la sisena hora a l'educació pública de manera gradual (a través del diàleg amb els sindicats) i garantir dues tardes d'extraescolars gratuïtes i el menjador gratuït a tots els centres. A banda, el document recull mesures per reforçar la sanitat pública i mental –per exemple, amb un psicòleg gratuït per a joves– i el transport públic. Amb la finalitat de limitar el turisme i el seu impacte, també han acordat impulsar un estudi per analitzar quants turistes pot assumir Catalunya i reduir els creuers que hi arriben. En fiscalitat, es comprometen a mantenir els impostos de successions i patrimoni.

Sense coalició, de moment

¿Els comuns volen entrar al Govern de Salvador Illa? Aquesta és una qüestió que els de Jéssica Albiach s'emplacen a valorar "d'aquí un temps", expliquen fonts del partit, en funció de com evolucionin les relacions amb el PSC, tenses des de la passada legislatura –en campanya, Albiach va acusar Illa de semblar el líder "d'una cimentera" per la seva aposta per grans projectes–. Els comuns havien prioritzat entrar a l'executiu abans de les eleccions i immediatament després, però ara volen veure quins són els primers passos d'Illa i quin executiu configura abans de posar-ho damunt de la taula. Així ho van traslladar als negociadors del PSC durant les converses, afirmen altres fonts del partit. De moment, l'acord preveu que els socialistes comparteixin amb els comuns els decrets i projectes de llei (inclosos els pressupostos) que plantegin aprovar des de l'executiu.

Però sobre aquest plantejament plana el precedent de Barcelona, on els comuns van cedir els seus vots a Jaume Collboni amb la idea d’entrar després al govern de la ciutat i van veure que, mesos més tard, l'alcalde escollia Esquerra com a parella de ball –un acord de govern, però, que està en stand-by a l'espera de com es resol la negociació de la investidura a la Generalitat–. Fonts dels comuns afirmen que en les converses per investir Illa no s'ha parlat de Barcelona.

Però fins i tot si la investidura d'Illa tira endavant amb els seus vots, els comuns tenen un altre front obert: el procés intern que van posar en marxa després dels resultats del 12-M (van passar de vuit a sis diputats), que culminarà amb una assemblea al novembre on hi haurà una renovació de la direcció del partit. Això deixa en l'aire el futur de les seves tres màximes dirigents: Jéssica Albiach, Candela López –una de les negociadores del pacte– i Ada Colau.