El pacte de claredat de Torrent rep el ‘no’ instantani de la Moncloa

MadridERC va llançar ahir a Madrid una nova proposta per trobar una sortida a l’atzucac del Procés. Lluny del consens amb què s’havia demanat al Congrés la cessió dels referèndums, el 2014, o de la pompa de les reunions a la Moncloa, va ser el president del Parlament, Roger Torrent, qui únicament en nom dels republicans va plantejar la idea d’establir un “pacte de claredat” per fixar les condicions d’un referèndum pactat, sobre el qual va defensar que cal establir ara “quan i com” es durà a terme. Un pas més en el nou rumb d’Esquerra, que fa seva una proposta que ja havien esgrimit els últims anys primer el PSC i després els comuns. Ni JxCat ni la CUP coneixien en detall un document que, en qüestió de minuts, va caure al mateix calaix que la resta: al del rebuig del govern espanyol.

En un esmorzar informatiu a pocs metres del Congrés de Diputats -on s’està negociant la investidura sense que Pedro Sánchez compti encara amb els independentistes-, Torrent va voler enviar un missatge conciliador. Sense renunciar a denunciar l’existència de presos polítics i exiliats, va lamentar “l’actitud opressora” de l’Estat i va advertir que això farà créixer l’independentisme, estancat des de fa gairebé un lustre en un 48% dels vots. La xifra, va augurar Torrent, passarà al 60% “en qüestió de temps” si l’Estat manté l’immobilisme, una dada que va argumentar emparant-se en el 80% de catalans que donen suport al referèndum pactat, com mostra el CEO.

Davant d’això, Torrent va fer una crida al consens. “La nostra proposta republicana no es construeix contra ningú i molt menys contra Espanya”, va defensar el màxim representant del legislatiu català, que va anar més lluny a l’assegurar que fins i tot les relacions podrien ser “més intenses i productives” amb una Catalunya independent. Els dos països serien socis preferents -va destacar- i es mantindrien les relacions “econòmiques, socials, culturals i familiars” amb l’Estat.

La via, va reblar, és una sortida “bilateral i multilateral” al conflicte que passa pel que ja es va aprovar al Canadà l’any 2000: una llei que clarifiqui les condicions en què es pot celebrar el referèndum. Sense deixar de recordar el que es va organitzar l’1 d’octubre del 2017 -on la unilateralitat, va dir, va ser la de l’Estat frenant-lo amb violència-, Torrent va insistir en la necessitat d’asseure’s a negociar la via per entendre’s. El pacte de claredat “no provocarà canvis immediats” però aportarà llum al conflicte: “Si els catalans defensessin en un referèndum que volen seguir formant part de l’Estat, jo seria el primer a defensar els resultats”.

Torrent va reivindicar l’1-O per l’organització “des de baix” i pel seu esperit, un esperit amb el qual vol que es construeixi la nova República. Intentant restar crèdit a les crítiques del nacionalisme espanyol, que qualifica l’independentisme d’identitari, Torrent va repetir un argument molt habitual en els discursos dels dirigents independentistes a Catalunya: “Nosaltres no som nacionalistes, som independentistes. La nostra proposta republicana no pregunta a ningú d’on ve, sinó cap a on va. Quin futur imagina per als seus fills. En quin tipus de país vol viure, amb quins valors i principis”.

La nova proposta no impedeix que Torrent defensi que el diàleg amb el futur govern d’Espanya s’hagi de fer sense línies vermelles. “Però tampoc donarem un xec en blanc”, va insistir. Caldrà veure, això sí, “quin PSOE” es trobaran, i va posar com a exemples contraposats l’aplicació del 155 i l’aposta pel diàleg, i l’oferiment del port de València per acollir els refugiats de l’Aquarius i l’amenaça de multa contra Open Arms.

Cop de porta

Torrent gairebé no va tenir temps de sortir de l’hotel on se celebrava l’esmorzar informatiu que ja va rebre la resposta del govern espanyol. La llei de claredat va caure en el mateix sac trencat que els altes vint intents de referèndum pactat. El ministre d’Exteriors en funcions i futur cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va afirmar que no hi ha “cap possibilitat” que aquesta consulta es produeixi. Torrent, justament, s’havia referit al nomenament de Borrell a Europa com a “poc esperançador” per a les aspiracions independentistes.

A la nit, el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va extremar l’allunyament de l’independentisme. A més de demanar un govern que no depengués dels vots dels partits sobiranistes, Sánchez va optar per un discurs dur i va avisar que “el món no gira al voltant de l’independentisme català, sinó que està mirant en una direcció molt diferent”. I no només això, sinó que va aprofitar per fer pinya amb el Tribunal Suprem a l’assegurar que Manuel Marchena ha fet “una feina exemplar” durant el judici.

La via de Torrent tampoc va rebre l’aval del seu soci en el camp independentista. El portaveu de JxCat, Albert Batet, va mostrar les seves reserves sobre la proposta del president del Parlament i va remarcar que el pacte de claredat ha d’incloure l’autodeterminació. Batet va obviar que, de fet, una llei d’aquest tipus es fa precisament per respectar el dret d’autodeterminació. El portaveu dels postconvergents va avisar ERC que no trobarà JxCat en tot el que sigui un “retrocés”, com ara la possibilitat d’un avançament electoral a Catalunya o bé els pactes postelectorals “que no responguin als valors de l’1-O”.

Amb ERC revisant el camí iniciat després de l’octubre del 2017, la proposta de Torrent se suma a les que planen sobre el Procés, pendent que partits i entitats aconsegueixin trobar un full de ruta comú.

LES CLAUS DE LA LLEI DE CLAREDAT CANADENCA (2000)

1. D’on sorgeix la necessitat d’establir una normativa?

El Quebec va celebrar dos referèndums unilaterals d’autodeterminació al Canadà: els anys 1980 i 1995. El govern federal es va limitar a tolerar-los i a subratllar que, fos quin fos el resultat, de cap manera seria vinculant.

2. Quina va ser la posició del Tribunal Suprem sobre el dret a decidir del Quebec?

Amb la consulta del 1995, el no a la independència va imposar-se al sí per la mínima, només un 1,1% dels sufragis. L’executiu canadenc va decidir llavors recórrer al Tribunal Suprem perquè dirimís sobre el dret de secessió unilateral del Quebec, que va concloure que la regió no tenia aquesta potestat, però va advertir que si hi havia una majoria social àmplia per al referèndum el govern federal havia de negociar.

3. Com va reaccionar el govern federal a la decisió del Suprem?

La Cambra dels Comuns canadenca va aprovar la Llei de Claredat (2000), que recollia les condicions amb què el govern del Canadà podia negociar sobre la separació del Quebec. Així, el Parlament va establir que calia un referèndum previ i un sí ampli.

4. Quina va ser la resposta del l’executiu quebequès?

El mateix any el govern del Quebec va aprovar la llei 99, que determinava que els quebequesos sí que tenen dret a decidir si volen separar-se del Canadà i que, en cas de celebrar-se un referèndum, només necessiten el 50% més un vot per fer-lo efectiu.

Roger Torrent

Pedro Sánchez

Albert Batet

Josep Borrell